Cultura

El cambrilenc Àngel Vallverdú presenta la seva primera novel·la "No es poden donar tants llangostos a la sibeca"

Per Berta Ruiz

D'esquerra a dreta: Rosana Andreu, Daniel Vilarrúbias, Àngel Vallverdú i Raquel Estrada

Ahir al vespre, al Centre Cultural, va tenir lloc la presentació del llibre "No es poden donar tants llangostos a la sibeca" del cambrilenc Àngel Vallverdú i Rom. Emmarcada en la programació de Dies de Llibres a Cambrils, Vallverdú va presentar la seva primera novel·la de ficció –editada per Cossetània–, acompanyat de Rosana Andreu, Daniel Vilarrúbias i Raquel Estrada, en representació de l'editorial. La publicació d'aquest primer treball literari és fruit de l'obtenció del Premi de narrativa Sebastià Juan Arbó 2016, organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. El veredicte dels premiats va tenir lloc el passat mes d'octubre i l'obra d'Àngel Vallverdú va obtenir un premi en metàl·lic, així com la publicació de la novel·la per part del segell Capital Books, de l’editorial Cossetània.

Després de publicar diferents llibres de recerca i articles relacionats amb temes etnogràfics, Vallverdú s'estrena en la ficció amb una història relacionada amb el món del ball de bastons i amb Cambrils. De fet, ell mateix forma part, des de fa molts anys, del Ball de Bastons de Cambrils i sempre ha estat una part fonamental en la seva vida. Tal com ja havia explicat Vallverdú a revistacambrils.cat, "la història comença quan el cap de colla del Ball de Bastons de Cambrils mor en estranyes circumstàncies. A partir d'aquí, el seu millor amic –que es diu Plàcid–, a contracor i sense demanar-ho, ha d'agafar el càrrec i es veu immers dins d'un cercle d'enveges, de baixes passions, de ganes de figurar i de moltes altres coses negatives que, al final, també acaba resolent pràcticament sense buscar-ho". Bona part de la història transcorre a Cambrils –amb una important presència dels carrers del Barri Antic– tot i que, en algun moment, els personatges es desplacen a Reus, Barcelona o fins i tot el Vaticà. El període en el que s'emmarca la història de la novel·la és en l'actualitat i, amb algunes pinzellades de caire històric per acompanyar la història. Tot plegat és tracta d'una novel·la de bastoners, però en la què també es reflexiona sobre altres qüestions com les relacions paternofilials, l'enveja, el desig o la necessitat de figurar.

Comenta aquest article