"Molins fariners de Cambrils" de Josep M. Recasens, recull la història dels tretze molins que hi havia al terme
 |
| D'esquerra a dreta: Francesc Garriga, Mercè Dalmau, Josep M. Recasens i Gerard Martí, ahir al vespre al Museu del Molí de les Tres Eres |
El Museu del Molí de les Tres Eres acollia, ahir al vespre, l'acte de presentació del llibre "Molins fariners de Cambrils. Arxiu de documents, fotografies i comentari dels molins", de Josep M. Recasens Colom. L'acte, organitzat pel Museu d'Història de Cambrils, també s'integrava en el programa d'activitats de la Biennal d'Art Gastronòmic. A la presentació, juntament amb el propi autor de l'obra, hi van ser presents l'alcaldessa Mercè Dalmau, el regidor de Cultura Francesc Garriga i el director del Museu d'Història Gerard Martí.
Tretze molins fariners
Tal com va explicar Josep M. Recasens a revistacambrils.cat, el llibre recull la informació sobre els diferents molins fariners que hi havia a Cambrils. En total n'ha comptabilitzat tretze molins: el Molí del Mas d'en Puigvert, el Molí dels Teixells, el Molí del Mas de l'Arany, el Molí de l'Ardiaca, el Molí d'en Bernat Rufat, el Molí de la Llosa, el Molí de Dalt d'en Tous, el Molí d'Avall o Molí Fondo d'en Tous, el Molí de Bernat Rollan o d'en Planes, el Molí de la Torre, el Molí de Dalt o Molí Nou, el Molí d'Avall i el Molí de les Tres Eres. Segons va apuntar Recasens, tant el Molí de Dalt d'en Tous com el Molí de les Tres Eres són els més antics. Del Molí de les Tres Eres, per exemple, el primer document escrit que consta data de l'any 1347. A més, aquest darrer també va ser l'últim que va deixar de funcionar. Cap a l'any 1929, es va vendre la maquinària del molí i va cessar l'activitat. D'altra banda, el Molí de Dalt o Molí Nou era el més nou de tots els molins construïts a Cambrils.
Primer van produir farina i després van servir per regar
Els tretze molins que hi havia a Cambrils, tots eren fariners i, per tant, tots produïen farina, a diferència del que passava a bona part dels molins que hi havia per Catalunya. A moltes poblacions, els molins servien per produir electre o s'encarregaven d'altres funcions. Quan els molins fariners de Cambrils van deixar de produir farina, aquests van servir per regar d'aigua els camps. De fet, molts pagesos locals compraven hores d'aigua, que abastien dels diferents molins que hi havia escampats pel terme municipal. També destaca l'important nombre de molins que hi havia a Cambrils, sent una població no gaire gran en èpoques passades. Recasens explica que molta gent de pobles propers es desplaçaven fins a Cambrils per moldre el gra, perquè els molins d'aquí sempre estaven en funcionament.