"Cinema Paradiso", en record del desaparegut cineasta cambrilenc Antoni Llorens
 |
| Amics i familiars d'Antoni Llorens es van trobar, el passat dissabte, per recordar-lo amb la projecció de la seva pel·lícula favorita |
Amics i familiars del desaparegut cineasta cambrilenc Antoni Llorens es van trobar, el passat dissabte a la tarda, per recordar-lo amb la projecció de la seva pel·lícula favorita: "Cinema Paradiso" del director Giuseppe Tornatore. La trobada va ser a casa de Lluís Domingo on precisament, el passat 28 de gener, ja es va fer una trobada d'antics operadors de càmera cinematogràfica i gent relacionada amb el món del cinema com el propi Antoni Llorens, present en aquella ocasió. Unes setmanes després, el 19 de març, Antoni Llorens moria a l'edat de 76 anys.
Tal com va explicar Lluís Domingo abans de la projecció del film, "fem aquesta pel·lícula perquè l'Antoni sempre em deia que era la pel·lícula de la seva vida i, avui, fem aquesta trobada per recordar-lo i ho fem amb la seva pel·lícula". De fet, en el seu moment, la seva distribuïdora cinematogràfica Lauren Films fundada l'any 1980 i una de les principals empreses audiovisuals de l'estat durant els anys 90 va dur molts títols independents als primers llocs de la taquilla com la mateixa "Cinema Paradiso". A la trobada, que també va comptar amb la presència de la seva germana Maria Llorens i el seu cunyat, es van recordar algunes anècdotes de la intensa vida de Llorens. Una d'aquestes va ser la seva experiència com a productor de la pel·lícula "Mujeres al borde de un ataque de nervios" del director Pedro Almodóvar, que va aconseguir el Goya com la millor pel·lícula de l'any 1988 i va ser nominada a l'Oscar. Per altra banda, l'historiador Isaac López, autor del llibre "Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad", també va destacar la gran aportació de Llorens al món del cinema: "Llorens va estar a Hollywood i a molts d'altres llocs, però va retornar a la seva terra, a Cambrils. S'estimava molt Cambrils. M'agradaria que l'Ajuntament li dediqués algun carrer o alguna plaça, perquè seria un acte de justícia. Va ser un gran lluitador i va fer moltes coses pel cinema amb vitalitat i amb molta passió. És important tenir present a la nostra gent i reconèixer el seu treball".
Cinema Paradiso, la seva pel·lícula preferida
Posteriorment, es va fer la projecció de la pel·lícula Cinema Paradiso amb el projector cinematogràfic de l'any 1958 que Lluís Domingo conserva a casa seva, tot un veritable museu del cinema. El film, és una pel·lícula francoitaliana de 1988, dirigida per Giuseppe Tornatore. Una pel·lícula que se situa a la Roma, dels anys 80, quan Salvatore cineasta de moda, s'assabenta de la mort del seu vell amic Alfredo. És tota una part del seu passat que es desploma i es recorda. Quaranta anys abans, a Sicília, l'anomenava Toto i compartia el seu temps lliure entre l'església on feia d'escolà i la sala de cinema parroquial, en particular la cabina de projecció. Allà regnava Alfredo que, a través de les pel·lícules que projectava, li ensenyava la vida. Com a curiositat, cal dir que, la primera versió de la pel·lícula feia 170 minuts (2 h 50), però basant-se en una classificació desfavorable de la censura, per "sexualitat", Giuseppe Tornatore la va escurçar i la primera versió que va sortir a les sales, a Itàlia, va tenir un metratge de 155 minuts (2 h 35). Posteriorment, per la poca audiència al seu país d'origen, la durada de la pel·lícula va tornar a ser reduïda a 123 minuts (2 h 03) per a la distribució internacional. El film que va projectar Lluís Domingo conté 3.440 metres dividits en 14 rotllos.