El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:25.8ºC | Humitat: 63% | Pressió: 1023Hpa | Vent: SSE 4 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2176 | dijous 2 de octubre de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | agost '2007 | 6612 lectures |
“Adéu a Cambrils”

Revista Cambrils publica un poema inèdit sobre la partida, l’any 1895, dels germans de la Sagrada Família, els primers docents del col·legi del Sagrat Cor de Cambrils

Text Manel Tarés

El col·legi del Sagrat Cor –actualment edifici La Salle–, en una fotografia del 1895, el mateix any que la comunitat de la Sagrada Família va deixar Cambrils. L’ala dreta era ocupada pels religiosos i l’esquerra, per les germanes carmelites. Les dues ales estaven separades per l’església. Els horts de les dues comunitats estaven separats per unes tanques d’obra com s’observa a la fotografia [FOTO: ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS]

El juliol de 1895 els religiosos de la Sagrada Família abandonaven precipitadament l’edifici del col·legi del Sagrat Cor –l’actual edifici La Salle–, que havien ocupat durant vuit anys. Ramon Llach, novici del col·legi, va escriure uns versos de comiat que transcrivim en aquest reportatge. Aquest poema inèdit ha estat recuperat  gràcies a Rosa Maria Mas, que n’ha cedit una còpia a Revista Cambrils per al seu estudi.

Els Fills de la Sagrada Família a Cambrils

El 14 de desembre de 1880 l’arquebisbe de Tarragona posava la primera pedra de l’escola en una finca propietat de la família Vidal Gimbernat, on anys més tard s’establirien els germans de La Salle. L’empresa estava promoguda per l’advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), que també es va preocupar de trobar alguna congregació religiosa disposada a establir-se en aquest col·legi i donar ensenyament de franc als nens i les nenes del poble. La construcció de l’edifici va durar sis anys, amb el finançament d’algunes de les principals famílies del municipi, fins que, el gener de 1887, hi van començar les classes les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna. El mes de maig d’aquell mateix any, iniciaven també classes els religiosos de la Sagrada Família. Les dues congregacions, dedicades a l’ensenyament de nenes i nens, respectivament, es van distribuir en les dues meitats de l’edifici, a banda i banda de l’església. L’obra del doctor Benet estava en marxa, com ha escrit Josep Salceda, que ha parlat d’aquest tema en diverses ocasions.

La congregació dels Fills de la Sagrada Família havia estat fundada dues dècades abans pel sant Josep Manyanet Vives (1833-1901). Amb ell havia contactat el doctor Benet perquè vinguessin a Cambrils a ensenyar en el nou col·legi. Però els religiosos no van quallar positivament en l’estament eclesiàstic del municipi. Salceda explica que els de la Sagrada Família estaven facultats per dir missa, cosa que va entrar en conflicte amb els drets del rector de la parròquia de Cambrils. Un contemporani de l’època, Carles Clanxet Cutxillo (1833-1901), va deixar escrites unes notes en què culpabilitza el rector Francesc Cases de les desavinences amb el col·legi durant els primers mesos de funcionament. El pare Josep Manyanet es va veure obligat a canviar el director del col·legi, tot i que també havien sorgit dificultats amb les religioses carmelites per la compartició de l’edifici. Aleshores, el doctor Benet Vidal va decidir regular l’ús de la sagristia, el reg dels horts del col·legi i els rentadors, i, alhora, es va acordar el trasllat del rector de la parròquia, la superiora carmelita i el director de la Sagrada Família. Sembla que tots aquests canvis van ser positius per al bon funcionament dels dos col·legis, el masculí i el femení, que acollien nombrosos estudiants de la vila i la comarca.

El juliol de 1891 els pares de la Sagrada Família van incorporar el seu noviciat al col·legi de Cambrils sota la direcció del pare Miquel Campanyà. Carles Clanxet, llavors alcalde de la vila, explica que l’activitat del col·legi va augmentar notablement i va ser ben rebuda per la població d’ençà de l’obertura del seminari. Malauradament, van ressorgir les desavinences amb les religioses carmelites de Santa Joaquima per motius que desconeixem, cosa que va motivar la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Forneguera. El 28 de febrer de 1895 els novicis de la Sagrada Família van haver d’abandonar el col·legi i van ser instal·lats en una casa al carrer de la Fira, propietat d’Agustí Colom. Aquesta notícia va ser rebuda amb gran sorpresa per la població i, a primers de juny, les autoritats municipals i alguns veïns van presentar una carta de desacord al doctor Benet Vidal, propietari del col·legi. D’ara endavant, es faran evidents les tensions entre totes les parts implicades: els religiosos, les religioses, el rector de la parròquia, l’arquebisbe i el poble.

Existeixen diverses versions sobre els motius reals que van portar a la resolució dràstica de l’arquebisbe. Aquest havia confessat a l’alcalde, en una entrevista que van tenir a Falset, que els religiosos havien entrat en competència amb la parròquia (cal pensar que les misses del col·legi atreien molta gent). Això coincidia amb l’opinió de la majoria dels veïns de Cambrils i així mateix ho manifestava el maig de 1895 el rector del barri de la Platja, mossèn Jaume Roca, quan va reconèixer que el pare superior del col·legi, Miquel Campanyà, tenia més influència al poble que no pas els seus dos rectors. En canvi, Carles Clanxet, testimoni dels fets, creu que l’augment de l’activitat del col·legi masculí, amb la incorporació dels novicis, podria haver comportat la desatenció de l’ensenyament de la resta d’alumnes i, a més, diversos incidents amb el mossèn (la celebració d’una missa sense permís del rector, l’organització d’una vetllada literària escolar en temps de Quaresma, etc.) i amb les religioses carmelites (problemes amb l’ús de l’aigua) haurien acabat de determinar l’arquebisbe. No era la primera vegada que sorgien conflictes entre la parròquia i una comunitat religiosa pel control de la vida espiritual dels veïns. Aquesta mena d’enfrontaments van ser habituals en èpoques anteriors: a Cambrils hi ha el cas de la lluita jurídica entre mossèn Josep Anton Peirí i la comunitat de frares agustins establerta al santuari de la Verge del Camí durant el segon quart del segle XVIII pel monopoli de les ànimes de la vila.


L’autor del poema de comiat, Ramon Llach, llavors novici de la Sagrada Família a Cambrils, en una fotografia posterior [FOTO: ARXIU JOSEP M. BLANQUET SF]

El diumenge 7 de juliol de 1895 els religiosos de la Sagrada Família van tancar les classes amb un acte de comiat als alumnes del col·legi, cansats per les constants molèsties d’un determinat sector. Pocs dies més tard, van passar a ocupar una casa del carrer de Sant Josep, propietat de Ramon Oriol, i es van repetir les protestes dels veïns per la decisió de l’arquebisbe. El suport del poble va ser general. Per la festa de la Mare de Déu del Carme, el dia 16, els pescadors van organitzar un programa d’actes alternatiu al del mossèn. Hi van assistir els novicis de la Sagrada Família i l’Ajuntament en ple, cosa mai vista segons diu Clanxet. Nous incidents amb el rector van acabar de decantar l’arquebisbe perquè la congregació abandonés el poble apressadament i definitiva.

El diumenge 28 de juliol d’aquell mateix any, a les quatre de la tarda, els religiosos de la Sagrada Família van visitar l’ermita de la Mare de Déu del Camí per acomiadar-se de la imatge i, ja de nit, es van dirigir a peu cap a Reus, acompanyats pels guardes rurals i quatre veïns del poble. En aquesta ciutat, el pare superior –Josep Manyanet– ja havia previst de construir un nou col·legi per traslladar-hi la comunitat cambrilenca. Clanxet va escriure aquesta conclusió: “Les sucedió a esta pobre gente lo de la fábula de la oveja y el lobo, que bebiendo éste en la parte superior del arroyo, decía que la oveja le enturbiaba el agua. Los de la Sagrada Familia habiendo hecho mucho bien durante los ocho años que permanecieron en Cambrils, fueron también víctimas del lobo de la envidia”. No va ser fins al 1900 quan van arribar els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, després que les religioses de Vedruna es traslladessin a l’edifici que ocupen actualment al carrer de les Creus.

El religiós Ramon Llach i Candell

El poema que transcrivim està firmat per Ramon Llach SF, aleshores novici del col·legi de la Sagrada Família de Cambrils. Ramon Llach Candell (1875-1937) era fill de Torelló (Osona) i tenia vuit germans: tres eren també religiosos de la mateixa congregació, dos eren religiosos claretians, una germana era religiosa de Vedruna i, finalment, dues altres germanes es van casar. Ramon Llach va començar al noviciat de Sant Andreu de Palomar i després va passar al de Cambrils, on hi va fer els primers vots el 2 de febrer de 1894. Més endavant, Llach es va dedicar a donar classes de matemàtiques en diversos col·legis de la congregació i destacava també per la seva afició literària. El seu biògraf, Josep Maria Blanquet SF, explica que Llach va escriure prosa i poesia tant en català com en castellà. Ramon Llach va ser afusellat a Montcada l’abril de 1937, durant la Guerra Civil, juntament amb el seu germà Jaume.

Ramon Llach va escriure aquest poema dedicat a Cambrils quan tenia vint anys i en portava quatre en aquesta població. Es tracta d’una “despedida dels col·legials al plegar lo col·legi”, com diu ell, és a dir, un comiat per l’obligació d’abandonar la vila: “per certas cosetas, Mare, abandonem a Cambrils” (versos 33-34). L’estrofa IV, d’un significat una mica obscur, sembla donar alguna indicació dels atacs que rebien els religiosos quan fa referència a uns “Paperets que ab quatre lletras | Y quatre ninots mal fets” (versos 93-94). Aquests paperets podrien correspondre a uns fulls volants que es devien repartir pel col·legi durant les últimes setmanes. El poema conté diverses referències als anys d’estudiant al seminari cambrilenc:

“Aqui aprengué de ser home | Aqui deixí de ser noy | Y vaig comensà à compendre | Eixa maquina del mon, | Tant perfecta y tant hermosa | Que sortí del Criador”, (versos 236-241).


El comiat de Ramon Llach
Transcripció del poema



EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ !


Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: