Nit de música clàssica al Festival Internacional de Música amb el Rèquiem de Mozart
 |
| Imatge del concert amb 40 músics i 120 cantaires, el passat dissabte a la nit |
Dissabte a la nit, el Festival Internacional de Música de Cambrils va acollir un concert de caràcter fosc i un xic sinistre, però alhora dun estil clàssic que lapropava als seus orígens més genuïns. Lobra consistia en una de les peces més reconegudes de W.A. Mozart: el Rèquiem en Re Menor K.626. El Rèquiem o missa de difunts, va ser interpretat per uns 40 músics i 120 cantaires provinents de La Coral Verge del Camí de Cambrils, el Cor Ciutat de Tarragona, la Coral Mixta d'Igualada i a l'Orfeó de Flix, acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Vallès. La direcció de l'orquestra i el cor va a càrrec de Xavier Puig, amb qui la Coral Verge del Camí ja havia actuat en altres ocasions, la més recent en el muntatge de Carmina Burana, l'estiu de l'any 2013.
Aquesta col·laboració conjunta dels quatre cors i orquestra ja els ha portat a actuar en diferents punts de la geografia catalana durant aquest darrer any: Tarragona, Flix, Igualada i fins i tot al Palau de la Música Catalana a Barcelona el passat mes dabril.
El Rèquiem en Re menor k. 626 de Wolfgang Amadeus Mozart és una obra sacra de referència, envoltada de certs misteris i enigmes sense resoldre. En primer lloc, per la mort del compositor mentre la componia; també es diu que la va encarregar el comte Walsegg, un noble de la regió de la baixa Àustria que volia romandre en lanonimat. A principis de 1791 Mozart va començar a treballar en la partitura, deixant-la inacabada a finals dany, quan va morir. El primer en treballar sobre els materials que va deixar Mozart fou Joseph Eybler i, posteriorment, Franz Xavier Süssmayr.
Cal destacar les reeixides interpretacions dels solistes: el tenor Carles Prat, la soprano María Eugenia Boix, la contralt Georgina Reyner i el baix Jordi Sabata. El concert va tenir una dinàmica ascendent des de lIntroitus, fins el Communio, passant pel Kyrie, la Sequentia, la qual culminava amb la gran sonoritat colpidora de Lacrimosa (Dia de llàgrimes), seguint amb Sanctus, Benedictus i lAgnus dei.
El públic no va badar boca i restà molt atent durant tota la interpretació del Rèquiem que va durar poc més duna hora. Al finalitzar, fou un fet notori les cares de satisfacció de tots els presents.