Els cinemes del nostre poble

Abans de parlar del primer cinema del nostre poble, caldria escriure unes quantes ratlles sobre els inicis d'aquest art a Cambrils. Tot i que no tenim referències sobre firaires que portessin enginys basats en el principi de la llanterna màgica o de la cambra fosca, tenim constància de la celebració d'un espectacle de màgia i llum al passeig Albert, on, segons una informant, una ballarina que apareixia a l'escenari es convertia en una papallona. També tenim referències sobre les vistes fixes, un sistema precursor del cinema. Sens dubte aquesta mena d'espectacles reflectien la revolució que ja es vivia a les grans ciutats.
Gràcies a diverses fonts orals, podem constatar que el primer cinema del poble va funcionar als baixos del número 2 del carrer Rovira. Pere Martí recorda com el seu pare l'any 1918 va treure les calderes de carbur que s'utilitzaven per fer funcionar el projector. Malgrat això, d'aquest cinema només en va sentir parlar, i les calderes van ser l'únic vestigi visible d'aquella primera sala de cinema. Aquest fet ens dóna una idea sobre l'arribada del cinema al poble, que podríem situarla a principis de la primera dècada d'aquest segle. Un altre cinema del qual tan sols tenim referències orals és el de la sala de festes de l'antic cafè de cal Fabara. Aquest sala de projeccions va néixer posteriorment al cinema del Jec i va tancar les seves portes amb tota probabilitat a principis dels anys 20. Un fet que cal destacar és que el nostre poble, tot i no ser una capital important, en aquells temps va comptar amb tres sales de cinema de manera simultània: la del Centre Catòlic, la de La Cadira i finalment la de cal Fabara.
![]()
El cinema del Centre Catòlic. El documental perdut de Cambrils. L'inici del cinema sonor i la patent "ITRAM".
![]()
El cinema de la Cadira. El primer projector sonor del poble. El primer cinema l'aire lliure. L'estrena dels sonor.
![]()
El cinema del Pòsit
![]()
El cinema Municipal
En finalitzar la guerra civil, el panorama de les sales de cinema va canviar radicalment. L'evolució del número de cinemes va ser ascendent. La sala de l'Agrària havia desaparegut i donava pas al cinema del teatre dels germans La Salle on encara hi ha un projector en òptimes condicions de funcionament.

La casa coneguda com a cal Fabara va ser remodelada totalment i la sala de festes va ser restaurada i habilitada també com a cinema. Un dels vestigis del mateix és la cabina de projecció que encara es pot veure a la seva façana, situada al carrer Hospital. Aquest cinema també era conegut com la sala nova o el modern. A la Cadira també es va tornar a fer cinema, però ara ja en mans privades: era el cinema Espanyol, que més endavant s'anomenà cinema Maryland. A baix a mar finalment tenim la Sala del Pòsit, el projector de la sala del teatre de la Parròquia de Sant Pere, i molt després el cinema Rambla fruit d'una iniciativa privada i que actualment és de propietat municipal.

[Revista Cambrils núm. 293 | desembre 1995]
Revista Cambrils
Sant Plàcid, 7
43850 - Cambrils (Baix Camp)
Tel: 977 79 43 43 Fax: 977 79 43 43
E-mail: revcam@tinet.org