 |
| OPINIO | dimecres 1 abril '09
| 326 lectures |
|  | | |
L'endema de la fira
Matamoros i Moretons
Ignasi Martí
"L’existència avui en dia del cognom Matamoros evidencia que la relació entre musulmans i cristians no va ser, que diguéssim, confraternal; totes les identitats nacionals existents a la Península basen el seu origen i evolució posterior en oposició a la presència musulmana "
|
Molts dels cognoms que portem tenen el seu origen en època medieval. Cognoms d’oficis, de topònims i d’una diversitat que avui en dia encara resulta difícil d’esbrinar-ne el seu perquè. L’existència avui en dia del cognom Matamoros evidencia que la relació entre musulmans i cristians no va ser, que diguéssim, confraternal. Totes les identitats nacionals existents a la Península basen el seu origen i evolució posterior en oposició a la presència musulmana. Un concepte relatiu, ja que a Astúries encara es pot sentir que els “moros” som tots els que vivim al sud de la serralada Cantàbrica.
El llenguatge políticament correcte al qual estem acostumats avui dia sobre la diversitat cultural a vegades intenta dissimular l’ancestral oposició al món musulmà com si no hagués succeït. Per altra banda encara ens agrada sentir parlar dels reis medievals com herois de batalla i no ens resultaria agradable que alguns dels nostres mites nacionals fossin tractats com a genocides o exterminadors. Tant abans com ara, les guerres sempre s’han dedicat a eliminar l’altre, és igual que les facin els cristians, els musulmans o els ateus. Jaume I no va anar a fer una operació humanitària a Mallorca. No hi va quedar ni un musulmà. Les tàctiques dels seus enemics no eren massa diferents, ja que Almansor no repartia “aguinaldos” per l’arribada de l’any 1000 quan assaltava les ciutats cristianes.
Amb la diversitat cultural que vivim a vegades per evitar ferir sensibilitats no es tracta el tema amb suficient valentia. Entendre el nostre passat de forma rigorosa però desacomplexada és el millor favor que podem fer per allunyar-nos de les intoleràncies d’altres èpoques. Lluny del que pugui semblar, la pervivència de cognoms com Matamoros ens aporta un interessantíssim testimoni de la nostra història, que cal recordar que no la podem triar, és la que tenim. Posats a relativitzar, possiblement no cal creure que l’origen es deu obligatòriament a un victoriós lluitador contra l’Islam, només cal recordar l’afició que tenim de posar renoms amb la forma verbal “mata” a partir de la més petita anècdota. Sí que desconec si a d’altres llocs existeixen cognoms com aquest, ja que per desgràcia de neteges ètniques se n’han donat en tots els països i en totes les èpoques, i malauradament continuen.
Aquest mes d’abril de fa 400 anys es va iniciar l’expulsió dels moriscos, els musulmans que vivien en territori cristià i, tot i l’intent d’aculturació, van mantenir la seva identitat. Al País Valencià eren una tercera part de la població i suposaven una mà d’obra agrícola molt experta, que amb la seva marxa va empitjorar la situació de bancarrota del país. A la vall de l’Ebre també eren importants en diversos punts del riu i alguns d’ells no van ser expulsats per la seva vàlua al camp. S’han fet estudis sobre els cognoms que així ho certifiquen. La pervivència de cognoms com Moretó podria ser un testimoni d’aquesta població que va ser assimilada i que ens han deixat postres tan nostrades com els pastissets o els panellets. Tant el cognom Moretó com el Matamoros són presents al nostre municipi, i ara precisament conviuen amb d’altres d’origen musulmà. Potser alguns són descendents d’aquells moriscos. Ja ho diuen que a la vida només fem tres coses: anar i venir, fer i desfer, i buidar i omplir.
Ignasi Martí és historiador
+ MÉS OPINIONS DE
 |
|
|
ALTRES OPINIONS DE LA VORA
|
ANTICS COLUMNISTES
|
|
meteocambrils 
