Els bronzes de la Llosa, 25 anys després d'una descoberta excepcional
 |
| Conjunt de bronzes que es van trobar el 28 de febrer de 1992 al jaciment de la Llosa |
Aquest passat 28 de febrer es van complir els 25 anys de la descoberta excepcional del conjunt de bronzes al jaciment de la Llosa. Fruit d'una excavació arqueològica a la vil·la romana de la Llosa que s'havia iniciat l'11 de febrer de 1992 es va trobar aquest conjunt que corresponia a un lampadari i que es va datar de finals del segle I d.C.. La descoberta del conjunt de bronzes va causar una gran expectació i els responsables de l'empresa Codex, que es qui feien les excavacions, hi van estar treballant tot el dia i fins i tot quan era fosc amb el suport de focus per tal d'extreure totes les peces que anaven sortint. Això passava en un divendres i el dilluns següent, 2 de març, encara van aparèixer altres utensilis al jaciment, com són una espasa i una llàntia. Aquesta campanya d'excavacions al jaciment de la Llosa es va cloure el 8 d'abril del 1992.
L'aparició d'aquest conjunt tan excepcional va revifar la polèmica sobre la manca d'un museu a Cambrils. El Molí de les Tres Eres encara estava en fase de restauració i segons va manifestar en aquell moment el Centre d'Estudis Cambrilenc, encara feia falta un milió de pessetes per a finalitzar la primera fase de la seva restauració. La Generalitat va atorgar a la troballa el distintiu de "peces d'excepcional interès" i això comportava, entre altres coses, que s'havien de dipositar en un museu de la Xarxa de Museus de la Generalitat i en aquest cas concret, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Des de Cambrils es pensava en la Torre de l'Ermita com a lloc per a dipositar les troballes que llavors ja acollia peces recuperades després de l'excavació del pati posterior del Santuari de la Mare de Déu del Camí.
Però primer que tot s'havien de restaurar i la Generalitat tenia la intenció d'encarregar-la al Centre de Restauració de Sant Cugat. Finalment va ser la cooperativa de restauració GAM, col·laboradora habitual de Codex, qui se'n va fer càrrec. El conjunt de bronzes ja restaurat es va exposar a Cambrils en motiu de la inauguració del Museu d'Història de Cambrils al Molí de les Tres Eres, el 26 de juny de 1999. En principi, aquestes peces arribaven cedides però ja es van quedar de manera definitiva a Cambrils.
Taula rodona per commemorar els 25 anys de la descoberta dels bronzes
Ahir al vespre, a la sala d'actes del Centre Cultural i com a acte emmarcat a l'Antena del Coneixement del Campus Extern de la URV, es va fer una taula rodona sobre el 25è aniversari de l'excepcional descoberta dels bronzes de la Llosa. Hi van ser presents Josep M. Recasens, que era el president del Centre d'Estudis Cambrilencs durant tot aquest període; l'arqueòleg Jaume Massó; Cristina Benet, gerent de Codex i Anna Miralles, de la cooperativa de restauració GAM, i Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils. Primer que tot es va projectar una pel·lícula gravada per Josep M. Recasens i Robert Carracedo el dia de la descoberta de les troballes al jaciment de la Llosa i de dies posteriors, amb totes les peces trobades. Després de la projecció, es va procedir a fer una explicació de com es va viure aquella jornada tan intensa. Jaume Massó, que havia dirigit un parell d'anteriors excavacions al jaciment, va explicar que ell ja havia pronosticat que el jaciment portaria moltes sorpreses, "jo vaig quedar-me a mig metre dels bronzes, l'any anterior. Va ser la meva dona, Ester Ramon, qui va dirigir l'excavació del 1992". Massó també va dir que creia que encara poden sortir més materials com aquests i va apuntar que es podria fer una prospecció geofísica per a poder detectar nous indrets amb material dins el jaciment.
Cristina Benet va dir que aquesta ha estat la troballa més important que havia descobert en els 28 anys que fa que es dedica a l'arqueologia, "vam tenir molta sort que es preservessin aquests bronzes ja que en aquella època molt d'aquest material es reciclava". Benet va remarcar el difícil que es fer una troballa d'aquestes característiques. Per la seva part, Anna Miralles va donar detalls del que va ser la restauració del conjunt de bronzes, "tota una odissea, va ser una restauració costosa", va dir.
Els bronzes de la Llosa van patir un robatori
Una de les coses més sorprenents que es van explicar ahir i que era desconeguda per la major part dels assistents és el robatori que van patir els bronzes de la Llosa abans de la seva restauració. Cristina Benet va explicar que portaven les peces de bronze en un cotxe per portar-les a la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer-los-hi unes radiografies, "vam parar a Cerdanyola a fer el cafè i al tornar al cotxe la caixa on hi havia els bronzes ja no hi era, ens l'havien robat". Benet va explicar que van interpel·lar a gent per si havien vist alguna cosa i algú va dir que havia vist uns nois joves que havien marxat corrents des del vehicle. Van avisar la Policia Nacional que de seguida es va posar a la recerca. La pista important la va donar una persona que havia dit que un dels nois que corria duia un xandall de color groc i la mateixa policia havia enxampat un jove amb un xandall d'aquest color el dia abans, per un robatori. El problema principal va venir que els joves, amb la fugida a peu, van anar llençant les peces que van quedar escampades. Una fins i tot va arribar a un taller on el propietari la va trobar i la va pujar a casa seva com a motiu de decoració. La seva dona li va dir que no li agradava i l'endemà la va tornar a baixar al taller. Les peces van estar desaparegudes un dia i es van poder recuperar totes. La policia de Cerdanyola es va abocar en aquest cas i fins i tot va arribar a fer un ban anunciant els fets. Segons explicava Cristina Benet, "a partir d'aquell dia, quan ens movíem amb les peces venien al darrera dos agents dels Mossos d'Esquadra del servei de Patrimoni".
Propers actes de celebració del 25è aniversari de la descoberta dels bronzes
El proper 21 de maig, a la Vil·la Romana de la Llosa i dins el Festival Tarraco Viva es faran un seguit d'accions de recreació històrica per a tots els públics que comptaran amb la implicació directa del Festival Tarraco Viva i la col·laboració de l'Associació de Veïns del Barri de la Llosa, entre d'altres. D'aquesta manera, Cambrils se suma per novè any consecutiu al Festival Tarraco Viva.
 |
| D'esquerra a dreta: Gerard Martí, Josep M. Recasens, Jaume Massó, Cristina Benet i Anna Miralles |