Edició 2920 | diumenge 24 de setembre de 2017 | Any XII
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
  JOVENTUT  
Ajuntament de Cambrils [+]

REPORTATGE | febrer '2005 | 20432 lectures |
SUMARÍSSIM D'URGÈNCIA NÚM. 135

Sidonio Pintado Arroyo
Història d’un mestre de primera ensenyança

El 30 de maig de 1939, el mestre madrileny Sidonio Pintado Arroyo era afusellat a Tarragona en un indret conegut com la muntanya de l’Oliva. Casat amb la cambrilenca Maria Riba Rodríguez, dos anys abans havia traslladat la seva residència a Cambrils esperant trobar refugi davant l’avanç de les tropes feixistes de Francisco Franco. El seu pas pel nostre poble va passar gairebé inadvertit aleshores. La casa familiar situada al número 39 del carrer de les Creus va ser testimoni d’una història tràgica que els cambrilencs desconeixem. Consumada la victòria militar de l’exèrcit feixista, el Movimiento Nacional va sotmetre a una dura repressió totes aquelles persones considerades “desafectas al régimen”. Els mestres que havien participat en el sistema educatiu instaurat per la Segona República Espanyola eren un dels blancs escollits. Molts pobles de l’Estat espanyol van viure casos similars als que descriurem en aquest article. La casualitat i Internet ens han permès descobrir un fets que situen Cambrils dins el marc d’una història humana de fatal desenllaç.

Text Jordi Moreno  Fotografia Cedida

Sidonio Pintado i Maria Riba amb els seus fills, Félix, Pablo, María i Paz

Fa cosa d’un any, en el fòrum digital d’una web especialitzada en la Guerra Civil, la pintora i escultora madrilenya Natalia Pintado escrivia la següent ressenya en record del seu avi Sidonio Pintado: “Fa uns mesos vaig trobar la sentència del consell de guerra que condemnava el meu avi a pena de mort. Des de llavors he intentat reconstruir la seva mort, però, sobretot, apropar-me al que va ser la seva vida. El seus ideals, com els de molts espanyols, van acabar sepultats en una fossa que avui encara no sé si existeix.”

La Revista Cambrils es va posar en contacte amb Natalia per conèixer més detalls del pas de Sidonio Pintado per Cambrils. En una primera conversa telefònica, Natalia ens confessava que gràcies a la recerca efectuada en diversos arxius i hemeroteques de Madrid havia descobert que el seu avi era un reconegut pedagog de principis del segle passat. Escriptor i traductor de diversos llibres, col·laborava habitualment a la revista El Magisterio Español i al diari madrileny La Libertad com a redactor de temes educatius. Vocal del Consell Nacional de Cultura durant el govern de la Segona República, va ser nomenat conseller d’Instrucció Pública i comissari del Col·legi Nacional de Sordmuts i Cecs amb seu a Madrid. El resultat de la recerca efectuada fins aleshores l’havia sorprès gratament, però es mostrava desconcertada pel fet que el seu pare, Pablo Pintado, no hagués pronunciat mai ni una sola paraula de la carrera del seu avi. Començava a entendre que desconeixia una part dolorosa del seu passat familiar molt lligada a una carta que Pablo conservava a la caixa forta de casa seva, la carta que en dates assenyalades el seu pare treia amb cura i amb llàgrimes als ulls tornava a guardar com si es tractés d’un valuós tresor.

L’avançada edat de Pablo Pintado i el desig de saber-ne més van permetre que un equip de redactors de la Revista Cambrils es desplacés a Madrid per conèixer més detalls de la història de Sidonio Pintado. Pablo Pintado, el seu fill, estava disposat a trencar un llarg silenci i recordar l’horror de la repressió franquista. Fidel a l’últim dictat del seu pare, mai més tornaria a posar el peu a Cambrils. A Madrid, la família Pintado ens va facilitar nombrosa documentació recollida per familiars a Tarragona i pel mateix Pablo Pintado a l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Natalia Pintado també va entregar-nos els resultats de tota la seva recerca, que a dia d’avui encara no ha acabat. Queda pendent la visita a l’arxiu de la Biblioteca del Ministeri de Cultura, a l’arxiu d’UGT i al diari El Norte de Castilla de Valladolid.

Els inicis d’un mestre de primera ensenyança

Sidonio Pintado Arroyo va néixer el 24 de gener de 1886 a Villanubla, població situada a 12 quilòmetres de Valladolid. Nascut en el si d’una família camperola, va alternar les feines pròpies del camp amb els estudis de mestre de primera ensenyança. Amb tan sols 20 anys va aconseguir el títol de mestre i va començar a exercir la seva primera tasca docent en una escola de Santander. En anys successius va desenvolupar la seva tasca formadora a diverses escoles de les províncies de Burgos, Viscaia, Valladolid i Palència, i finalment es va establir, l’any 1920, a l’Escuela Graduada de la Calle de Bailén de Madrid. El 3 de juliol de 1935 va ser nomenat director del Grupo Escolar Lope de Vega de la mateixa ciutat. Aquest és l’últim apunt que consta al seu full de serveis.

Una classe del Colegio Nacional de Sordomudos y Ciegos de Madrid als anys 30
El 1911, la Junta de Ampliación de Estudios (JAE) li va concedir una beca d’estudis. Aquesta institució pública tenia com a principals objectius la renovació pedagògica del sistema d’ensenyament i la millora del nivell cultural de l’Estat espanyol respecte de l’europeu. Sidonio va viatjar becat per la JAE a França, Bèlgica i Suïssa, i com a resultat va publicar diverses memòries. El 1921 va ser nomenat director de grup de la JAE. Coneixedor del francès i de l’esperanto, pertanyia a la Universal Esperanto-Asocio. Va traduir al castellà diverses obres de pedagogs com Decroly i Gerard Boon. Sidonio va contribuir a difondre el pensament i les idees decrolyanes entre el professorat de principis del segle XX. També va publicar articles sobre els centres d’interès i la lectura ideovisual, sobre les colònies escolars, sobre la impremta a l’escola i sobre el problema de l’analfabetisme. Va destacar sobretot pel seu europeisme i per la seva fe en l’educació pública, obligatòria i gratuïta. El 4 de maig de 1931, pocs dies després de la proclamació de la Segona República Espanyola, va ser nomenat conseller d’Instrucció Pública dins la secció de Primera Ensenyança. Sidonio Pintado va conèixer aleshores el president del Consejo de Instrucción Pública, Miguel de Unamuno. Com a coneixedor de tècniques d’aprenentatge per a persones amb disminucions, va ser nomenat comissari del Colegio Nacional de Sordomudos y Ciegos de Madrid. Els articles apareguts a les revistes culturals de l’època ens permeten fer el seguiment amb detall de la tasca que va portar a terme en aquesta institució. Sidonio afirmava aleshores, que “el Instituto de Sordomudos y Ciegos tiene que reformarse mucho [...] he tratado de airear un poco el ambiente en que vivía, procurando para los alumnos el máximo de bienestar y de alegría tan necesarios en un internado como éste”.

El 1933 va ser president de la secció de Madrid de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza, organisme dependent de la UGT. El 7 d’abril de 1936 va ser nomenat vocal del Consell de Cultura Primària de Madrid, càrrec que va desenvolupar fins a la dissolució del consell iniciada ja la Guerra Civil. Va estar també afiliat a Izquierda Republicana, però no hi va desenvolupar cap càrrec.
La Delegació de Colònies de nens evacuats del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes va demanar a Sidonio Pintado que juntament amb Lorenzo Gascón es fessin càrrec de la delegació provincial de Tarragona


Les colònies infantils i el trasllat a Cambrils
Consell de guerra a Sidonio Pintado
La vida a la presó de Pilats
Les cartes de comiat de Sidonio Pintado
Execució a la muntanya de l’Oliva de Tarragona
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT


EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 3 comentaris rebuts

Com que jo també he passat per les colònies infantils (Canet de Mar, Arenys de Munt i San celoni) de la guerra, m'emociono cada cop que llegeixo comentaris dels qui han viscut el mateix. I espero sempre trobar-ne dels llocs on vaig ésser acollit
Silveri | Contestar aquest comentari! | 2/1/2007 - 16:31
Sols voldria dir que tot el que es diu en aquest article ja ho avia sentit per la boca del meu pare varies begades. El meu pare es Francisco Pintado Pordomingo, fill d´en Francisco Pintado Arroyo, germá den Sidonio. Al mateix temps us voldria agrair el que a travers d´aquest article he pogut coneixe al meu tiet Pablo i a la meva cossina Natalia, en record de tots els meus avantpassats. Moltes gracies. Francesc Pintado i Simó
Francesc Pintado i Simó | Contestar aquest comentari! | 30/1/2007 - 19:05
El meu pare Josep Batalla Salvat, de Vallmoll ex tinent del exercit republicà,procedent del camp d´Orduña, condemnat en consell de guerra a 30 anys ,també va estar unes setmanes a aquesta presó, després el van portar a la Model i va complir 7 anys,,.molt bé la recuperació de la memòria històrica!
anna maria batalla | Contestar aquest comentari! | 19/1/2010 - 15:10

 PUBLICITAT  PUBLICITAT
a
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
aaa aaaaa
a
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
aaa aaa aaaaa
a
 PUBLICITAT
cccc
a
 PUBLICITAT
a
a
a
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2017

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: