El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:16.5ºC | Humitat: 71% | Pressió: 1008Hpa | Vent: E 16 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2063 | dissabte 19 de abril de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | juliol '1996 | 6718 lectures
|
El dia que no van venir els Rolling Stones

L’11 de juny de 1976 els Rolling Stones havien d’inaugurar un auditori a Cambrils realitzant la seva primera actuació a l’Estat espanyol

Text Marcel Blàzquez | Margaret Rovira
[Amb la col·laboració de Gemma Ivern, Pere Marchante, Dani Valle, Sefa Garsot i Alberto González]



Cartell anunciant el concert dels Rolling Stones a l'Auditorium de Cambrils
Havia de ser l’11 de juny de 1976, ara fa 20 anys. Els Rolling Stones havien de fer la seva primera actuació a l’Estat espanyol i l’havien de realitzar al nostre poble, prop de la torre del Mas d’en Bisbe, on l’empresa Gay&Company ja comptava amb tenir un auditori on fer-hi el concert.

Una forta mobilització popular, però, va aconseguir que, sota la imatge d’uns músics suposadament desmanegats pel consum de drogues i alcohol, i amb la imatge d’unes tendències sexuals depravades, no poguessin actuar a la inauguració de l’auditori i, finalment, sota l’excusa d’un desajustament de la normativa urbanística, es van paralitzar les obres ja iniciades de l’auditori i aquest, l’empresa promotora i l’actuació dels Rolling Stones van volar quan estaven a punt d’entrar a les pàgines de la història local.

Ara, a 20 anys vista i coincidint amb l’èxit del macroconcert de l’Escalarre, intentem veure tot l’enrenou que va provocar aquest fet a la xarxa social del poble, que durant els fets va estar clarament dividida en dos bàndols, un d’ells, il·lusionat per acollir l’auditori i els Rolling Stones a casa, i l’altre, indignat pel que comportaria aquest grup musical i tot el seguici de males companyies que creien que podien arrossegar fins a Cambrils.




Jordi Tardà:
“Un auditori que servís per a tot Catalunya, per fer-hi concerts per a tota la vida, concerts de rock a l’aire lliure”

"La idea original era fer un concert a Cambrils (Tarragona) en un auditori a l’aire lliure amb capacitat per a unes quaranta mil persones. El preu de les entrades havia de ser de 300 pessetes, el normal en qualsevol concert d’aquella època. Però uns quants veïns i certes persones influents de Cambrils es van oposar al fet que el seu poble fos pres per “una banda de peluts, escabellats i drogats”. Es van fer manifestacions en contra de la celebració del concert i fins i tot –inaudit!– es va projectar la pel·lícula Gimme Shelter, que recollia els incidents en un concert dels Stones a Altamont, als Estats Units, el 1969, en què un jove negre va ser apunyalat per un suposat Hell’s Angel."
(Extracte del llibre
Paraula de Stone, a la pàgina 26)

Què coneixes sobre els fets de la construcció d’un auditori a Cambrils?


Parlem de fa molts anys, ara en fa 20. Jo treballava amb la Gay (Gay Mercader) and Company. Hi portava treballant més o menys un any i mig, feia poc que hi era. Recordo que vam quedar-nos amb uns terrenys aquí a Cambrils. Fins i tot teníem fets els plànols i havíem començat algunes obres per fer un auditori. Un auditori que servís per a tot Catalunya, per fer-hi concerts per a tota la vida, concerts de rock a l’aire lliure.

Com dius, les obres es van començar i encara hi ha alguns fonaments de l’auditori. Quines van ser les causes per suspendre-les?

Per començar, volíem que el primer concert per estrenar-lo fos el dels Stones, que l’inauguressin ells. Hi va haver alguna oposició per part del poble, o d’algunes forces del poble, diguem, o d’alguna part del poble. No estic dient que fos tot Cambrils que no estigués conforme amb el tema.

Hi havia alguna institució o grup que anés al davant d’aquesta campanya?

No ho recordo, parlem de fa vint anys. Recordo el fet puntual: que les persones que no volien que nosaltres féssim l’auditori allà era perquè tenien por que fos sinònim de desordre i que passessin coses. Fins i tot es va arribar a projectar la pel·lícula Gimme Shelter, en què es veia el que passava en un concert dels Stones a Amèrica, concretament a Altamont. Un dels assistents era mort per un dels guàrdies de seguretat. Llavors ells van utilitzar-lo per dir “mireu què pot passar si deixem que ens construexin l’auditori aquí al costat”.

Aquests tipus de reaccions eren normals?

Suposo que sí, perquè després vam intentar fer el mateix a la Roca, prop de Granollers, i també ens va passar alguna cosa semblant; tampoc es va arribar a realitzar. Per això, es va haver de canviar la idea original, que era oferir les entrades a tres-centes pessetes. Vam acabar fent-ho en una plaça de toros, La Monumental, a nou-centes. Tot i que primer estava previst fer-ho a Las Arenas.

La presentació dels Rolling Stones?

Sí, però a Las Arenas també hi van haver problemes.

Del mateix tipus?

No, ja no me’n recordo. I vam acabar fent-ho a La Monumental. De Cambrils recordo l’episodi aquest, que fins i tot es va projectar una pel·lícula per veure què podia passar, llavors vam anar de rebot a la Roca i tampoc, i quan ja teníem tancada la plaça de toros Las Arenas, a causa d’un fet circumstancial, vam haver de fer-ho a La Monumental. Però va ser diferent de Cambrils o la Roca, on sí que hi va haver oposició.

Després de la situació política de la dictadura, què representaven aquests tipus de concerts? Quina repercussió podien tenir a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya?

Ho continuaven veient una mica sinònim de problemes, de depravació i no donaven facilitats a una cosa que ells consideraven que no feia cap bé a la gent jove i a la moral del país. Sempre et posaven pals a les rodes. Era realment complicat organitzar concerts quan hi havia algú que t’anava a la contra.

I a què creus que es devia aquest tipus d’actitud?

Doncs perquè ells creien que el rock era sinònim de drogues, de violència, etc. Estem parlant de l’any 76, quan la democràcia anava encara amb bolquers…

Vuit mesos després de la mort del general Franco…

Això. Llavors encara hi havia l’herència de les antigues infraestructures de l’Estat. El típic: es prohibia el festival de Canet o, sinó, prohibien que el Sisa hi cantés; deien que estava malament cantar en català i estava mal vist portar uns tios com els Stones, que eren famosos al món pels seus afers amb les drogues, etc., etc.

La propaganda que feien d’ells era realment negativa…

Exacte, però això no s’ajustava a la realitat ni molt menys. En molts casos hi havia més de llegenda que de realitat. La llegenda en aquest cas va pesar més i no vam poder fer el concert d’aquí a Cambrils.

El concert de Cambrils hauria estat un dels primers dels Rolling Stones a Catalunya o a l’Estat?

Sí, encara que, de fet, nosaltres vam començar a organitzar concerts l’any 72, si no m’equivoco. Però, és clar, havíem fet concerts en locals tancats, mai amb un artista del renom de la magnitud dels Stones. Havíem tingut artistes però no havíem tingut estrelles. I finalment havíem aconseguit una gran, una superestrella, perquè per a nosaltres els Rolling Stones eren, en aquells moments, i no només per a nosaltres, sinó a tot el món, la banda més important que hi havia. Aleshores, al 76, al món, el número 1 del rock eren ells i portar els Stones era el màxim; a més, que era el primer cop que venien a l’Estat.

Aquí a Catalunya, quina fama i quina repercussió hi tenien els Rolling Stones?

Els seus fans sabien que no eren els dimonis i que havien deixat de ser uns nens dolents. Aquesta època estava bastant superada i molta gent ho sabia, que són els que van venir al concert, però que haurien sigut molts més si no hi hagués hagut el canvi, perquè 900 pessetes en aquella època era una fortuna.

Hi va haver algun tipus de problema o incident al concert?

Hi ha haver problemes amb la policia, els “grisos” van tirar pots de fum a tothom qui hi havia fora, alguns van fer cap dins de la plaça. Al meu llibre Paraula de Stone hi tinc una foto del fill del Keith Richards, de set o vuit anys, mirant cap a les graderies com queien pots de fum sobre la gent i no entenia res.

Quin era el moment musical en la seva trajectòria?

En aquell moment els Stones presentaven un nou guitarrista, el treball Black and Blue i era l’epoca en què començaven una nova etapa, musicalment parlant, era una època important. Es deia ja que aquella seria la seva última gira i ja ho veus…

Què hagués suposat la construcció de l’auditori a Cambrils, a mig pas entre Barcleona, València i Saragossa?

Per a nosaltres l’objectiu era fer-hi molts concerts, i no va poder ser. Va ser una oportunitat perduda no només per a nosaltres, com a promotors, sinó per a tots els qui estimem el rock.


Cronologia dels fets
La visió de Lluís Recasens, alcalde de Cambrils el 1976
La visió d'Anton Mendoza, que formava part del grup de pagesos que estaven en contra de l'auditori
Què en pensa Canet? L'opinió de Josep Isern, regidor de Promoció Econòmica de Canet
Aquells que no van poder dir res
La publicitat que no serviria





EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 2 comentaris rebuts

L'Anton Mendoza no hi veia més enllà del nas, com tots els que, com ell, vàren anar a la contra del projecte i com el "seu amic" Ramon Franc.

Si l'Alcalde d'aleshores aqués sigut el Joan Ferrando, un altre dels "folloners" per posar un exemple, tots aquests haurien callat i haurien recolzat el projecte com a bens, perquè el motiu no eren els tomàquets, era la ignorància i a més les finques de la vora eren pràcticament totes del mateix amo que els terrenys on es volia construir l'auditori.

Va ser realment llastimós veure com els pagesos es deixaven influenciar d'aquella manera.

L'alcalde Recasens, amb les seves virtuds i defectes, que en tenia molts, i no era sant de la meva devoció, el que sí tenia era visió de futur i ho va demostrar sobradament, però no queia bé a tota aquesta gent, que el ven increpar vergonyosament.

En cap moment van voler escoltar l'opinió dels joves del poble i no s'els va tenir en cap consideració. Per tot arreu veien fantasmes, evidenment de forma interessada per part d'algú.

Tots plegats van callar com a putes quan pel fet turístic van anar venent les finques dels tomàquets per a fer-hi urbanitzacions. Aleshores ja eren rics i no els hagués importat que hi fessin un auditori.

L'història és per escriure-la tota, no només a trossos i si alguns tinguéssin vergonya al menys callarien.
Miramar | Contestar aquest comentari! | 17/10/2006 - 11:11
Bueno, tampoco vino Boney M. no hace mucho (la versión actual)
Sencillamente no se nos dejó.
c.e. | Contestar aquest comentari! | 20/12/2007 - 23:21

Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT
 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: