Reportatge
Una aproximació a la història urbana de Cambrils
Aquests
darrers mesos hem estat immersos en el procés daprovació del nou pla
urbanístic de Cambrils (el POUM). Aquesta mena dinstruments de
planejament tenen una importància enorme en el desenvolupament dun
territori. Amb tot, sovint es manifesta una manca de perspectiva
històrica del nostre territori, cosa que limita la interpretació dels
esdeveniments contemporanis. Aquest reportatge pretén donar nous
elements de reflexió sobre levolució urbana del nostre municipi des de
lantiguitat i entroncar amb la situació actual. En aquest número
sofereix la primera part, centrada en els segles més antics (des dels
inicis del poblament fins al segle XIX), mentre que, el proper mes, la
segona part tractarà les dues darreres centúries.
El territori de Cambrils: condicionants i poblament antic
Malgrat
que una història urbana de la vila de Cambrils hauria de començar
estrictament en lestabliment del poble al segle XII, no podem passar
per alt els condicionaments ambientals del territori i les poblacions
humanes documentades al terme en períodes anteriors. El terme de
Cambrils està enclavat en la comarca natural del Camp de Tarragona, en
una plana fèrtil, lleugerament basculada cap al mar i solcada per
diversos cursos daigua intermitents que shan anat formant al llarg
del Quaternari. Existeixen indicis de poblament humà durant lèpoca del
Paleolític Mitjà a la zona del Cavet i assentaments del Neolític en
diversos punts del terme (especialment a Vilagrassa).
Ja en època històrica, lactual terme de Cambrils es va inscriure en el territori sota el domini de la ciutat romana de Tàrraco, inicialment poblat per la tribu ibèrica dels cessetans. En aquest aspecte, sha barallat la hipòtesi dun antic poblat ibèric al turó de Vilafortuny, sota don molt més tard shi va bastir el castell medieval. Segons els investigadors, va ser a partir de la segona meitat del segle i aC quan es va produir lassentament del model territorial romà al Camp de Tarragona. Aquest va consistir en la divisió del territori rural, lAger Tarraconensis, en un sistema ortogonal i lobtenció de parcel·les repartides als colons en un procés conegut com a centuriació. Segons larqueòleg J.M. Palet, la retícula parcel·lària estava formada per centúries de 20 actus de costat, equivalents a uns 700 metres, i la seva traça encara es pot endevinar fossilitzada en lactual parcel·lació del camp cambrilenc. Paral·lela a la costa transcorria la Via Augusta, un traçat que ha perviscut fins als nostres dies, resseguit en alguns trams per lactual carretera General. La via romana i els cursos fluvials van servir deixos naturals per a la centuriació, segons larqueòleg Jaume Massó. Shan localitzat ben bé cinc vil·les dèpoca romana al terme de Cambrils: a la Llosa, lEsquirol, la Pujada de na Ponça, el cap de Sant Pere i els Tallats. Daltra banda, prop de lactual lHospitalet de lInfant sembla que va existir una posada vora la Via Augusta anomenada Oleastrum, nom que alguns han associat erròniament a Cambrils. Per tant, cal desterrar el concepte obsolet dun antic poblat romà a Cambrils tal com lentenem avui en dia, sinó que cal pensar més aviat en establiments rurals o vil·les. Durant el Baix Imperi les vil·les van ser probablement abandonades (en el cas de la Llosa es pot datar lúltima ocupació al segle v de la nostra era).
Des del darrer poblament romà documentat fins a la creació del poble al segle XII va transcórrer ben bé un mil·leni. A hores dara, no tenim cap coneixement del poblament al terme durant aquesta llarga etapa. La possible existència dun assentament islàmic anomenat Qamrila és, ara per ara, una mera hipòtesi originada per un treball del medievalista Xavier Ballestín. Aquest va identificar una família derudits musulmans originària de Qamrila, en el territori de Tortosa, i que algú ha relacionat amb el topònim Cambrils. Aquests personatges estan documentats entre 1146 i 1158, just en el moment de la colonització cristiana. Val a dir, però, que no coneixem altres indicis, ni documentals ni arqueològics.
El territori de Cambrils: condicionants i poblament antic
 | |
| Les restes de la construcció de la partida de la Carlania són un vestigi de l'època medieval | ARXIU RAMON ORTIGA |
Ja en època històrica, lactual terme de Cambrils es va inscriure en el territori sota el domini de la ciutat romana de Tàrraco, inicialment poblat per la tribu ibèrica dels cessetans. En aquest aspecte, sha barallat la hipòtesi dun antic poblat ibèric al turó de Vilafortuny, sota don molt més tard shi va bastir el castell medieval. Segons els investigadors, va ser a partir de la segona meitat del segle i aC quan es va produir lassentament del model territorial romà al Camp de Tarragona. Aquest va consistir en la divisió del territori rural, lAger Tarraconensis, en un sistema ortogonal i lobtenció de parcel·les repartides als colons en un procés conegut com a centuriació. Segons larqueòleg J.M. Palet, la retícula parcel·lària estava formada per centúries de 20 actus de costat, equivalents a uns 700 metres, i la seva traça encara es pot endevinar fossilitzada en lactual parcel·lació del camp cambrilenc. Paral·lela a la costa transcorria la Via Augusta, un traçat que ha perviscut fins als nostres dies, resseguit en alguns trams per lactual carretera General. La via romana i els cursos fluvials van servir deixos naturals per a la centuriació, segons larqueòleg Jaume Massó. Shan localitzat ben bé cinc vil·les dèpoca romana al terme de Cambrils: a la Llosa, lEsquirol, la Pujada de na Ponça, el cap de Sant Pere i els Tallats. Daltra banda, prop de lactual lHospitalet de lInfant sembla que va existir una posada vora la Via Augusta anomenada Oleastrum, nom que alguns han associat erròniament a Cambrils. Per tant, cal desterrar el concepte obsolet dun antic poblat romà a Cambrils tal com lentenem avui en dia, sinó que cal pensar més aviat en establiments rurals o vil·les. Durant el Baix Imperi les vil·les van ser probablement abandonades (en el cas de la Llosa es pot datar lúltima ocupació al segle v de la nostra era).
Des del darrer poblament romà documentat fins a la creació del poble al segle XII va transcórrer ben bé un mil·leni. A hores dara, no tenim cap coneixement del poblament al terme durant aquesta llarga etapa. La possible existència dun assentament islàmic anomenat Qamrila és, ara per ara, una mera hipòtesi originada per un treball del medievalista Xavier Ballestín. Aquest va identificar una família derudits musulmans originària de Qamrila, en el territori de Tortosa, i que algú ha relacionat amb el topònim Cambrils. Aquests personatges estan documentats entre 1146 i 1158, just en el moment de la colonització cristiana. Val a dir, però, que no coneixem altres indicis, ni documentals ni arqueològics.