El passat 21 de novembre es procedia a col·locar la primera pedra de les obres del Parc del Pinaret, un acte que s’havia previst per a meitats del passat mes d’octubre i que es va haver d’ajornar a causa de la pluja. Les obres es van iniciar ja a principis del mes d’octubre i es preveu que el mes de setembre de 2006 estiguin enllestides pel que fa a la primera i la segona fase d’aquest parc urbà de 4,5 hectàrees de superfície que des del consistori s’ha batejat com “el gran pulmó verd”.

	Robert Benaiges en l’acte de col·locació de la primera pedra

Tres fases

La primera fase de les obres del Parc del Pinaret correspon a la zona que es troba més al sud. En aquest indret es troba la zona pública urbana, on es planteja l’entrada principal al parc a manera de plaça. També hi haurà una gran pèrgola fotovoltaica i un auditori a l’aire lliure. Aquesta zona és la que tindrà una utilització més lúdica i cultural.

La segona fase d’actuació implica la preservació del pinar introduint-hi camins, fonts i àrees de pícnic que permetin utilitzar aquest espai com a lloc de descans o de lleure. En aquesta zona també hi haurà una aula verda i una zona d’horticultura. La tercera fase és la que es troba al límit amb la futura zona d’equipaments esportius. Aquí és on hi aniran les pistes de petanca i les pistes poliesportives. També s’hi ubicarà la pista destinada a l’educació viària que ja s’ha tret de la zona sud del parc. Aquesta tercera fase es preveu inicar-la l’any vinent, ja que en aquests moments l’Ajuntament encara està negociant amb els propietaris dels terrenys implicats.

Plànol del futur Parc del Pinaret. Les fases que es desenvoluparan primer són la de la zona d’entrada al parc, amb un gran espai públic amb una pèrgola fotovoltaica (1) i la de conservació del pinar i la construcció de l’aula verda (2). Per a la tercera fase quedarà la construcció de la zona esportiva i el circuit d’educació viària (3).

4,9 milions d’euros

El pressupost total del projecte és de 4,9 milions d’euros. L’empresa Vías y Construcciones SA ha estat l’adjudicatària de les obres de les fases 1 i 2 del projecte per un pressupost de 2,6 milions d’euros. Per a la urbanització del Pinaret, l’Ajuntament va portar a terme un procés de participació ciutadana per tal que els diferents col·lectius d’usuaris potencials poguessin aportar les seves idees de com havia de ser el nou parc. Amb el lema “Què t’agradaria trobar-hi”, veïns de la zona, escolars, joves i gent gran van aportar un total de 100 propostes, de les quals se’n van acceptar 90.

Premsa escrita, monedes i parlaments

Els actes de col·locació de les primeres pedres tenen una part de ritual propi i ineludible. En aquesta ocasió l’acte va començar amb unes paraules de l’alcalde, Robert Benaiges, que va qualificar el Pinaret com un lloc emblemàtic per a Cambrils i va manifestar públicament el desig que les obres es facin amb la temporalitat que s’ha programat. A continuació va ser el regidor d’Obres Públiques, Joan Mas, que va explicar com serà el nou parc i el va qualificar com el gran pulmó verd del centre de Cambrils que es complementarà amb l’altre gran parc, el Parc del Pescador. A continuació, es va posar un exemplar de la premsa escrita del dia, Diari de Tarragona i El Punt, i un de la darrera edició de la Revista Cambrils, juntament amb unes quantes monedes a dins d’un tub cilíndric metàl·lic. El tub es va dipositar dins d’una pedra foradada que es va precintar amb ciment. La pedra es va dipositar en el lloc escollit i l’alcalde hi va posar una paletada de sorra al damunt. Les altres paletades les van posar la gent que havia assistit a l’acte en un gest espontani que servia per cloure l’acte institucional. Un piscolabis posava el punt i final.

§ L'APUNT Pinaret multiús§

Lluís Rovira |
És cert que el Pinaret ha estat, històricament, un lloc emblemàtic per als cambrilencs. En ell s’hi feien berenades i s’hi plegaven rovellons, com bé va apuntar el regidor d’Obres Públiques en el seu discurs. Però també hi ha hagut altres incidències, al llarg de les darreres dècades, que val la pena apuntar, ara que ens trobem davant del que ha de ser la transformació definitiva d’aquest espai. La construcció de l’autopista A-7 (actualment AP-7), a principis dels anys 70, va comportar el buidatge de terra a molts terrenys propers a la nova infraestructura. Un d’aquests terrenys afectats va ser la part nord del Pinaret. Es va fer una intensa extracció de terra que va arribar arran dels pins i va deixar un forat enorme als terrenys annexos. Això va servir per fer-hi, posteriorment, un circuit de motocròs, força utilitzat pels amants de les motos. En aquest circuit es van disputar fins i tot proves del campionat de Catalunya i encara avui els aficionats cambrilencs el tenen ben present per les particularitats del seu traçat. El temps del motocròs va passar i el gran forat d’on s’havia extret la terra per a l’autopista es va reconvertir en abocador fins que es va reomplir tot. En els darrers anys, la part nord encara ha fet funcions d’abocador semiclandestí mentre que la part sud s’ha utilitzat de manera puntual com a espai firal.