Reportatge

Una aproximació a la història urbana de Cambrils

Per Manel Tarés

Aquests darrers mesos hem estat immersos en el procés d’aprovació del nou pla urbanístic de Cambrils (el POUM). Aquesta mena d’instruments de planejament tenen una importància enorme en el desenvolupament d’un territori. Amb tot, sovint es manifesta una manca de perspectiva històrica del nostre territori, cosa que limita la interpretació dels esdeveniments contemporanis. Aquest reportatge pretén donar nous elements de reflexió sobre l’evolució urbana del nostre municipi des de l’antiguitat i entroncar amb la situació actual. En aquest número s’ofereix la primera part, centrada en els segles més antics (des dels inicis del poblament fins al segle XIX), mentre que, el proper mes, la segona part tractarà les dues darreres centúries.

El territori de Cambrils:  condicionants i poblament antic





Les restes de la construcció de la partida de la Carlania són un vestigi de l'època medieval | ARXIU RAMON ORTIGA
Malgrat que una història urbana de la vila de Cambrils hauria de començar estrictament en l’establiment del poble al segle XII, no podem passar per alt els condicionaments ambientals del territori i les poblacions humanes documentades al terme en períodes anteriors. El terme de Cambrils està enclavat en la comarca natural del Camp de Tarragona, en una plana fèrtil, lleugerament basculada cap al mar i solcada per diversos cursos d’aigua intermitents que s’han anat formant al llarg del Quaternari. Existeixen indicis de poblament humà durant l’època del Paleolític Mitjà a la zona del Cavet i assentaments del Neolític en diversos punts del terme (especialment a Vilagrassa).

Ja en època històrica, l’actual terme de Cambrils es va inscriure en el territori sota el domini de la ciutat romana de Tàrraco, inicialment poblat per la tribu ibèrica dels cessetans. En aquest aspecte, s’ha barallat la hipòtesi d’un antic poblat ibèric al turó de Vilafortuny, sota d’on molt més tard s’hi va bastir el castell medieval. Segons els investigadors, va ser a partir de la segona meitat del segle i aC quan es va produir l’assentament del model territorial romà al Camp de Tarragona. Aquest va consistir en la divisió del territori rural, l’Ager Tarraconensis, en un sistema ortogonal i l’obtenció de parcel·les repartides als colons en un procés conegut com a centuriació. Segons l’arqueòleg J.M. Palet, la retícula parcel·lària estava formada per centúries de 20 actus de costat, equivalents a uns 700 metres, i la seva traça encara es pot endevinar fossilitzada en l’actual parcel·lació del camp cambrilenc. Paral·lela a la costa transcorria la Via Augusta, un traçat que ha perviscut fins als nostres dies, resseguit en alguns trams per l’actual carretera General. La via romana i els cursos fluvials van servir d’eixos naturals per a la centuriació, segons l’arqueòleg Jaume Massó. S’han localitzat ben bé cinc vil·les d’època romana al terme de Cambrils: a la Llosa, l’Esquirol, la Pujada de na Ponça, el cap de Sant Pere i els Tallats. D’altra banda, prop de l’actual l’Hospitalet de l’Infant sembla que va existir una posada vora la Via Augusta anomenada Oleastrum, nom que alguns han associat erròniament a Cambrils. Per tant, cal desterrar el concepte obsolet d’un antic poblat romà a Cambrils tal com l’entenem avui en dia, sinó que cal pensar més aviat en establiments rurals o vil·les. Durant el Baix Imperi les vil·les van ser probablement abandonades (en el cas de la Llosa es pot datar l’última ocupació al segle v de la nostra era).

Des del darrer poblament romà documentat fins a la creació del poble al segle XII va transcórrer ben bé un mil·leni. A hores d’ara, no tenim cap coneixement del poblament al terme durant aquesta llarga etapa. La possible existència d’un assentament islàmic anomenat Qamrila és, ara per ara, una mera hipòtesi originada per un treball del medievalista Xavier Ballestín. Aquest va identificar una família d’erudits musulmans originària de Qamrila, en el territori de Tortosa, i que algú ha relacionat amb el topònim Cambrils. Aquests personatges estan documentats entre 1146 i 1158, just en el moment de la colonització cristiana. Val a dir, però, que no coneixem altres indicis, ni documentals ni arqueològics.

Comenta aquest article