Recordant 150 anys d'història del ferrocarril a Cambrils
 |
| Un moment de la taula rodona, ahir al vespre. D'esquerra a dreta: l'arxivera municipal Montserrat Flores, Josefina Hernández, Ramon Cassadó, Angelina Escoda i Emilio Sanchís |
El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, una taula rodona sota el títol "Testimonis del tren", emmarcada dins del desè Cicle de Memòria Històrica "De l'Estació a l'Eixample: memòria d'un barri de Cambrils". La trobada, organitzada per l'Arxiu Municipal i el Museu d'Història de Cambrils, va reunir quatre testimonis que, al llarg del segle XX van tenir algun tipus de relació amb el món ferroviari. Tots ells van explicar les seves vivències i records. En la seva introducció, l'arxivera municipal Montserrat Flores va explicar que fa 150 anys que el ferrocarril circula per Cambrils i, al llarg de tot aquest temps, molta gent ha tingut relació directe amb el transport ferroviari, ja sigui perquè hi treballaven, perquè hi vivien a prop en les casetes dels ferroviaris o els masos propers, perquè va generar molta activitat econòmica al municipi o perquè va atraure gent d'altres llocs. Així doncs, en la taula rodona d'ahir es va donar veu a gent que va tenir aquesta estreta relació amb el tren. Hi van intervenir Ramon Cassadó Curto (92 anys), Emilio Sanchís Vázquez (74 anys), Josefina Hernández Fosch (72 anys) i Angelina Escoda Muniesa (68 anys).
Factor de circulació
Per un costat, Emilio Sanchís va explicar que l'any 1964 va arribar a Cambrils on, durant tres anys, va exercir de factor de circulació a l'estació de tren de Cambrils, en el torn de nit. Segons va explicar, es feia càrrec de donar les sortides i el senyal de pas dels trens i n'enregistrava els moviments. Va anomenar el "llibre de bloqueig" com un dels instruments de l'època que servia per vigilar la seguretat del trànsit ferroviari. També va explicar la funció que tenien els guardaagulles, que regulaven els canvis de via i les desviacions dels trens que arribaven o sortien de les estacions.
Els guardabarreres
Angelina Escoda va explicar la feina que va tenir el seu pare Joan Escoda, entre els anys 1948 i 1962. Tal com va explicar, Joan Escoda exercia de guardabarrera a l'alçada del Mas Sentís. En el torn de nit, el pare de l'Angelina Escoda se situava en un pas a nivell i tenia cura de barrar el pas a les vies. De fet, en aquella època, es posaven unes cadenes quan passava un tren. Tal com va comentar Escoda, el seu pare disposava d'una 'casilla' petita, amb un foc a terra i un banc de fusta i sense gaire espai per dormir.
Peó de via i obra
Per altra banda, Ramon Cassadó es va dedicar, durant molts anys des de 1953, a ser peó de via i obra. Cassadó va comentar que "ens dedicàvem a arreglar les travesses de les vies que es cremaven. Els trens anaven amb carbó, aquest carbó no cremava prou bé i quan queia cremava les travesses que eren de fusta". Una brigada de 6 o 7 treballadors es feien càrrec d'aquestes tasques i tenien cura de 8 quilòmetres de via, els que travessen el terme de Cambrils, des de la riera de Riudecanyes fins a l'alçada del Cap de Sant Pere. En tot aquest tram, segons va dir Cassadó, repassaven l'estat de les vies, de les travesses i netejaven la vegetació que sortia.
"Picar les rodes dels trens"
Josefina Hernández Fosch va recordar la relació que tenien els seus avis materns amb el tren. El seu avi, conegut amb el renom del "vell Cayo", estava en una 'casilla' a Mont-roig on hi vivia amb la seva dona i on hi van néixer els seus set fills. L'espai era més gran que les 'casilles' dels guardabarreres i s'hi podia viure amb més comoditat. Tal com va explicar Hernández, el seu avi es dedicava a "picar les rodes dels trens" des de Mont-roig fins a Cambrils. Aquesta tasca es feia per comprovar l'estat de les llantes de les rodes dels trens, per saber si estaven en bon o mal estat. Per altra banda, l'àvia de la Josefina era guardabarrera.