Informació general

FA 10 ANYS: La Teca representa l'obra 'Això és vida?' celebrant els seus 40 anys d'existència

Per Jordi Moreno



Moment de l'actuació amb Carme Pascual, Pep Pellicer, Emília Barbarà i Míriam Espolet
Notícia publicada el 27 de desembre de 2006

Amb una puntualitat gairebé britànica, el grup de teatre La Teca de Cambrils va representar el passat 25 de desembre a dos quarts d’onze de la nit l’obra ‘Això és vida?’ que tornarà a posar en escena el proper 1 de gener a dos quarts de 8 del vespre. Aquesta primera representació va aplegar a molts cambrilencs seguidors de La Teca omplint el pati de butaques del Casal Parroquial. El suport del públic assistent coincideix amb el quarantè aniversari del grup, fet que es va celebrar al acabar l’obra amb cava i galetes.

Durant els darrers anys La Teca ha apostat amb valentia pels nous formats de teatre, fet que no sempre ha estat ben entès pel públic. Enguany ha escollit una adaptació de l’obra de Sergi Belbel, David Plana i Albert Espinosa que la companyia T de Teatre va representar al Poliorama de Barcelona a finals del 2003 i posteriorment va representar en gira per tot Catalunya. L’escenografia escollida per l’obra era força bàsica, un teló de fons blanc i diverses cadires on parteixen les narracions de cada personatge. Un total de 10 actors es debaten entre el monòleg i el diàleg intentant provocar el somriure de l’espectador dins un to de comèdia amb tendència a l’absurd i l’exageració. Tot plegat una mirada irònica i divertida sobre algunes de les patologies més comunes de la vida moderna com ara l’estrès, la insatisfacció, la depressió i l’obsessió per l’estètica.

Sota la direcció d’Albert Piquè que apareix de manera fugaç en un paper de suïcida professional, els actors de la Teca s’enfronten a una obra difícil on sovint és necessari coordinar-se amb els altres actors que apareixen en escena. Malgrat que l’escenografia és bàsica, els actors en tot moment omplen l’escenari  amb expressivitat i entrega.  Poc a poc introdueixen a l’espectador en una història de lligam comú que no és revelat fins al final de l’obra. Destacar els papers de l’ingenu Pep Pellicer, el director de banca agressiu Joan F. Cerrato, l’obessionada presumida Míriam Espolet, la hiperdepressiva Carme Pascual i l’estressada Emília Barbarà. L’obra compta també amb la col·laboració de Daniel Morell, Joan Ortoneda, Elisabet Capella i Plàcida Fernández en papers menors. Darrera el teló sis persones més fan possible que l’obra tiri endavant, Pep Prat a la taula de llums i so, les apuntadores de garbí i llevant Montserrat i Yolanda Berengué;  i Jaume Príncep, Carme Pascual i Èrika Borràs com a pintadors i pentinadors.

Comenta aquest article