Jo sobro en aquest partit, Sr. Balmon?
Jo sobro en aquest partit, Sr. Balmon. Sobro en un Partit en el qual fa molt de temps que ni els mateixos militants, aquells que paguen una quota i que tenen un compromís més ferm, ja no tenen cap importància per a vostès.
Sobro en un Partit que no ha sabut defensar la tasca del govern que va liderar durant set anys i que, fins i tot, nha renegat. Una tasca que, daltra banda, va transformar la realitat social catalana.
Sobro en un Partit que no és capaç dencapçalar la denúncia desquerres del feroç atac que pateixen els més febles, per part de la dreta neoliberal de CIU i el PP.
Sobro en un Partit que no sap interpretar els canvis del seu país; els canvis socials i identitaris, sense complexos, de manera inclusiva.
Sobro en un partit que fa servir el famós aparell per passar el rodet sobre qualsevol opinió o persona amb la qual no shi estigui dacord.
Quan els dirigents dun Partit no escolten allò que passa al seu voltant, tant dins com fora, arriben a lautisme suïcida dun projecte en el qual un dia van creure. Què es pensen que són? Per què aquest menyspreu per la seva gent? Utilitzen allò de conmigo o contra mí, quan la política està plena de matisos, colors i ombres.
No tothom vol el poder; no tots els que militen en un partit volen el poder. Tenen la visió de futur necessària per saber que no estan exterminant un Partit amb 35 anys dhistòria i del què això significa?
Jo no sobro, Sr. Balmon.
No sobro, pel simple fet que vostès no són ningú per decidir què he de sentir o estimar; perquè els socialistes no ens podem resignar que algú decideixi que no ho som prou, a no estar còmodes en un partit. Li diu una dona de partit, disciplinada, que penja cartells, que encarta paperetes, que telefona a militants i ciutadans, que sinteressa per com està lavi que fa dies que no ve per lAgrupació.
Li diu una dona que aprofita qualsevol moment, en qualsevol lloc, per donar la llauna sobre el perquè hem de canviar aquesta societat, el perquè no ens hem de resignar i el perquè hem de lluitar.
Li diu una dona que entén a la perfecció allò de les dues ànimes del PSC perquè les té i les exerceix cada dia.
Li diu una dona que està segura que només amb una aliança de les esquerres podrem tornar a transformar el país. No es tracta només de parlar en clau electoral. Es tracta de creure que podem ser generosos per cedir espais i protagonismes a altres forces.
Li diu una dona que sestima el seu Partit i que no entén per què els qui el dirigeixen no aprofiten el potencial humà de moltes i moltes persones que se senten socialistes tot i que orfes de Partit.
Ningú sobra en aquest Partit, Sr. Balmon.
Sobro en un Partit que no ha sabut defensar la tasca del govern que va liderar durant set anys i que, fins i tot, nha renegat. Una tasca que, daltra banda, va transformar la realitat social catalana.
Sobro en un Partit que no és capaç dencapçalar la denúncia desquerres del feroç atac que pateixen els més febles, per part de la dreta neoliberal de CIU i el PP.
Sobro en un Partit que no sap interpretar els canvis del seu país; els canvis socials i identitaris, sense complexos, de manera inclusiva.
Sobro en un partit que fa servir el famós aparell per passar el rodet sobre qualsevol opinió o persona amb la qual no shi estigui dacord.
Quan els dirigents dun Partit no escolten allò que passa al seu voltant, tant dins com fora, arriben a lautisme suïcida dun projecte en el qual un dia van creure. Què es pensen que són? Per què aquest menyspreu per la seva gent? Utilitzen allò de conmigo o contra mí, quan la política està plena de matisos, colors i ombres.
No tothom vol el poder; no tots els que militen en un partit volen el poder. Tenen la visió de futur necessària per saber que no estan exterminant un Partit amb 35 anys dhistòria i del què això significa?
Jo no sobro, Sr. Balmon.
No sobro, pel simple fet que vostès no són ningú per decidir què he de sentir o estimar; perquè els socialistes no ens podem resignar que algú decideixi que no ho som prou, a no estar còmodes en un partit. Li diu una dona de partit, disciplinada, que penja cartells, que encarta paperetes, que telefona a militants i ciutadans, que sinteressa per com està lavi que fa dies que no ve per lAgrupació.
Li diu una dona que aprofita qualsevol moment, en qualsevol lloc, per donar la llauna sobre el perquè hem de canviar aquesta societat, el perquè no ens hem de resignar i el perquè hem de lluitar.
Li diu una dona que entén a la perfecció allò de les dues ànimes del PSC perquè les té i les exerceix cada dia.
Li diu una dona que està segura que només amb una aliança de les esquerres podrem tornar a transformar el país. No es tracta només de parlar en clau electoral. Es tracta de creure que podem ser generosos per cedir espais i protagonismes a altres forces.
Li diu una dona que sestima el seu Partit i que no entén per què els qui el dirigeixen no aprofiten el potencial humà de moltes i moltes persones que se senten socialistes tot i que orfes de Partit.
Ningú sobra en aquest Partit, Sr. Balmon.