Cultura

La ruta comentada "Del moll al Pòsit" rememora com era el barri del port durant les dècades de 1920 i 1930

Per Berta Ruiz

El grup de teatre La Teca va representar una subhasta a l'antiga a la plaça de Marcel·lí Domingo

Durant les dècades de 1920 i 1930, el barri de la Platja de Cambrils va experimentar una gran transformació urbanística i social. Una gran part d'aquests canvis els van impulsar les societats de l'època, especialment el Pòsit de Pescadors. Per conèixer una mica millor aquell període de transformacions, ahir diumenge al matí es va organitzar la ruta comentada "Del moll al Pòsit", en el marc del cicle "Societats de Cambrils durant la II República", organitzat per la regidoria de Cultura, el Museu d'Història i la Biblioteca Municipal. La ruta va comptar amb una seixantena de persones inscrites, tot i que al llarg del recorregut s'hi van anar incorporant moltes més, sobretot durant el pas de la ruta per la façana marítima de port. Les explicacions van anar a càrrec del director del Museu d'Història –Gerard Martí– i l'arxivera municipal, Montserrat Flores.

La Torre del Port, un edifici construït amb l'esforç de molts cambrilencs

El primer punt del recorregut va ser la Torre del Port, l'edifici més antic conservat al barri. Un edifici que va ser construït al segle XVII amb pedres procedents de la riera d'Alforja, gràcies a l'esforç de molts cambrilencs. Aquesta construcció va servir com a torre de defensa per a les famílies pescadores que vivien a primera línia de platja i deixaven les seves barques al damunt de la sorra. En aquest punt de la ruta, es va comptar amb la participació de Carme Vilàs, la qual va fer una demostració de com es teixien les sàrcies antigament.

Arribada de la pesca a les Escales Reials

El següent punt de la ruta va aturar-se a les actuals Escales Reials del port. Cal destacar que abans de la construcció del port cambrilenc, el peix es descarregava en aquest punt. Els homes treballaven al mar, però les dones també hi participaven portant la gestió familiar. De fet, freqüentment, els homes heretaven les barques familiars, mentre les dones heretaven la casa familiar. Per recrear aquesta arribada del peix al port es va comptar amb la col·laboració de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils, que van acostar les seves barques carregades al moll, i el grup de teatre La Teca, els quals anaven vestits de pescadors van recollir les paneres plenes de peix.

Marcel·lí Domingo va impulsar la construcció del port cambrilenc

Després de recollir el peix, la ruta es va dirigir a la plaça de Marcel·lí Domingo, on La Teca va recrear una subhasta de peix a l'antiga. Cal destacar que aquesta plaça pren el nom del gran impulsor de la construcció del port cambrilenc, Marcel·lí Domingo. Aquest tortosí de mare cambrilenca va prometre que si sortia diputat faria el port de Cambrils i així va ser. El 3 de setembre de l'any 1933 es posava la primera pedra del mateix, a la zona de l'actual Club Nàutic.

Durant la II República, el carrer del Carme es deia carrer de Francesc Macià

La ruta comentada va seguir pel carrer del Carme, el qual durant la II República portava el nom de Francesc Macià. En aquest punt, el recorregut va comptar amb les aportacions de tres representants del Club de Pensionistes de la Casa del Mar: Jordi Piñas, Tem Costa i Albert Piqué. Tots tres van explicar alguns detalls de com era l'antic Pòsit, el qual era el gran centre de reunió social, cultural i educatiu del port. Cal destacar que per celebrar l'acte d'inauguració d'aquest edifici es va fer una festa de tres dies, concretament va fer-se els dies 28, 29 i 30 de juny de l'any 1925, coincidint amb la festa de Sant Pere.

Canvi en l'urbanisme de barri del port

El carrer de Roger de Llúria va ser la següent aturada de la ruta. En aquest punt, els participants van poder contemplar els treballs que estaven fent les alumnes de l'Escola de Puntaires de Cambrils. Aquest espai va ser el lloc idoni per comentar el canvi en l'urbanisme en els carrers perpendiculars al port, diferent a la urbanística de la façana marítima del port, on les cases estaven construïdes de cara al mar. De fet, es va crear un nou barri a partir dels anys 20, el qual va néixer perpendicular al mar, amb unes cases que donaven als dos carrers, i que majoritàriament pertanyien a les famílies dels armadors. Aquesta també era la zona de drassanes, on es construïen les barques de pesca.

Els antics rentadors de Les Basses

A l'actual centre cívic Les Basses hi havia els antics rentadors del barri del port. Cal destacar que el Pòsit va cedir el solar i les obres van anar a càrrec de l'Ajuntament. El 7 d'agost de l'any 1934 s'inauguraven els nous rentadors, una vella reivindicació social, ja que fins aleshores, les dones de la platja només podien anar a rentar a basses particulars. L'aigua que arribava a les Basses baixava de l'antic Molí d'Avall i desembocava al port, en l'actual Mollet del Rec, d'on li ve aquest nom. Per recrear aquest espai es va comptar amb la col·laboració d'alguns membres de l'Ateneu Cambrilenc, que van vestir-se per a l'ocasió.

Construcció de la rambla de Jaume I i la plaça d'Aragó

El recorregut de la ruta va seguir a la plaça d'Aragó, on els membres de l'Ateneu Cambrilenc van estendre la roba que, prèviament havien rentat a les Basses. Aquest espai també va servir per representar el creixement urbanístic de la rambla de Jaume I i la plaça d'Aragó. L'arquitecte Antoni Pujol Sevil va idear aquesta zona l'any 1934, mentre que als anys 40 es va executar i es va expandir el barri del port més enllà dels primers carrers de la façana marítima.

Espais educacionals

Un dels darrers punts de la ruta va arribar al carrer de Miquel Planàs, a l'alçada de l'actual llibreria La Galatea. En aquest espai es va comptar amb la col·laboració de l'Agrupament Escolta Gent de Mar que va recrear alguns jocs infantils. Aquests van servir per explicar els diferents espais educacionals que existien al barri. Per un costat, el Pòsit acollia escoles per a xiquets i xiquetes, mentre que en l'edifici de l'actual llibreria també hi havia l'escola particular del mestre Camarassa.

Antiga seu de la parròquia de Sant Pere

El penúltim punt de la ruta va aturar-se on abans hi havia la seu de la parròquia de Sant Pere, concretament en un magatzem –que ja no existeix– que estava situat en la cruïlla entre els carrers de Mossèn Joan Batalla i el carrer de Sant Jordi. El seu antic nom era de capella del Roser. L'any 1934 va ser beneïda com a església i tres anys més tard va obtenir la seu parroquial. Als anys 40 es va impulsar la construcció del nou temple, i l'any 1945 va ser inaugurat. Aquest punt del recorregut va comptar amb la col·laboració de dues integrants de la Confraria de la Mare de Déu del Carme. Per tancar la ruta es va tornar al punt de sortida, la Torre del Port.


A la ruta s'hi van inscriure una seixantena de persones, però al llarg del recorregut s'hi van anar afegint més

Comenta aquest article