Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu: "Els joves no troben sexy Europa"
 |
| Joaquim Millan, a l'esquerra, acompanyat del president de l'NMC, Enric Daza |
L'NMC va organitzar, ahir a la tarda a la seva seu, una xerrada titulada "Els nous reptes de la Unió Europea", a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu (CCME). La presentació de l'acte va anar a càrrec del president de l'NMC, Enric Daza. Per començar, Millan va fer una introducció històrica sobre els orígens del projecte europeu, "per saber d'on venim", perquè segons va afirmar, "després de pertànyer durant més de 30 anys al projecte europeu, molta ciutadania encara no sap què vol dir ser ciutadà europeu i què vol dir estar dins de la Unió Europea". Després, Millan es va centrar en el context actual i els esdeveniments que han succeït en els darrers anys fins a conduir-nos a la situació actual en la què, per primera vegada, un país vol marxar d'aquests 28 estats membres. De fet, segons va dir "estem en aquests dos anys de negociació per a la sortida de la Gran Bretanya". Per altra banda, també va fer referència al context europeu al món. Tal com va explicar a revistacambrils.cat, "el projecte europeu comença quan Europa lidera el món i, en aquests moments, tenim altres zones que també competixen directament amb nosaltres".
"A la generació dels joves que han comprat les 'xuxes' amb euros, què els ofereix Europa?
En la seva exposició, Millan es va centrar en els reptes i deures de futur de la Unió Europea. Segons va apuntar, els més importants són: "tenim el repte energètic; tenim el repte demogràfic perquè som el vell continent però en els dos sentits; tenim el repte del context internacional de la Unió Europea, perquè Europa comença a pintar menys del que pintava fa uns quants anys. Per altra banda, el seu aliat mundial ha canviat la seva manera de fer amb el senyor Trump i ens trobem amb un aliat natural que no és amb el que estàvem acostumats i això ens està descol·locant. Un altre gran repte és l'econòmic i d'ocupació, vinculat a la crisi econòmica que encara no hem superat. Finalment, el repte de la ciutadania europea i de la joventut. Com ho reconstruïm? Perquè els joves si se'm permet l'expressió no troben sexy Europa, no tenen un relat. Per a nosaltres, Europa era sexy perquè veníem d'on veníem; Europa era fantàstica perquè va obrir les portes a la modernitat, a viatjar, a tenir una moneda comú algun dia que ha estat l'euro. Però, a la generació dels joves que han comprat les 'xuxes' amb euros, què els ofereix Europa? Què els oferim? És una joventut que, per primera vegada, es troba amb un atur juvenil que històricament no havíem tingut mai, no només per als joves que no estan preparats, sinó també per als que ho estan. Això genera problemes".
"Brussel·les no és un caixer automàtic"
Per trobar solucions a tot plegat, Millan va apuntar tres claus importants: "més Europa, és a dir, quan parlem de projecte europeu parlem seriosament. A vegades tenim la sensació cínica dels governs dels estats que parlen bé d'Europa per a segons què i per altres coses, ¿qué hay de lo mío? Brussel·les no és un caixer automàtic i veure quants diners ens venen. En segon lloc, donar continguts quan parlem de ciutadania europea, perquè tenim les eines per a fer-ho i, en tercer lloc, fer els deures compartits entre polítics i mitjans de comunicació. Quan les coses són bones no sabem d'on venen i quan són dolentes venen d'Europa, perquè és més fàcil buscar un culpable i fer aquest doble llenguatge. Hem de seguir fent pedagogia. És molt important la formació i la informació de la ciutadania, només així podem tenir un projecte europeu i superar els reptes de futur".
"Europa segueix sent un elefant que va molt lent, sempre segur, però en un món que ens els últims anys va molt ràpid"
De fet, davant de l'auge de moviments antieuropeistes i d'extrema dreta, Millan va comentar que, "la Unió Europea és una eina. Potser en els últims anys no ha estat a les millors mans, però és una eina que prové de l'ànima d'un projecte del que tots ens hauríem de recordar. Recordar el perquè d'aquest projecte, perquè a Europa fèiem les coses a base de trets, de guerres i de pobresa durant molts anys i molts segles i vivíem d'esquenes els uns als altres. Europa segueix sent un elefant que va molt lent, sempre segur, però en un món que ens els últims anys va molt ràpid i en això hem de posar fil a l'agulla. No podem discutir cap a on volem anar i passar-nos deu anys discutint, perquè en aquests deu anys ha canviat el món".