La societat El Porvenir, coneguda popularment com La Cadira, també fou una entitat molt important dins la història dels cínemes al nostre poble. El naixement de la sala de cinema de la societat El Porvenir el podem situar durant els inicis de la dècada dels vint comptava amb un aforament molt més gran que el cinema del Centre Catòlic. Les sessions eren els dissabtes i diumenges i l'entrada també valia 20 cèntims per als petits i 40 per a la gent gran.

Una informant recorda que el Sr. Emili Teixells era l'encarregat d'acompanyar les imatges del cinema mut amb el piano a La Cadira. Per altra banda, I'encarregat del projector fou el Sr. Braulio Llorens, curiosament pare del l'actual distribuïdor de Lauren Films, el cambrilenc Antoni Llorens. D'aquest personatge un informant en recorda una anècdota que marca la precarietat que es vivia en els sistemes de projecció durant els anys 20. Molt sovint, durant la projecció, la imatge de la pantalla s'enfosquia a causa de la combustió del carbó que il.luminava la lent de la càmera, en aquells moments la gent xiulava i cridava contra el maquinista reclamant més llum Un cop, el Sr. Braulio, davant els xiulets insistents del públic, va sortir de la cabina tot brandant els braços i des de la galeria de La Cadira va cridar al públic amb una actitud desafiant: "Qui tingui collons que pugi!". Cal tenir en compte que projectar una pel.licula, en aquells temps, no era una feina fàcil, la cinta es trencava i s'enganxava, la imatge s'enfosquia molt sovint i a la vegada calia accionar manualment tot l'engranatge del projector.

El primer projector sonor

Un dels episodis més ben documentats sobre la història del cinema al nostre poble és l'arribada del primer projector sonor. Josep Rubio, secretari en aquells moments de la societat El Porvenir, en el seu dia, ens va proporcíonar tot un conjunt de vívències i anècdotes sobre aquesta etapa. Era l'any 1932: a l'esmentada socíetat ja feía temps que es projectava cinema mut amb un projector molt vell i atrotinat. Gràcies a l'entrada de gent jove a la junta, la socíetat va valorar la idea d'adquirir el primer projector de cinema sonor del poble. Sembla ser que els estatuts marcaven que a finals d'any la junta havia de renovar tres persones. Aquell any entraren a formar part de la mateixa Joan Gibert, Jacinto Solanas i en Josep Rubio, que fou nomenat secretari en substitució de Miquel Samà. La resta de la junta la formaven l'Anton Cros, també conegut com Anton Tit, el Jaume Montserrat, el Josep Príncep, el Jaume Príncep i el Francisco Cabré (el Seras). EIs tres nous joves integrants de la junta es dirigiren a la casa Carandini de Barcelona per demanar informació sobre un projector sonor de la marca Zeiss Ikon de fabricació alemanya. La resposta fou ben clara: el preu d'aquella màquina era de trenta-set mil pessetes. De retorn a Cambrils, els tres joves exposaren aquella possible compra a la junta, la qual acceptà llavors es començaren a realitzar tots els preparatius per a la seva arribada al poble.

El primer cinema a l'aire lliure

La forma de pagament preocupava molt a la junta, ja que els mesos d'estiu la gent no solia anar al cinema per la calor, i això provocava que les recaptacions en concepte d'entrades fossin baixes. Malgrat això, el pagament del projector es va negociar d'una manera molt còmoda: trenta-tres lletres mensuals, amb l'excepció que durant els mesos d'estiu no calia pagar cap lletra.

Però la junta va creure adient omplir aquells mesos amb una activitat que permetés a la societat tenir diners avançats per a qualsevol contratemps. La solució fou molt senzilla, instal.laren el vell projector de cinema mut a la segona planta de l'edifici de La Cadira. Des d'allí ímprovisaren el primer cinema a l'aire lliure del poble: les pel.lícules eren projectades des d'aquell insòlit indret sobre un teló situat a la plaça del darrera del Mercat de la Vila, on prèviament s'havien habilitat les cadires i un mecanisme per cobrar entrada.

L'estrena del sonor

El projector va arribar embalat en unes caixes de fusta molt aparatoses. Els tècnics de la companyia van estudiar les condicions acústiques de la sala que hi havia a la planta baixa de La Cadira. Un cop instal.lada només mancava presentar al poble aquella novetat. No cal dir que l'expectació fou molta, i el dia de l'estrena la sala estava plena de cambrilencs. La pel.lícula en questió fou "El cantor de Jazz", una de les primeres pel.lícules rodades amb un sistema sonor. En aquestes dates, el preu de l'entrada era 40 cèntims per una sessió muda. Amb l'entrada del sonor, I'entrada va passar a valer 6 rals. Aquest augment va provocar queixes, ja que en aquells temps aquesta quantitat era bastant considerable. Per altra banda, la societat va obsequiar els tres joves impulsors de l'arribada d'aquell projector amb una ploma amb punta de platí. El Josep Rubio ens va explicar com amb tan sols una nit va firmar les 33 lletres del contracte amb aquella ploma. L'encarregat de projectar les pel.lícules a La Cadira era en Josep Pallejà, conegut com "Matalassos", el qual estava, familiaritzat amb l'anterior projector mut de la marca "Pathé" sistema "Baby" i feu de maquinista de la nova Zeiss Ikon.

Tot i que el so al cinema va ser tot una novetat, la gent creia que no tindria èxit i que fins i tot es tornaria al cinema mut. La història ha demostrat ben bé el contrari, malgrat això el sonor va marcar un punt d'inflexió en les carreres de les estrelles del cinema mut. Mentre alguns actors i actrius del mut van poder continuar treballant, altres van fracassar. És potser per aquest fet que el sonor en els primers moments no va ser acollit plenament entre una població que veia com les seves estrelles de sempre aprenien a parlar. Però el cambrilencs no van assaborir aquella màquina gaire temps, la guerra va provocar una decadència a la societat el porvenir. D'una manera poc clara, La Cadira i tot el seu contingut va passar a mans privades, d'aquesta manera el poble va perdre un espai lúdic i cultural que ja no ha tornat a tenir mai més. Naturalment el magnífic projector sonor també es va perdre, i sembla ser que va ser venut a un cinema de Reus.