ALPHONSE ARCELIN:
“Intentaré l’agermanament entre Gaborone i Banyoles”
L’enterrament a Botswana del negre de Banyoles tanca nou anys de lluita personal del metge cambrilenc per retornar les restes a Àfrica
Josep M. Ferrando
Amb l’enterrament, el dia 6 d’octubre, de les restes mortals del negre dissecat del Museu Darder de Banyoles acaba la lluita personal que el metge cambrilenc Alphonse Arcelin va començar l’any 1991, quan va saber de l’existència del negre exposat al museu. Alphonse Arcelin va ser a Gaborone, capital de Botswana, per ser present a la cerimònia d’enterrament que va tenir lloc en un parc públic d’aquesta capital africana. El dia anterior, el 5 d’octubre, les restes van ser rebudes per representants del govern i del poble de Botswana amb tots els honors. Milers de persones van fer llargues cues per veure el crani del negre, preguntant-se si aquestes eren totes les restes.
El funeral va durar més de tres hores i es va celebrar amb tota la solemnitat equivalent a la d’un president de la república. Alphose Arcelin hi va ser present i va agrair el tracte rebut de les autoritats de Botswana. Finalment es tanca una etapa en la vida d’Alphonse Arcelin, tot i que encara està pendent què passarà amb el deute de 16 milions de pessetes que li reclama la justícia espanyola en haver perdut la querella que va presentar contra l’Ajuntament de Banyoles, encara que finalment els fets li han donat la raó.
Alphonse Arcelin ha explicat a Revista Cambrils què ha significat per a ell que finalment les restes del negre de Banyoles tornessin a Àfrica.
L’enterrament a Gaborone, capital de Botswana, de les restes del negre de Banyoles és el final de deu anys de lluita?
Al final sí, ha estat un final feliç, i estic content d’haver estat allí, però estic una mica decebut, i també les persones que eren a l’enterrament, perquè esperàvem que s’enviés el negre dissecat, tal com estava exposat.
Per què creu que les restes es van enviar d’aquesta manera?
Bé, van dir que era per dignificar les restes, cosa que no entenc, perquè només es va enviar un crani, i la gent en veure’l es preguntava què era. Es va arribar a dir que no era el crani d’un negre, fins i tot vaig haver de defensar que no creia que el govern espanyol hagués enviat una altra cosa. Però no van enviar tots els seus estris i restes completes, cosa que haurien hagut de fer.
Com el van tractar a Botswana?
Em van rebre molt bé. No ha estat un acte folklòric. La meva impressió del poble de Botswana ha estat molt bona, no només pel que fa a la cerimònia en la qual vaig participar, sinó també que és un país ric, la gent és amable, i tots els cotxes que he vist no tenien més de cinc anys, perquè és un poble nou, un poble jove, un dels països més rics d’Àfrica.
Quan vostè va començar l’any 1991 la seva batalla particular per retirar el negre dissecat del museu Darder de Banyoles va creure que ho aconseguiria al cap de gairebé deu anys?
Si repassa les meves declaracions de llavors, vaig dir que em donava deu anys per aconseguir-ho, cosa que s’ha complert. De tota manera no esperava trobar tants problemes, d’amenaces, d’insults. Sabia que lluitar contra una administració no seria una cosa fàcil, però si hagués de tornar a fer-ho, ho tornaria a fer. Per mi es tractava de lluitar a favor dels drets humans, per a la dignitat no només de l’home negre sinó de totes les persones. Crec que ha valgut la pena.
Creu que la ciutat de Banyoles ha entès finalment la seva lluita?
No ho crec, perquè el negre el van haver de treure de nit, amb alevosia i nocturnitat. Per por que la gent s’hi oposés. Vull dir també que intentaré agermanar Gaborone amb Banyoles, tinc el mandat de l’alcalde de Gaborone per començar els tràmits, serà difícil però ho intentaré.
Sobre aquest agermanament he notat que el govern espanyol no té massa representacions a l’Àfrica subsahariana, he viscut quinze anys a l’Àfrica i ho sé. Per això crec que s’ha de començar a establir llaços amb aquests països, i això seria un bon començament.
La seva lluita ha estat un precedent per a d’altres situacions similars?
El que he fet ha servit perquè la gent prengui consciència del que és la dignitat humana. Segur que hi ha d’altres llocs on s’ha de demanar la retirada de restes humanes, però la meva lluita ha finalitzat. A més n’he sortit perjudicat.
Ha canviat la seva vida en aquests gairebé deu anys de lluita?
I tant, a més m’ha costat molt diners, no només per l’embargament, no tenia cap ajut econòmic de ningú, he pagat els advocats, els procuradors, he escrit centenars de cartes, he fet moltes trucades telefòniques, econòmicament m’ha costat molt. Moralment, físicament m’ha costat molt. Però estic content.
Creu que és possible que a la vista de com ha acabat el tema l’Estat pot condonar-li el deute que li reclama la justícia?
L’administració de l’Estat si vol pot ho pot fer. A més hi va haver una promesa en aquest sentit, ara ho han negat, però hi va haver una promesa de no allargar el procés, i se’m va dir que s’aturaria el procés. L’opinió pública ho troba injust. No s’entén com m’han pogut condemnar després d’haver guanyat, d’haver-me donat la raó. I a pesar de tot estic embargat.
Arribada del fèretre amb les despulles del negre a la capital de Botswana
Alphonse Arcelin va ser present a l'enterrament. Fotos: TV3