Maricel Llaveria i Robert Benaiges, juntament amb l'homenatjat Fernando Garsot Grivé

El cambrilenc Fernando Garsot Grivé va celebrar aquest passat dissabte 12 de gener, un segle de vida. En el seu domicili de la rambla de Jaume I va rebre el reconeixement oficial per part de l'Ajuntament de Cambrils, amb la visita de l'alcalde –Robert Benaiges– i la regidora de Polítiques Socials i Salut –Maricel Llaveria–, que van fer-li entrega d'un ram de flors i d'una reproducció en miniatura dels gegants cambrilencs.

Fernando Garsot Grivé va néixer a Cambrils, el 12 de gener de 1908. Actualment viu amb el seu fill i l'esposa d'aquest, i té dues nétes i dues besnétes. Tot i els seus recent 100 anys, Fernando Garsot gaudeix de molt bona salut, tot i que ell mateix es queixa d'alguns problemes de sordesa. Fins i tot va superar un càncer de pell al cap fa uns quatre o cinc anys. La seva fortalesa, la seva vitalitat i la seva memòria són realment envejables. Ell mateix explica que sempre s'ha cuidat, mai ha fumat, mai a begut i només hi ha hagut una dona a la seva vida: la seva esposa.
Aquest cambrilenc de tota la vida, camina pel seu propi peu i de tant en quant surt al carrer –tot i que té por de refredar-se–, manté una alimentació molt variada i equilibrada, ja que menja de tot, i fins i tot fa exercici en una bicicleta estàtica que té en el seu antic taller de treball. De fet, fins fa pocs anys, Fernando Garsot encara es dedicava a construir mobles de fusta i restaurar tot tipus d'objectes. A casa seva mostra orgullós les seves darreres creacions: una tauleta, una petita llibreria...

La fusta, la seva eina de treball

Des de ben petit, aquest cambrilenc va aprendre a treballar com a ebenista, i la fusta sempre ha estat la seva eina de treball. Va aprendre l'ofici a casa del seu oncle, quan tant sols tenia 7 o 8 anys i feia d'aprenent. Amb 11 anys, ja va iniciar-se de veritat en l'ofici. Aleshores cobrava dos rals cada dia i tres pessetes a la setmana. L'any 1925, amb 17 anys, va participar en la construcció del Pòsit, fent els mobles, els bastiments, les portes i tot el que fes falta. Fins l'any 1953, la fusteria i l'ebenisteria van ser les seves principals activitats. Després va entrar a treballar a Cal Trempat per fer agulles de sàrcia que s'enviaven arreu de tot l'Estat i fins i tot a l'estranger. En aquesta coneguda botiga cambrilenca s'hi va quedar fins que es va jubilar. Les bones mans i la traça del Fernando li van valer el renom de "l'arreglero" a Cal Trempat, perquè arreglava tot el que li queia a les mans: restaurava mobles vells, petits electrodomèstics i sobretot rellotges de tot tipus, la seva gran passió.