Reportatge

Els refugis antiaeris de Cambrils

Per Ignasi Martí, Manel Tarés



Vista de l’interior del refugi del carrer de les Creus. La runa escampada per terra tapava l’accés des de la plaça de l’Església
Els bombardejos sobre població civil van ser una de les tècniques militars que es van experimentar amb la Guerra Civil espanyola de 1936 i que després es van aplicar àmpliament amb la II Guerra Mundial. Les potències europees que donaven suport a cada un dels bàndols enfrontats a Espanya van comprovar l’abast d’aquesta efectiva arma que propagava la destrucció i minava la moral de la rereguarda. El bàndol fidel als militars revoltats el 1936 va ser, amb diferència, el que es va poder beneficiar més d’aquesta tècnica. L’aviació de l’Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini van atorgar al general Franco una superioritat aèria que va esdevenir clau per aconseguir la victòria final. La precipitada derrota republicana a les illes Balears va facilitar al bàndol franquista una autèntica plataforma aèria al mig del Mediterrani des d’on tenien al seu abast tot el llevant peninsular fidel a la República. Els primers bombardejos sobre Catalunya van ser a finals de febrer de 1937 i al Camp de Tarragona van arribar el 9 d’abril d’aquell mateix any. El primer bombardeig de l’aviació franquista sobre Cambrils va esdevenir-se a les deu de la nit del 19 de juliol de 1937. Tres avions van bombardejar el barri marítim i les proximitats del ferrocarril. A conseqüència de les explosions, va morir una nena de 13 anys i un home de 40 anys, i hi va haver set ferits, un d’ells greu. Una hora abans, els avions feixistes havien bombardejat la ciutat de Tarragona. Dies després, a Cambrils es va emetre un ban per prendre mesures de prevenció en cas de produir-se un altre bombardeig. Aquestes mesures consistien en apagar tots els llums en sentir l’alarma d’avís, abandonar el poble i “situar-se en despoblat posant-se totalment agegut a terra”. És aleshores quan els comitès locals de la UGT, el PSUC i les Joventuts Socialistes Unificades van demanar a l’Ajuntament la construcció immediata de refugis.

La construcció dels refugis

Aquestes demandes es repeteixen arran dels bombardejos del 9 de desembre de 1937. A banda dels refugis construïts per particulars, coneixem l’existència de refugis antiaeris a la plaça de l’Església, al carrer de les Creus, al carrer de l’Hospital, a la plaça d’Espanya, al col·legi La Salle i a l’estació del tren. Al barri de la Platja, les autoritats locals no en van fer construir cap. El 1938 els bombardejos es van intensificar notablement, sobretot a l’estiu, arran de la batalla de l’Ebre. Es dóna el cas que entre els dies 29 i 31 de juliol de 1938, els cambrilencs van rebre la visita dels avions italians a diari. La intesitat dels bombardejos va provocar que el 22 d’agost de 1938 s’ordenés que tots els refugis particulars existents a la vila poguessin ser utilitzats per la gent del poble en cas d’alarma. Els refugis es van indicar als exteriors dels edificis per una o dues fletxes. Els bombarders atacaven Cambrils en operacions en què Tarragona i Reus també eren objecte de les bombes franquistes. A Cambrils els principals objectius dels bombarders eren els ponts del ferrocarril i la carretera. Un dels successos més coneguts succeïts en relació als bombardejos va ser el de l’abatiment d’un hidro Heinkel-59 amb quatre tripulants a bord la nit del 21 de març de 1938, a causa de l’onada expansiva de l’explosió d’un camió carregat d’explosius. Un d’aquests bombardejos va provocar la desaparició de dos locals socials, l’Agrària i el Polvorín, situats al carrer de Sant Plàcid i que gaudien d’una llarga tradició al municipi.


Avions italians sobrevolant Tarragona el desembre de 1937

Tenint en compte que tots els joves hàbils del municipi havien estat mobilitzats a l’exèrcit, els refugis van ser construïts pels cambrilencs que quedaven al municipi, que obligatòriament havien de prestar serveis d’obra pública. Igual va succeir amb la fortificació de la costa que va ser ordenada per la Conselleria de Defensa de la Generalitat a inicis de 1937. Per aquest motiu l’Ajuntament va crear una Comissió Permanent de Treball i Obres Públiques. El 19 de febrer de 1937 es fa una crida als treballadors del ram de la construcció i a les pasteres per realitzar treballs de fortificació a la costa. L’organització dels treballs es va fer a principis de març. Es va assignar un número a cada persona del poble útil per al treball (es consideraven útils tots els ciutadans de 18 a 60 anys, no sabem si també s’incloia les dones) i la jornada de treball es repartia en torns de cinquanta persones. Els treballadors havien d’acudir al lloc de treball amb l’eina (pic, pala, aixada o fes). Els treballs es van començar a realitzar davant del xalet del Bau i a la torre de la Massaguera, o de l’Esquirol, segons especifiquen els bans municipals. El 13 de maig es van donar per acabats els treballs voluntaris de fortificacions. Cada nit, un grup de cambrilencs realitzaven la vigilància de la costa. Pel que fa als bombardejos, sembla ser que el darrer es va esdevenir el 20 de desembre de 1938, a poques setmanes de l’ocupació del municipi per part de les tropes franquistes. Com a balanç final de la guerra, els estralls de les bombes a Cambrils van ocasionar onze morts, la destrucció de cinc edificis i danys en quinze més.

§ Fonts§ • Correspondència municipal (Arxiu Històric Municipal de Cambrils).
• Bans i edictes (Arxiu Històric Municipal de Cambrils).
• BERTRAN, Josep: Cambrils, Dictadura i República (1923-1939). Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1989.
• MORENO, Jordi: “L’hidroavió que va caure prop de l’Ermita”, Revista Cambrils núm. 389 (desembre 2003).
• NASSAES, Alcofar La aviación legionaria en la Guerra civil española. Editorial Euros. Barcelona, 1975.
• PAGÈS, Pelai: La Guerra civil espanyola a Catalunya (1936-1939) 2a ed. Amelia Romero Editora. Sant Cugat del Vallès, 1997.
• VIÑAS, A: “La Guerra civil. Impacto en el mundo”, Historia 16 vol. 8. Madrid, 1986.

Comenta aquest article