Antoni de Gimbernat va tenir la concessió de dues parelles de barques de la pesca del bou a Cambrils
 |
| Un moment de la xerrada de Pedro Otiña, ahir al vespre, al Centre Cultural |
La relació entre la pesca del bou a Cambrils i Gimbernat va centrar la conferència que ahir al vespre va protagonitzar l'historiador i arxiver municipal Pedro Otiña, dins el cicle de Memòria de Tardor, organitzat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, i que enguany està destinat a la figura del doctor Gimbernat en motiu dels 200 anys de la seva mort. Fruit de la recerca documental en diferents arxius d'arreu de l'estat, Otiña va posar al descobert aquesta faceta desconeguda sobre Gimbernat i la pesca del bou. Tal com va mostrar Otiña, Antoni de Gimbernat, l'any 1792, va demanar al rei Carles IV, del qual Gimbernat n'era el Cirurgià de Cambra, que li concedís "la gràcia perpètua, per a ell i els seus successors, de mantenir a la seva costa dues parelles de pescar amb la facultat d'usar-les des del port de Salou fins el castell de Sant Jordi, per tots els seus mars". En la carta, Gimbernat exposava que era fill de Cambrils i que amb la petició que feia desitjava, sobretot, "contribuir a tot el bé que pugui resultar a favor dels seus veïns i compatricis" i que de pas, augmentaria la marineria que tan útil és sempre per a la corona". Per la seva influència li van ser concedides les dues parelles de pesca del bou tot i que posteriorment, segons va explicar Otiña, va tenir conflictes amb el governador de Tarragona que no el deixava sortir a pescar.
La pesca del bou era una modalitat de pesca d'arrossegament i les arts de pesca eren estirades per dues embarcacions. Otiña va situar documentalment l'evolució de la pesca i de les barques que s'hi dedicaven, al llarg del segle XVIII i va comentar que abans d'aquesta modalitat d'arrossegament, a Cambrils es pescava amb nansa, palangre i sardinal. Fins l'any 1778 la pesca estava molt regulada i és just aquest any que s'aboleix la matrícula de la mar. Fins aquesta data, els mariners havien d'estar al servei de l'Armada per després poder dedicar-se a la pesca. Després d'aquest any ja no va ser necessari tot i que les concessions per a pescar amb les parelles del bou eren molt escasses. A meitats del segle XVIII eren poc més de 40 persones les que es dedicaven a la pesca a Cambrils i de manera progressiva, els pescadors van anar a l'alça.
De les dues parelles de pesca del bou que se li van concedir a Gimbernat es desconeix qui en van ser els patrons ni els mariners. De totes maneres, amb el final del regnat de Carles IV, l'any 1808, Gimbernat va caure en desgràcia i va ser apartat del seu càrrec i, evidentment, també va perdre la concessió de les dues parelles del bou. Per demostrar la dificultat que hi havia per tenir concessions fins i tot a finals del segle XVIII, Otiña va explicar que l'any 1795, tres anys més tard que Gimbernat, la cambrilenca Maria Vivó Mas va demanar concessió per una parella de pesca de bou i li va ser denegada.
La propera activitat dins el cicle dedicat a Gimbernat serà l'exposició sobre l'il·lustre cirurgià cambrilenc que es farà al Molí de les Tres Eres i que s'inaugurarà el proper 4 de novembre a les 20 h.