El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:27.8ºC | Humitat: 66% | Pressió: 1016Hpa | Vent: SSE 7 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2130 | dissabte 26 de juliol de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | desembre '2003 | 6691 lectures
|
L'HIDROAVIÓ DE L'ERMITA

L'hidroavió que va caure prop de l'Ermita

La nit del 21 de març de 1938, un hidroavió Heinkel-59 amb quatre tripulants a bord es va estavellar a prop del santuari de la Mare de Déu del Camí mentre metrallava un camió carregat d’explosius. L’ona expansiva va deixar un profund cràter sobre la carretera, va trencar vidres i esberlar parets d’algunes cases del poble. L’avió, tocat de mort, va planejar fins estavellar-se; van morir calcinats tres dels seus tripulants.La nit del 21 de març de 1938, un hidroavió Heinkel-59 amb quatre tripulants a bord es va estavellar a prop del santuari de la Mare de Déu del Camí mentre metrallava un camió carregat d’explosius. L’ona expansiva va deixar un profund cràter sobre la carretera, va trencar vidres i esberlar parets d’algunes cases del poble. L’avió, tocat de mort, va planejar fins estavellar-se; van morir calcinats tres dels seus tripulants.

Text Jordi Moreno

Fotografia d’un Heinkel-59, el model que va caure a Cambrils. L’emblema de l’esquadrilla era el naip amb l’as de piques, pintat a les dues bandes de fuselatge dins un cercle negre
Fa temps, en una de les meves habituals capbussades per la xarxa, vaig anar a parar a una pàgina web dedicada a la Guerra Civil Espanyola. Aquesta web de factura tarragonina va ser creada l’any 96 per Manel Sanromà, un dels pioners d’Internet a la província de Tarragona. Malgrat que actualment està una mica abandonada, recull molta informació sobre aquesta etapa de la nostra història recent. A l’apartat d’experiències personals, trobem unes notes del tarragoní Vicens Basora escrites l’any 1996 on comparteix les seves vivències de guerra quan només tenia 6 anys. És un text molt interessant del qual en recomano la lectura completa. M’agradaria destacar-ne el següent fragment: "Jo tenia 6 anys al començament de la guerra i recordo que lo de la sublevació del Marroc i la contra sublevació, o com vulguis dir-ne, dintre d’Espanya, no tenien gaire significat per mi. Però sí aviat varen tenir-ne els atacs aeris sobre Tarragona, que va ser de les ciutats més castigades per l’aviació franquista. Les constants alarmes, que arribaven a ser deu o dotze per nit, quan l’hidro italià de la Base de Pollença amarrava mar enfora i tornava al cap de un ratet, destruïen la moral dels tarragonins, que l’endemà havien d’anar a treballar. El famós hidro (l’isidro, deien els camperols), va metrallar un camió republicà davant de l’ermita de la Mare de Déu del Camí a Cambrils i la mateixa explosió del vehicle –anava carregat d’explosius– va fer caure i incendiar l’hidro. Era tant l’odi que aixecava, que la gent va anar a veure com els aviadors italians es cremaven vius sense moure un dit per treure’ls".

A casa, sempre havia sentit explicar aquesta història als meus avis i em va fer gràcia trobar el mateix relat a Internet. Josep Maria Vidal i Mas també ho recull al seu llibre de memòries, "en una d’aquestes incursions, un aparell llençà una bomba al mig mateix d’un camió militar carregat d’explosius i l’ona detonadora fou tan forta que encalçà l’avió i l’estavellà a terra. Això es produïa a primers de febrer de 1938. El lloc just on caigué aquest avió fou a la vorera dreta de la carretera que porta a Montbrió a 50 metres del seu enllaç amb la General. Enmig de ferros retorçats es podien veure els cadàvers calcinats de tres o quatre tripulants. La cosa més curiosa fou que un tripulant pogué salvar-se i sortí amb vida de l’aparell encès i s’endinsà pel terme, i pogué passar les línies del front i reintegrar-se als seus comandaments. Una vegada acabada la guerra retornà a recollir les restes dels seus companys de tripulació. Els periòdics de l’època feren comentaris equivocats sobre els cas, afegint que havia estat abatut per un caça republicà. No fou pas així, cal dir que ell mateix es destruí en volar tan baix que no pogué sostreure’s a l’ona expansiva de l’explosió. Sembla, segons testimonis, que no volava a més de cent metres d’altura".

Val a dir que ambdues cròniques recullen diverses imprecisions. En primer lloc no es tractava d’un hidroavió italià tal com afirma Basora sinó alemany. Vidal situa l’acció a principis del mes de febrer de 1938 i més aviat va ser a finals de març. Tampoc sembla probable que un dels quatre tripulants de l’avió sortís amb vida de l’aparell tal com veurem més endavant. Sobre la hipòtesi que va ser un avió republicà qui realment va abatre el Heinkel-59, diversos fets donen la raó a Vidal. Aquest episodi de guerra va quedar gravat profundament a la memòria de molts cambrilencs. Al marge d’ideologies polítiques, la presència del cossos calcinats en el lloc de l’accident va impressionar tothom. Durant els dies posteriors a l’accident, el poble va quedar desert, molta gent va anar a viure a masos de la vora per temor a represàlies de l’aviació nacional. Els cadàvers dels quatre tripulants van ser enterrats al cementiri parroquial.

Un llibre aporta noves dades sobre l’explosió

Vicens Basora cita a la seva crònica el llibre El Asedio aéreo de Tarragona, 1937-1939 de Francisco J. González Huix. Per tal de trobar més informació vaig intentar localitzar un exemplar del mateix. La web de la Biblioteca de Tarragona i el seu catàleg en línia em van ser de gran ajuda. Si trobar la localització del llibre per Internet va ser un moment, obtenir-lo físicament se’m va fer més difícil. Anava escopetejat i no aconseguia trobar el maleït
El model Heinkel-59 era un biplà que podia arribar als 220 km/h amb una autonomia de 1.750 quilòmetres. Pesava 9 tones i podia transportar 1.000 quilos de bombes, generalment 20 unitats de 50 quilos
exemplar, finalment fent el cor fort vaig demanar ajuda a la bibliotecària de la secció local d’aquella biblioteca. A ella també li va costar, però finalment el vam trobar. Ara venia la difícil tasca de llegir un llibre de 228 planes en menys de mitja hora. Ràpidament vaig trobar la primera referència a Cambrils, el 28 de juliol de 1937 tres avions procedents de Mallorca van deixar caure bombes sense conseqüències al sobrevolar unes embarcacions pesqueres de Cambrils. Aquest seria el primer atac aeri contra un objectiu naval a les costes de Tarragona. El 12 de gener de 1938, el vapor Isla de Menorca de la companyia Transmediterránea també va ser blanc de les bombes, es va incendiar tot embarrancant a la punta del Mas de l’Arany, on va ser desguassat temps després.

Efectivament, les planes que parlaven de la caiguda de l’hidroavió a Cambrils aportaven a la història noves dades amb gran rigor històric. Una primera fita era aconseguir datar el fets, "el 21 de març de 1938 dos hidroavions Heinkel tenen com a objectiu atacar les comunicacions entre Tarragona i Vinaròs; a l’altura de Cambrils l’hidro que operava en una zona a molt baixa altura metralla un camió que transportava explosius. El vehicle fa explosió i l’ona expansiva produïda fa caure l’avió, que va quedar envoltat de flames a les immediacions de l’ermita de la Mare de Déu del Camí; moren carbonitzats tres dels seus tripulants immediatament i un quart, al ser traslladat a l’hospital". A l’accident van morir els tinents H. Jurguens i K. Zukner, i els suboficials K. Kaitzel i K. Werner. Segons testimonis presencials (F. Ferrer Fortuny i altres) el conductor del camió va tenir temps d’abandonar el vehicle abans de ser atropellat. Segons els assenyalaments de consells de guerra de 1939 publicats al Diario Español, un cambrilenc va ser jutjat i condemnat a mort per haver-se acarnissat amb els cadàvers dels aviadors.


Oficialment l’avió va ser abatut per forces republicanes
La legió Cóndor i els Heinkel-59



EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ !


Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
festival musica cambrils
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: