Imatge de la plaça d'Espanya (llavors oficialment plaça de la Constitució) amb l'edifici de l'antic ajuntament, que entre 1931 i 1939 va veure passar diversos consistoris [FOTO: VALVENY / ARXIU: FRANCESC COLOM FELIU]

L’Ajuntament després de la Dictadura de Primo de Rivera

El govern del general Miguel Primo de Rivera, que va posar punt i final a la llarga etapa de la Restauració, havia de ser regeneracionista i transitori, però a la classe conservadora li va interessar mantenir la dictadura. A més, al nostre país, la dictadura primoriverista va ser especialment repressora amb els trets d’identitat nacional. El cardenal cambrilenc Vidal i Barraquer va tenir no pocs enfrontaments amb la cúpula dictatorial, majoritàriament militar, per l’ús del català a l’Església i altres afers. Finalment, amb la crisi econòmica balancejant-se sobre el país, el rei Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera a finals de gener de 1930 i es va tornar a la monarquia constitucional i parlamentària.

El 26 de febrer es va formar un nou consistori a Cambrils, constituït per l’alcalde, Josep Colom Dalmau, i dotze regidors: sis grans contribuents i sis exregidors, segons establia la llei. La major part del govern municipal era del partit de la Lliga Catalana, excepte tres regidors liberals i un de conservador.

Al llarg d’aquell any, presidit pel govern de Dámaso Berenguer, els polítics es mouen, parlen, pacten i actuen. Les tendències d’esquerra creen nous partits i aliances, i els republicans preparen el nou règim democràtic. El Pacte de Sant Sebastià, firmat el mes d’agost, va posar les bases d’un comitè per establir un sistema republicà, una mena de govern a l’ombra liderat per Niceto Alcalá Zamora. El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a tot l’Estat espanyol, seguides amb gran interès per la classe política, ja que aquells comicis representaven un referèndum per als partits republicans. A les ciutats el vot d’esquerres va ser aclaparador i la participació, força alta. Els resultats van servir a Francesc Macià per proclamar la República Catalana “dins la federació de pobles ibèrics” des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona el migdia del dia 14 d’abril. El rei va abandonar la península, ja que va entendre la voluntat dels ciutadans, i el canvi de règim va transcórrer de manera miraculosament pacífica.

Els primers anys de la República

No disposem dels resultats d’aquelles primeres eleccions democràtiques a Cambrils, de les quals en va resultar un nou ajuntament totalment renovat. Només el nou alcalde, el liberal Agustí Nolla, havia estat regidor en el consistori anterior (taula 1).



El nou govern local es va adherir immediatament a la República, tot hissant la bandera republicana al balcó de la casa de la vila. L’any següent, el 2 de setembre de 1932, l’alcalde Agustí Nolla va presentar la seva dimissió per motius de salut (va caure d’una motocicleta) i va sol·licitar dos mesos de llicència com a regidor. L’alcaldia en funcions va ser atorgada, aleshores, a Josep Font Alterats. Font, però, va dimitir el 12 de maig de 1933 a causa, probablement, de la crisi interna de l’Ajuntament arran de la decisió de confiscar el cementiri parroquial. El 19 de maig de 1933, el conseller de Governació de la Generalitat, probablement per interessos polítics, va ordenar cessar els ajuntaments republicans i substituir-los per una comissió gestora. Aleshores, es va iniciar la presència de polítics d’esquerra en el govern municipal de Cambrils, encapçalat llavors per Cassià Castells (taula 2). Alhora, la importància demogràfica del barri de la Platja, que aplegava ben bé la tercera part de la població cambrilenca, va obligar a dedicar una regidoria als afers d’aquest sector cambrilenc, l’anomenada “alcaldia del barri de la Marina”.



El 14 de gener de 1934 es van celebrar les segones eleccions municipals de la República, en què es va fer prou palesa la bipolarització política de la nostra població, tal com succeïa arreu del país. En efecte, la vencedora Coalició d'Esquerres va obtenir el 75% dels vots a la Platja contra el 38% de la Vila. La comissió gestora va ser reemplaçada pels nous regidors electes i el socialista Cassià Castells Pallejà, que encapçalava el govern anterior, va revalidar l’alcaldia de la població. Josep Capella Vernet va ser nomenat nou alcalde pedani de la Marina el 27 de juliol (taula 3).