Ofrena floral a càrrec de l'alcaldessa Camí Mendoza i la convidada a fer el parlament d'enguany, Núria Gavarró

377 anys després del Setge de Cambrils, un dels primers episodis de la Guerra dels Segadors, els cambrilencs van retre homenatge a les víctimes d'aquell Setge sagnant, ahir, davant les muralles i el Portal del carrer Major, en aquesta ocasió ben decorat, els voltants, amb llaços grocs com a recordatori de que hi ha presos polítics. Aquests 377 anys que ens separen d'aquests fets van ser recordats per l'alcaldessa, Camí Mendoza, en la presentació de l'acte, apel·lant a que "cal tenir memòria, molta memòria" i va afegir que "per dignitat lluitem i seguirem lluitant. Igual que els nostres avantpassats, volem ser lliures, lliures per viure en pau".

Núria Gavarró: "El poble català tenim a l'ADN les virtuts de l'esforç, la tenacitat i la constància"

La convidada a fer el parlament d'enguany ha estat Núria Gavarró, directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que es troba al monestir de Poblet. Núria Gavarró va fer una introducció al tema de la commemoració, recordant que el primer parlamentari d'aquest acte, l'any 1983, va ser l'historiador Josep Iglésias, autor del llibre sobre el Setge de Cambrils i que en els 33 anys que es porta fent aquesta commemoració ella és la segona dóna convidada a fer el parlament, "l'anterior va ser la professora d'Història de la URV, Coral Cuadrada, l'any 1997. En aquest sentit, Gavarró va reivindicar la mirada de les dones en els actes com aquest. Després d'això, Núria Gavarró es va centrar en l'episodi del Setge de Cambrils de 1640 com a part de la Guerra dels Segadors que es va allargar fins el 1659. Cambrils, al disposar de recinte emmurallat, va ser un lloc de resistència. Segons va explicar Gavarró, una resistència que va durar quatre dies i en la que s'enfrontaven uns 4.000 homes mal armats contra un exèrcit de 20.000 soldats de les tropes castellanes. Antoni d'Armengol, baró de Rocafort i cap del destacament local, va pactar una rendició amb el Marquès de los Vélez però l'acord no es va complir i les tropes castellanes van entrar als carrers de Cambrils a sang i foc i destrossant una part de la muralla. Segons va explicar Gavarró, "després d'aquest episodi, Cambrils va trigar un segle i mig a recuperar la seva vitalitat". també va recordar que aquest exèrcit que havia fet estralls a Cambrils va ser derrotat, gairebé un mes després, a la batalla de Montjuïc. Segons Gavarró, els nostres avantpassat es van revoltar contra els abusos de l'exèrcit castellà. El poble català tenim a l'ADN les virtuts de l'esforç, la tenacitat i la constància".
Núria Gavarró també va tenir unes paraules de recordatori per al president Tarradellas i per la tasca que fan els arxius, "com a salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva, i la dels historiadors locals. Les darreres paraules van ser per a fer un recordatori de l'atemptat patit a Cambrils ara fa quatre mesos per destacar-ne el paper que va tenir la ciutadania i els cossos de seguretat.

Actuació de les entitats

La commemoració del Setge va seguir el model dels darrers anys. Les autoritats van arribar formant part del seguici que encapçalaven el grup de diables els Cagarrieres, que quan van arribar a la plaça del Setge van fer diferents enceses de carretilles. Després dels parlaments, i de realitzar-se l'ofrena floral a la muralla, la Coral Verge del Camí va cantar unes quantes cançons i va finalitzar el seu repertori amb el Cant dels Segadors. Per tancar l'acte, hi va haver les actuacions dels diferents grups del ball de Bastons i dels gegants i nanos de Tota l'Endenga, que van posar el punt i final a la commemoració del Setge.