Joana Casas presenta l'exposició fotogràfica "Volare...o El huerto revuelto + Raíces y puntas" a la sala Àgora
 |
| Joana Casas al costat d'algunes de les imatges que formen part de la seva exposició |
La sala Àgora acull, des d'ahir al vespre, l'exposició fotogràfica de Joana Casas Poves titulada "Volare... o El huerto revuelto + Raíces y puntas". És una mostra en la què s'uneixen dos projectes que neixen del lligam que la fotògrafa estableix amb les verdures i hortalisses que cultiva al seu hort. Segons va explicar Joana Casas a revistacambrils.cat, "és una col·lecció de retrats, perquè considero que el que he fet amb les verdures són retrats. Els projectes neixen del vincle que estableixo amb les verdures que conreo, perquè tens cura d'elles, els poses aigua, vigiles els caragols.. Acabes establint una relació personal individualitzada i parlo de retrats perquè per a mi cadascuna d'elles és una peça individual".
Per altra banda, en aquests projectes, Joana Casas es planteja la pregunta de, "com voldrien ser retratades les verdures abans de ser trinxades per anar a parar a una amanida o a l'olla?". Les respostes, segons l'autora, són dues: "volare.. o El huerto revuelto, en què les verdures es mostren d'una forma diferent, en aquest cas, volant contra el cel blau i que la càmera les capta en l'últim esclat de vida. Per altra part, Raíces y puntes, que són primers plans de caps de verdures. En aquest cas, són verdures que abans d'anar a l'olla han volgut passar per la perruqueria, posar-se guapes i passar pel retratista per ser recordades per sempre".
Joana Casas ha comentat que la mostra té un rerefons que és "la funció que la fotografia ha tingut sempre d'immortalitzar allò que és efímer i tota la relació amb la mort. De fet, en els dos projectes hi ha un contrasentit: perquè són natures mortes verdures que quan són arrencades de la terra són mortes però esdevenen natures vives finalment amb un esclat de vida". A les imatges, l'autora es fixa sempre en la part de les arrels, perquè, "l'arrel és la part de la planta que queda oculta, que no li donem importància i de la que primer ens desfem. M'interessava aquest punt de protagonisme". L'artista, de Molins de Rei, i que té la fotografia com una afició i una passió, va participar en una edició de la Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils.