Edició 2937 | dimarts 17 de octubre de 2017 | Any XII
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
  JOVENTUT  
Ajuntament de Cambrils [+]

CULTURA | dilluns 21 novembre '16 | 11:00 | 1833 lectures |
HISTÒRIA

Solemne jornada d’Homenatge del segon centenari de la mort del cirurgià cambrilenc Antoni de Gimbernat

Text Manel Tarés  Fotografia Berta Ruiz

Descobriment del bust d'Antoni de Gimbernat al vestíbul de l'Hospital Lleuger

Just cent anys després de l’homenatge que la comunitat mèdica va retre al cirurgià cambrilenc Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) a la seva població natal, en motiu del primer centenari de la seva mort, aquest passat dissabte va tenir lloc una jornada organitzada per l’Ajuntament de Cambrils per recordar, novament, la figura del metge dos-cents anys després de la seva mort el 17 de novembre de 1816 a Madrid. A un quart de dotze del matí, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, va donar la benvinguda als assistents congregats al saló de plens de la Casa de la Vila, entre els quals s’hi comptaven diversos acadèmics de la medicina i la cirurgia procedents de Barcelona i Madrid, alguns d’ells en representació de societats mèdiques i universitats, així com descendents de la família Gimbernat i regidors de l’Ajuntament de Cambrils, entre diversos ciutadans cambrilencs que van assistir a l’acte.

Taula rodona sobre la vida del doctor Gimbernat

Amb puntualitat alemanya, a les dotze del migdia va començar una taula rodona en què cinc professionals de la medicina van parlar de les diferents etapes de la vida del cirurgià cambrilenc. El doctor Jacint Corbella va començar fent un repàs del panorama dels estudis mèdics en el segle XVIII, destacant el lent procés d’unificació de la medicina i la cirurgia en la formació acadèmica dels aspirants espanyols, així com el gran paper de modernització que van jugar els col·legis de cirurgia que va fundar el cirurgià català Pere Virgili a Cadis i Barcelona i, després, el mateix Gimbernat a Madrid. Corbella es va referir, també, a les malalties més comunes en aquella època, com la verola, el paludisme, l’ictus i les infeccions durant el part. A continuació, el doctor cambrilenc Pere Mestres, principal artífex d’aquest homenatge a Gimbernat, va parlar dels primers anys de la vida de l’eminent cirurgià, emmarcant la seva família en el context de l’època i explicant la carrera d’estudis a Cervera i Cadis, on ja va destacar com a bon estudiant. Després, el doctor Lluís Guerrero es va centrar en l’etapa barcelonina de Gimbernat, durant la qual el cirurgià cambrilenc es va casar amb Eulàlia Grassot, filla d’un cirurgià de la ciutat, amb qui va tenir sis fills. A Barcelona, Gimbernat va esdevenir "un docent pràctic, un gran anatòmic"; és allí en què va desenvolupar una nova tècnica per operar l’hèrnia crural, que el faria famós arreu. El doctor Joan Sala i Pedrós va repassar, tot seguit, el viatge de formació que Gimbernat va fer juntament amb el cirurgià Marià Ribas per diferents ciutats europees (París, Londres, Edimburg i Leiden) entre 1774 i 1778, amb el finançament del rei. Finalment, el doctor Fermín Viejo va cloure l’acte amb un repàs de l’etapa madrilenya de Gimbernat. A la ciutat castellana, el cirurgià cambrilenc va assolir diferents càrrecs i distincions, després de posar en funcionament el Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos. Viejo també es va referir al paper del metge cambrilenc en el camp de la cirurgia ocular, en especial, les operacions de cataractes. Per al doctor madrileny, Gimbernat va escriure poc i, sovint, les seves aportacions foren publicades tard, un fet que era habitual en l’època.

Descobriment del bust de Gimbernat i sessió tècnica sobre Anatomia i Cirurgia

A tres quarts de dues, els assistents es van congregar al vestíbul de l’Hospital Lleuger de Cambrils per descobrir el bust de Gimbernat que ha donat la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense, la qual va estar representada pel seu degà, el doctor José Luis Álvarez-Sala. Aquest va destacar que el bust és una còpia única d’un bust en escaiola que es va trobar amagat arran d’unes obres de reforma.

Després del dinar dels acadèmics, es va celebrar a la sala d’actes del Casal de la Gent Gran una jornada sobre aportacions de l’Anatomia a les tècniques quirúrgiques contemporànies, organitzada per la Societat Catalana de Cirurgia. L’acte va comptar amb una vintena d’assistents que van escoltar les diferents presentacions tècniques exposades per diversos professionals de la medicina, moderades pel professor Antoni Sitges, catedràtic de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sitges va reivindicar el paper de l’Anatomia com a ciència bàsica que ha fet i fa importants aportacions a la Cirurgia. Finalment, Sitges va voler destacar la simbologia de la jornada com a agermanament de la ciència mèdica entre Madrid i Catalunya, responent a una proposició similar que havia fet prèviament el doctor Álvarez-Sala en el seu discurs del descobriment del bust. A les set de la tarda, l’alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza– va cloure l’acte.



Taula rodona sobre la vida de Gimbernat, dissabte al matí a la sala de plens

Sessió tècnica sobre anatomia i cirurgia, el passat dissabte a la tarda, al Casal Municipal

 PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT


EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ !


 PUBLICITAT  PUBLICITAT
a
 PUBLICITAT
cccc
a
a
 PUBLICITAT
a
a
a
 ANTERIOR
divendres 18 novembre '16
El jaciment del Cavet podria tenir el segon fossat defensiu de la península datat al Neolític

  + COMENTADES     + LLEGIDES     EDICIÓ 2937 (21/11/2016)  

q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2017

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: