"El quadern de l'avi", llibre il·lustrat infantil sobre la història de Cambrils, es presenta en públic després de vuit anys de gestació
 |
| Ignasi Martí s'ha fet càrrec dels textos i Laia Ferraté ha fet les il·lustracions |
Un dels actes culturals emmarcats en la Festa Major de la Mare de Déu del Camí és la presentació, aquest proper dilluns 5 de setembre, a les 20h. al Centre Cultural, de "El quadern de l'avi", un treball en format de llibre il·lustrat al voltant de la història de Cambrils. "El quadern de l'avi" ha estat elaborat per Ignasi Martí, en l'apartat dels textos, i per Laia Ferraté, pel que fa a les il·lustracions i ha estat coordinat i produït per la Revista Cambrils que és qui ha impulsat aquest projecte, editat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils amb col·laboració del Museu d'Història de Cambrils. La materialització d'aquest còmic ha estat llarga i plena d'entrebancs ja que la primera proposta arrenca de l'any 2008. Ignasi Martí i Laia Ferraté ens en donen uns quants detalls del que podríem anomenar "la història del còmic".
-D'on va sorgir la idea de fer un còmic sobre la història de Cambrils?
-Una amiga comuna, la cambrilenca Anna Fité, ens va llançar la proposta a principis de 2008. Aleshores jo donava classe per primera vegada al Camp d'Aprenentatge dels Monestirs del Cister a l'Espluga de Francolí, i per primera vegada tenia alumnat de primària, sempre havia tingut secundària. Els docents que treballem en aquest servei d'Ensenyament, cada dia fem didàctica del patrimoni. Constatar les possibilitats de la il·lustració en la divulgació del patrimoni amb alumnat infantil, em va animar a tirar endavant el projecte. I sobretot quan vaig veure els dibuixos que feia la Laia, eren genials. Per l'experiència, la logística i la meva vinculació amb l'entitat, era lògic que penséssim que la Revista Cambrils era la més indicada per encapçalar un projecte ben cambrilenc com aquest.
-Quan de temps ha passat des de la primera idea fins al format actual? quines peripècies s'han hagut de salvar?
-Moltes peripècies! Hem tingut més moral que l'Alcoià. Però el resultat s'ho val. EL 2008 quan vam començar a buscar finançament, estàvem al primer any de punxada de la bombolla immobiliària i els possibles patrocinadors privats i les administracions posaven moltes pegues. Els primers anys vam contactar amb tota mena de grans empreses que operen al terme o zones properes i vam trucar a les portes de totes les administracions de forma repetida sense sort. El projecte al principi era una col·lecció d'episodis en còmic de la història de Cambrils, havien d'anar encartats amb la Revista. Vam anar retallant el projecte a mida que no trobàvem prou finançament (l'edició de tants fascicles d'il·lustracions en color té un preu elevat) i finalment vam arribar més o menys al projecte actual. Això va passar fa uns sis anys. Vam simplificar el projecte a un sol exemplar, el vam presentar a vàries regidories i al final d'aquella legislatura, des de la Regidoria de Cultura amb Joan Recasens com a regidor, vam aconseguir finançar la primera meitat. Ens pensàvem que això alleugeria el procés, però la segona part no es va aconseguir fins al final de la següent legislatura quan la Regidoria de Cultura estava dirigida per Francesc Garriga. Destaco que el primer regidor era d'ERC i el segon del PP. Els temes de patrimoni cambrilenc no haurien de tenir color polític i hauria de primar la nostra identitat com a poble. Durant tots aquests anys he tingut present la lamentable experiència que li va tocar passar a Josep Salceda, que després de llargues infructuoses negociacions amb l'Ajuntament, es va haver de fer càrrec de l'edició dels dos volums de 40 anys d'Estampes cambrilenques. Va ser molt injust. Els protagonistes de l'episodi tornàvem a ser un historiador cambrilenc, la Revista Cambrils i l'Ajuntament. Però aquí no es van acabar els problemes. Com si no hagués passat prou temps, el desembre passat la Revista Cambrils també es va veure afectada per la fallida de la Caixa Rural.
-En tot el temps que ha passat, canviaries alguna cosa del concepte inicial?
-Sí clar, han passat tants anys que ara ja ho faríem diferent. Però per exemple darrera de cada il·lustració hi ha feina de conceptualització, documentació, i moltes de les il·lustracions les hem refet moltes vegades al llarg d'aquests anys.
-Té una importància especial fer un llibre d'aquestes característiques en una població eminentment turística com la nostra?
-A França i altres països, la il·lustració està molt estesa com a mitjà de divulgació del patrimoni local i de tants altres temes. Però que quedi clar que va dirigit a tothom, cambrilencs, visitants i tothom. En un municipi on hem viscut tantes transformacions, amb un ritme de creixement demogràfic brutal, cal utilitzar tots els mitjans per conèixer qui som, d'on venim i generar identitat. Sinó ens convertim en un simple barri dormitori despersonalitzat.
-El llibre va dirigit a un lector jove, es podria fer un còmic de la història de Cambrils per un públic més adult ?
-Es poden fer infinitat de coses! El projecte que teníem en un principi ja anava per a un públic més jove, després vam crear el personatge de la Camí, una xiqueta de deu anys. La il·lustració té moltes possibilitats, i el còmic és una eina de divulgació molt interessant.
-Pel que fa a les il·lustracions, en què s'han basat? Quin treball ha suposat reflectir els detalls de les diferents èpoques?
-Volíem representar espais vigents actualment, que hi havia un vincle de la història amb la realitat. Comencem amb el Museu de les Tres Eres, però hi ha places o edificis que són presents avui en dia, fer didàctica de la necessitat de conèixe'ls i conservar-los. Quan saps coses sobre aquell indret o edifici històric, és quan que te'l pots sentir com a propi i te l'estimis. Per donar més realisme, fins i tot la barca de pesca que apareix al final és de la família Costa Nansa, cada dia surt del moll a pescar.
-Quins episodis cambrilencs es veuen reflectits al llibre?
Vam fer una tria per la notorietat i les possibilitats de representació, amb importància de la història social i defugint de dedicar-se únicament a història política, de grans gestes de reis i presidents. Des de les peces que hi ha del Neolític al Molí de les Tres Eres, passant per la Vil·la romana de la Llosa, l'època medieval, la revolta antisenyorial de 1520, el setge de 1640, els Samà, les societats recreatives de primer terç segle XX, l'arribada del turisme, entre d'altres.