"La idea original era fer un concert a Cambrils (Tarragona) en un auditori a l’aire lliure amb capacitat per a unes quaranta mil persones. El preu de les entrades havia de ser de 300 pessetes, el normal en qualsevol concert d’aquella època. Però uns quants veïns i certes persones influents de Cambrils es van oposar al fet que el seu poble fos pres per “una banda de peluts, escabellats i drogats”. Es van fer manifestacions en contra de la celebració del concert i fins i tot –inaudit!– es va projectar la pel·lícula Gimme Shelter, que recollia els incidents en un concert dels Stones a Altamont, als Estats Units, el 1969, en què un jove negre va ser apunyalat per un suposat Hell’s Angel." (Extracte del llibre Paraula de Stone, a la pàgina 26)

Què coneixes sobre els fets de la construcció d’un auditori a Cambrils?

Parlem de fa molts anys, ara en fa 20. Jo treballava amb la Gay (Gay Mercader) and Company. Hi portava treballant més o menys un any i mig, feia poc que hi era. Recordo que vam quedar-nos amb uns terrenys aquí a Cambrils. Fins i tot teníem fets els plànols i havíem començat algunes obres per fer un auditori. Un auditori que servís per a tot Catalunya, per fer-hi concerts per a tota la vida, concerts de rock a l’aire lliure.

Com dius, les obres es van començar i encara hi ha alguns fonaments de l’auditori. Quines van ser les causes per suspendre-les?

Per començar, volíem que el primer concert per estrenar-lo fos el dels Stones, que l’inauguressin ells. Hi va haver alguna oposició per part del poble, o d’algunes forces del poble, diguem, o d’alguna part del poble. No estic dient que fos tot Cambrils que no estigués conforme amb el tema.

Hi havia alguna institució o grup que anés al davant d’aquesta campanya?

No ho recordo, parlem de fa vint anys. Recordo el fet puntual: que les persones que no volien que nosaltres féssim l’auditori allà era perquè tenien por que fos sinònim de desordre i que passessin coses. Fins i tot es va arribar a projectar la pel·lícula Gimme Shelter, en què es veia el que passava en un concert dels Stones a Amèrica, concretament a Altamont. Un dels assistents era mort per un dels guàrdies de seguretat. Llavors ells van utilitzar-lo per dir “mireu què pot passar si deixem que ens construexin l’auditori aquí al costat”.

Aquests tipus de reaccions eren normals?

Suposo que sí, perquè després vam intentar fer el mateix a la Roca, prop de Granollers, i també ens va passar alguna cosa semblant; tampoc es va arribar a realitzar. Per això, es va haver de canviar la idea original, que era oferir les entrades a tres-centes pessetes. Vam acabar fent-ho en una plaça de toros, La Monumental, a nou-centes. Tot i que primer estava previst fer-ho a Las Arenas.

La presentació dels Rolling Stones?

Sí, però a Las Arenas també hi van haver problemes.

Del mateix tipus?

No, ja no me’n recordo. I vam acabar fent-ho a La Monumental. De Cambrils recordo l’episodi aquest, que fins i tot es va projectar una pel·lícula per veure què podia passar, llavors vam anar de rebot a la Roca i tampoc, i quan ja teníem tancada la plaça de toros Las Arenas, a causa d’un fet circumstancial, vam haver de fer-ho a La Monumental. Però va ser diferent de Cambrils o la Roca, on sí que hi va haver oposició.

Després de la situació política de la dictadura, què representaven aquests tipus de concerts? Quina repercussió podien tenir a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya?

Ho continuaven veient una mica sinònim de problemes, de depravació i no donaven facilitats a una cosa que ells consideraven que no feia cap bé a la gent jove i a la moral del país. Sempre et posaven pals a les rodes. Era realment complicat organitzar concerts quan hi havia algú que t’anava a la contra.

I a què creus que es devia aquest tipus d’actitud?

Doncs perquè ells creien que el rock era sinònim de drogues, de violència, etc. Estem parlant de l’any 76, quan la democràcia anava encara amb bolquers…

Vuit mesos després de la mort del general Franco…

Això. Llavors encara hi havia l’herència de les antigues infraestructures de l’Estat. El típic: es prohibia el festival de Canet o, sinó, prohibien que el Sisa hi cantés; deien que estava malament cantar en català i estava mal vist portar uns tios com els Stones, que eren famosos al món pels seus afers amb les drogues, etc., etc.

La propaganda que feien d’ells era realment negativa…

Exacte, però això no s’ajustava a la realitat ni molt menys. En molts casos hi havia més de llegenda que de realitat. La llegenda en aquest cas va pesar més i no vam poder fer el concert d’aquí a Cambrils.

El concert de Cambrils hauria estat un dels primers dels Rolling Stones a Catalunya o a l’Estat?

Sí, encara que, de fet, nosaltres vam començar a organitzar concerts l’any 72, si no m’equivoco. Però, és clar, havíem fet concerts en locals tancats, mai amb un artista del renom de la magnitud dels Stones. Havíem tingut artistes però no havíem tingut estrelles. I finalment havíem aconseguit una gran, una superestrella, perquè per a nosaltres els Rolling Stones eren, en aquells moments, i no només per a nosaltres, sinó a tot el món, la banda més important que hi havia. Aleshores, al 76, al món, el número 1 del rock eren ells i portar els Stones era el màxim; a més, que era el primer cop que venien a l’Estat.

Aquí a Catalunya, quina fama i quina repercussió hi tenien els Rolling Stones?

Els seus fans sabien que no eren els dimonis i que havien deixat de ser uns nens dolents. Aquesta època estava bastant superada i molta gent ho sabia, que són els que van venir al concert, però que haurien sigut molts més si no hi hagués hagut el canvi, perquè 900 pessetes en aquella època era una fortuna.

Hi va haver algun tipus de problema o incident al concert?

Hi ha haver problemes amb la policia, els “grisos” van tirar pots de fum a tothom qui hi havia fora, alguns van fer cap dins de la plaça. Al meu llibre Paraula de Stone hi tinc una foto del fill del Keith Richards, de set o vuit anys, mirant cap a les graderies com queien pots de fum sobre la gent i no entenia res.

Quin era el moment musical en la seva trajectòria?

En aquell moment els Stones presentaven un nou guitarrista, el treball Black and Blue i era l’epoca en què començaven una nova etapa, musicalment parlant, era una època important. Es deia ja que aquella seria la seva última gira i ja ho veus…

Què hagués suposat la construcció de l’auditori a Cambrils, a mig pas entre Barcleona, València i Saragossa?

Per a nosaltres l’objectiu era fer-hi molts concerts, i no va poder ser. Va ser una oportunitat perduda no només per a nosaltres, com a promotors, sinó per a tots els qui estimem el rock.