Cultura

El Setge de Cambrils de 1640, un dels protagonistes de l'obra "Bon cop de falç!", guanyadora del XV Premi Néstor Luján de novel·la històrica

Per Berta Ruiz

Ramon Gasch amb un exemplar del seu llibre  "Bon cop de falç!"

El Setge de Cambrils de 1640 és un dels capítols clau de la novel·la històrica “Bon cop de falç!” dels escriptors Ramon Gasch i Andreu González. Aquest llibre els ha fet valedors, fa uns pocs dies, del XV Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica, convocat per l’editorial Columna. Es tracta d’una novel·la històrica, àgil, sagnant i amb ritme, que s’emmarca dins de la Guerra dels Segadors, entre els anys 1640 i 1652. Plasma episodis històrics com la revolta a Barcelona, la batalla de Montjuïc o el cruent setge a la vila cambrilenca, del qual n’ha volgut donar més detalls a Revista Cambrils Diari Digital un dels autors de l’obra, Ramon Gasch.

Una novel·la sobre un període històric de Catalunya

Nascut a Santa Maria de Palautordera, però arrelat a Cambrils de tota la vida, Gasch explica com va néixer aquest relat. Prop del seu poble natal hi ha el Castell de Fluvià, on en aquest període de la història es van produir uns fets molt sagnants. “Uns 200 quilòmetres més avall d’allí hi ha Cambrils, un poble al qual vinc des de fa més de 25 anys, i on també es va produir un fet terrible: el Setge de Cambrils. A Barcelona també van patir diferents episodis molt cruents com el Corpus de Sang, la batalla de Montjuïc i més endavant la pesta que va patir la ciutat. Tot plegat donava per escriure un llibre, una novel·la sobre aquest període històric de Catalunya. Només calia un personatge”, comenta Gasch. En aquest punt va sorgir la figura d’en Joan Martí, el personatge principal, un jove que viu en una casa de pagès, que és molt apreciat al seu poble i que és fill d’una família benestant. Segons Ramon Gasch, “aquesta persona es veu arrossegada per una sèrie de fets que no busca. Es troba en una època convulsa i per una sèrie de circumstàncies es veu immers en una revenja contra aquells que li van desfer la família i li van trencar la vida”. Una història que neix a Fluvià, però que els fets empenyen a Joan Martí a marxar a Barcelona. Allí, tal com explica l’autor, “la Generalitat l’autoritza a muntar una espècie de guerrilla per enfrontar-se a l’exèrcit castellà de Felip IV que puja des del sud. Era un exèrcit molt poderós que tan bon punt entra a Catalunya comença a fer destrosses per tot arreu. A Barcelona hi ha una aliança francocatalana que lluita en la batalla de Montjuïc –de la qual se’n parla molt poc- i on infringeix una severa i sagnant derrota a l’exèrcit de Felip IV i aconsegueixen que tiri enrere. Va ser una victòria espectacular que es descriu al llibre. Tot i això, al cap d’uns anys i ja amb la pesta a Barcelona, no es va poder fer res”.

Plaça d'armes: El capítol del Setge de Cambrils

Quant al Setge de Cambrils, els autors de l’obra li dediquen un capítol sencer, força ampli, que porta per títol “Plaça d’armes”. El protagonista de la història, en Joan Martí, que tenia l’encàrrec d’enfrontar-se a l’exèrcit provinent del sud, fa cap a Cambrils. Concretament, ell i la seva colla pugen per la riera i arriben a la vila. “Troben gent que surt del Setge –dones i nens- pràcticament morts de gana i els ajuden. Un home els explica com poden fer per entrar al poble que està assetjat i rodejat. Aconsegueixen entrar i parlen amb els defensors. Des de dins de Cambrils tenen lloc una sèrie d’escenes i de situacions molt dures”, detalla Gasch. Aquest capítol sobre el Setge de Cambrils va rebre l’admiració dels membres del jurat que el van destacar com un dels “més interessants, amb més sentiment i força narrativa de tota la història”, tal com comenta Ramon Gasch a Revista Cambrils Diari Digital. De fet, segons aquest autor, “he llegit molt sobre el Setge de Cambrils i va ser realment dur. Hi he posat molt interès i ganes per intentar reviure des de dins allò que aquella gent que estava dins va viure, uns fets molt sagnants. A més, la història fa un petit homenatge als defensors com: Antoni d’Armengol –Baró de Rocafort i que governava la plaça d’armes de Cambrils- o al defensor Jacint Vilosa, entre d’altres”. Segons Gasch, tant ell com l’Andreu González, “hem intentat que tingui molt de ritme i ganxo. Una novel·la que, sense deixar la vessant història, tingui acció i sobretot, sentiment”.

Exhaustiva tasca de documentació

Fer una novel·la d’aquest tipus amb el rerefons històric al darrere necessita d'una tasca de documentació i contextualització exhaustiva. Ramon Gasch explica que ha consultat més d’una vintena de llibres i més de 500 pàgines d’Internet, una “feina important i feixuga”. En aquest punt, Gasch cita una font que li ha servit per conèixer amb detall les atrocitats que va deixar l’exèrcit de Felip IV al seu pas. Es tracta del reporter militar de l’exèrcit castellà Francisco Manuel de Melo. “Es conserven les seves cròniques i aquest home explicava les coses tal com les veia. Explica com tallaven els cadàvers i tot el que van arribar a fer els soldats, autèntiques animalades”, apunta Gasch.

Un llibre escrit a "quatre mans"

El llibre ha estat escrit a “quatre mans”, les de Ramon Gasch i d’Andreu González, però la història original és de Gasch. Concretament, la va escriure l’any 2008, però tal com ell explica, “el llibre navegava pels móns literaris però sense trobar un bon destí. Un dia, un amic comú ens va presentar a mi i a l’Andreu, que va veure l’original. Ell és un gran poeta i narrador. Va agafar-lo, va modificar algunes parts, va ampliar-lo, el va estructurar i li va donar un format diferent partint de la mateixa història. El va presentar al seu agent literari i va agradar. Podríem dir que jo vaig preparar un guió original, una història i l’Andreu va pujar al vaixell, el va pintar, em va ajudar a canviar el motor i va fer que arribés a bon port. En algunes parts del llibre hi ha participat activament”, explica Gasch.

Ramon Gasch: "Em sento plenament satisfet de poder dedicar una part d'aquesta història a Cambrils, un dels meus pobles"

Pel que fa al premi, Gasch manifesta que se senten molt “contents i il·lusionats”, especialment per la bona acollida que va tenir entre els membres del jurat –format per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Berta Bruna– que van valorar “el ritme, el sentiment, la contextualització i la bona documentació de la història”. Segons Ramon Gasch, “em sento plenament satisfet de poder dedicar una part d'aquesta història a Cambrils, un dels meus pobles”. De fet, la seva relació amb Cambrils ve de fa molts anys. Aquest enginyer tècnic, resident a Barcelona des que es va casar l’any 1975, no ha deixat de venir a Cambrils ni abans ni després d’instal·lar-se a la ciutat comtal. Als anys 80 es va fer una casa a Cambrils i confessa que són pocs els caps de setmana que no baixi. “M’hi sento còmode i molt bé. També és el meu poble. És un poble increïble. Hi ha de tot: cultura, bon menjar, bona gent, el mar i la muntanya a quatre passes. És un poble privilegiat!, manifesta.

Comenta aquest article