La Flama del Canigó marca l'inici dels actes festius enmig de la reivindicació nacional
 |
| Imatge de la foguerada encesa al pàrquing de l'Horta de Santa Maria, el passat dijous al vespre |
La Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, va tornar a fer estada a Cambrils la vigília de Sant Joan, per vuitè any consecutiu des de la recuperació d'aquest acte per part de l'ajuntament cambrilenc. Un any més, una representació cambrilenca, formada per la pubilla, l'hereu i membres dels diables Els Cagarrieres, van anar fins a Reus a recollir la flama i traslladar-la a Cambrils. La primera recepció de la flama a Cambrils es va fer a la plaça de la Vila, a càrrec de representants del Club Atletisme Cambrils i dels Vogadors Vent d'Estrop, que van recórrer els carrers de la població fins arribar a les escales reials del Port on esperaven la resta de representants de les entitats. Des d'aquest punt es va formar un seguici, encapçalat pels diables Els Cagarrieres, que es va dirigir cap al lloc on hi havia la foguerada, el pàrquing d'Horta de Santa Maria. En aquest punt es va fer la recepció de la flama, per part de l'alcaldessa Camí Mendoza, i la lectura del manifest d'enguany, a càrrec del regidor de Cultura Lluís Abella. A continuació, els representants de les entitats van fer l'encesa de la foguerada. L'acte va continuar amb la ballada de sardanes, amb la cobla Principal de Tarragona i els Amics de la Sardana de Cambrils i amb el repartiment de coc de sucre i vi dolç pels assistents.
"La necessitarem durant lhivern que sacosta, perquè és tot un poble el que sha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens"
El manifest de la Flama del Canigó 2016 ha estat realitzat per l'escriptor ebrenc Andreu Carranza que ha fet una clara referència al procés que està vivint el nostre país, "el foc que des del Canigó fa 50 anys travessa els Pirineus ens portarà una flama que hem de conservar viva durant aquest proper any. La necessitarem durant lhivern que sacosta, perquè és tot un poble el que sha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canigó han dil·luminar el camí, i també han descalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. És el foc el que ha dunir-nos encara més amb les nostres diferències".
El manifest fa referència al temps que s'ha marcat com a punt de partida cap a l'estat propi, "el proper solstici destiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canigó, es complirà tot just el termini. Res podrà ser igual que abans. El futur és a les nostres mans perquè som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè dunitat i esperança." Finalment, el manifest s'acaba amb una corranda popular que il·lustra "aquesta segona renaixença que estem vivint", segons Carranza.