Edició 2964 | divendres 24 de novembre de 2017 | Any XII
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
  CULTURA. TALLERS OBERTS 2017  
Ajuntament de Cambrils [+]

OPINIO | divendres 6 octubre '17  | 394 lectures | ||


Josep Maria Martorell Calaf

"I com que jo no estava ni trist ni de dol, vaig girar cua a mig discurset i me'n vaig anar amb les úniques que podien entendre'm aquell dia, les persones alegres i arrauxades, la gent del bloc jove. Allí s'hi cridava Contra l'Estat i el Capital vaga general!, Els carrers seran sempre nostres! i no pas Mossos d'Esquadra, la nostra policia..."

Coordinadora Obrera Sindical

Alegria i decepció a Tarragona

Dimarts passat, dia de vaga general, exhaustes després de tres dies de dormir poc i donar-ho tot, baixàvem altre cop a la Plaça Imperial de Tarragona per acudir a la manifestació de les 19:00h. El que vam aconseguir dos dies abans, el dia 1, va ser molt, no cal insistir-hi: la gent va perdre la por i va unir-se com un puny contra una autoritat despòtica que ens negava els drets més fonamentals. Joves, adultes i persones grans, oblidant velles rancúnies i apartant les diferències vam protagonitzar un acte senzillament heroic, la unitat d'un poble contra l'agressió de l'Estat. Però dimarts a la Plaça Imperial sentíem un discurs que deia que aquell era un dia de dol, que estàvem tristes, que res era més impressionant que un gran silenci... Un discurs moralista, no cal dir-ho, que feia quedar com un brètol tot aquell que no hi estigués d'acord i s'atrevís a fer una mica de soroll. Jo no estava pas trist, tampoc enfadat. Jo estava alegre i orgullós d'haver vist el meu poble plantant cara a les forces d'ocupació, tal i com vam fer en aquella mateixa plaça Imperial Tarraco el dia 1, empenyent sense por la policia cap a les seves furgonetes, amb els nostres pits i les mans alçades, foragitant-los, rebent els cops de porra que fossin necessaris.

Ja al matí, en aquella vaga general que aquests discursos s'havien apropiat i transformat en una mediocre aturada de país, vèiem com diverses persones adultes alliçonaven moralment les joves i els criticaven per pintar amb esprai sobre els murs de multinacionals explotadores com El Corte Inglés o Mercadona, com si això fos un acte de violència. No es pot exercir violència sobre un objecte inanimat que no pateix, és un oxímoron. No és un acte de violència, sí un acte de rauxa. Es tracta de la històrica confrontació entre dues versions d'un mateix poble: una, arrelada a les classes populars, festiva, generosa, alegre i arrauxada, la dels aquelarres i fogueres de st. Joan; l'altra, arrelada en la burgesia i la seva Renaixença, assenyada, melancòlica, moralista i recatada. Aquesta Catalunya catòlica busca sempre una ocasió per a la tristesa, el victimisme i la resignació, diluint així tota possibilitat d'un canvi de debò, no només de fronteres.

És possible que Spinoza, príncep de tots els filòsofs, el jove incomprès i repudiat, ja ens alertés sobre aquesta lluita entre dues tendències universals, una lluita prèvia i causa de totes les lluites, fins i tot de la lluita de classes: la lluita entre el principi d'alegria i el principi de tristesa. Les persones que estaven tristes i de dol ho estaven perquè no podien comprendre com la policia havia vingut per atonyinar-les. Una increïble falta de memòria, Alzheimer!, que deia Def Con Dos. Quan en realitat això ja sol passar. Passa això i més. I encara passa poc, i massa poc. I com que jo no estava ni trist ni de dol, vaig girar cua a mig discurset i me'n vaig anar amb les úniques que podien entendre'm aquell dia, les persones alegres i arrauxades, la gent del bloc jove. Allí s'hi cridava Contra l'Estat i el Capital vaga general!, Els carrers seran sempre nostres! i no pas Mossos d'Esquadra, la nostra policia... Persones joves de diversos col·lectius, llibertàries, comunistes o independentistes, van donar un exemple d'unitat, fraternitat i alegria, van ser de les poques que aquell dia van fer una vaga general, tal com estava convocada, i no pas un dia de dol.

Sens dubte, són sempre els personalismes o bé les jerarquies les que acaben corrompent l'espontaneïtat de la joventut, el seu esperit crític. Aquests dies els personalismes els hem vist a tots els fronts, també en col·legis electorals. Davant de l'espontaneïtat i entrega de la gent jove que s'ha llençat a defensar el referèndum sense esperar res a canvi, ha aparegut sempre la persona que s'aferra al micro i, exigint la seva dosi de protagonisme, ens ha condicionat i dirigit. Normalment una persona de partit.

Els dies que venen seran difícils. Correm el perill de fer la independència a qualsevol preu, de no generar cap canvi autèntic, sinó tan sols canviar les fronteres de lloc. Qui sap si la major part de les independentistes d'avui, mogudes per un sentiment nacionalista i nostàlgic, es conformaran amb això i ens forçaran a les demés a acceptar-ho. Però no era això pel que hem lluitat des de fa dècades, sinó per fer un país diferent i millor, on s'acabi amb l'explotació de les persones, les desigualtats, el patriarcat i qualsevol discriminació, on sigui possible la vertadera emancipació personal de totes i cadascuna dels que hi viuen. Per altra part, la policia forana es queda, i ja sentim rumors que davant la DUI pot intervenir l'exèrcit. Estem preparades per això? Seran la tristesa i la resignació una bona manera de garantir la nostra llibertat?

Davant un procés sobiranista que els darrers anys s'ha portat preeminentment des de l'esfera institucional, obviant de iure o de facto les reivindicacions de classe i de gènere, l'organització de masses al voltant d'organitzacions diferents dels partits és imprescindible, almenys si volem aconseguir quelcom més que una aspiració nacionalista. La tristesa por ser quelcom necessari a vegades, però mai un ideal a reivindicar. Les persones joves lluitarem contra la tristesa allà on es presenti, no deixarem que ens l'encomanin. Ho farem estimant-nos sense complexes, recolzant-nos, rient, cridant i plantant cara a l'opressor, sigui qui sigui. No es tracta de si la violència és moralment bona o dolenta, no es tracta d'arrencar més o menys aplaudiments després d'un discurset: es tracta de si el país nou que farem estarà prenyat dels mateixos defectes que el país veí, o si estarà prenyat d'uns principis nous que faran d'ell un país millor.

Josep Maria Martorell Calaf

Militant de la Coordinadora Obrera Sindical


 PUBLICITAT  PUBLICITAT
a
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
aaaa aaaa aaaa
a
 PUBLICITAT
aaaa
a
 PUBLICITAT
aaaa
a
 PUBLICITAT
a
 PUBLICITAT
a
a
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT
ALTRES OPINIONS DE LA VORA

JORDI CANALDAS
Notícies fiscals
Llei 6/2017, de Reformes Urgents del Treball Autònom (BOE 25 d’octubre de 2017)
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
Opinió
Llengües
NEUS PICORNELL i MARÇAL
OPINIÓ
Cambrils, segrestada per dimonis
JORDI CARTANYÀ BENET
OPINIÓ
Confiats en la via eslovena
SERGI ALBARRAN
ERC Tarragona
Sí, sóc jo i estic bé
NOU MOVIMENT CIUTADÀ PER CAMBRILS
OPINIÓ
Els alumnes de Cambrils no són només números
ENCARNI BELLO
Regidora Ajuntament de Cambrils, Grup no adscrit
Avui, darrer dimarts de setembre, no hi ha ple municipal a Cambrils
ANA LÓPEZ
Regidora Ajuntament de Cambrils
L’amor dels cambrilencs per la llibertat és ancestral
IGNASI MARTÍ
L'endemà de la fira
Orgull de Cambrils
PDECAT DE CAMBRILS
OPINIÓ
Alguns prefereixen el soroll, nosaltres la música
PATRICIA DE MIGUEL
Regidora de Ciutadans (C’s) en Cambrils
Platges per a persones a Cambrils
IVAN SANZ
Assemblea de Cambrils
2..i 2+ (Dos anys d’oposició de l’Assemblea de Cambrils)
ÀNGEL PANICELLO PRIMÉ
El cafè d'ombres: Déu encara no existeix
MIREIA LABRADOR I JORGE PÉREZ
Ciència per a tots
Maleïda primavera
JORDI BARBERÀ ARGILAGA
Opinió
La cultura a Cambrils
JORDI ROM
OPINIÓ
Fira Marítima, del repte a l'oportunitat...
JONATAN GARCIA SÁNCHEZ
OPINIÓ
Ciutadà del mes
CARLES REBOLLO DÍAZ
OPINIÓ
Carta a la senyora alcaldessa
FABIÁN ESCUDÉ
Fira Marítima Costa Daurada
Una fira marítima oberta a tots
J.A. MARTÍNEZ HERRANZ
OPINIÓ
Quin esperpent?
IMANOL RICO
C's a Cambrils
El sou que Mercè Dalmau "no sabia" que podia cobrar
ALFREDO CLÚA
PSC Cambrils
#3talcomhaanat
JOFRE LLOMBART
OPINIÓ
O juguem tots, o punxem la pilota
ALBERT NOGUERA I GROS
OPINIÓ
AVE, quan Espanya roba als espanyols
RAMON TREMOSA I BALCELLS
Opinió
Abans pobra que catalana
DANI PALLEJÀ
Plataforma d'Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils
Un any després
DAVID CHATELAIN
Grup Municipal PP Cambrils
De la neutralitat al proselitisme
JORDI SENDRA
Diputat al Parlament de Catalunya
Els Jocs 2018 i l’art de culpar els altres
MERCÈ DALMAU MALLAFRÉ
Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils
Copes de sentiments
HENRIK HDEZ.-VILLAESCUSA HIRSCH
Opinió
Depuradora: la iniciativa ciutadana que millora l’ambient
JOSEP RUFÀ I GRÀCIA
ERC Camp de Tarragona
Un, dos, tres, preparats
CAMí MENDOZA
Alcaldessa de Cambrils
Cambrils, més a prop de les persones
ENRIQUE ARCE PEÑACOBA
Opinió
Unanimitat total
MONTSERRAT MASDEU
Opinió
Planificar
JOSEP LLUÍS ABELLA HORTONEDA
Regidor de Cultura i Festes
Cal recordar d’on venim, però importa on anem
EDUARD PELLICER
Regidor de Joventut, Transparència i Noves Tecnologies
Fem el CiM!!!
ALBERT PAPELL SÁNCHEZ
Opinió
L'Ajuntament de Cambrils, amb l'alcaldessa d'ERC, multa i maltracta a qui penja estelades al municipi!
MARC FALCETO I GARCIA
President d'ERC Cambrils
Una tal senyora Patrícia de Miguel
NEUS BOSQUET I PUJOL
Opinió
Quina quantitat de deures han de fer els nostres nens a casa?
JAUME GILA
Regidor de personal i hisenda Ajuntament de Cambrils
Pressupostos any 2016
ERC | Executiva Local
Transparència i bon govern
MARCEL RUBIO
Fot-li gasto
Peixos
CRISTINA SIERRA
Què vols que et digui
I tu, ¿què canviaries de la teva vida?
MIREIA SÁNCHEZ ROVIRA
Al mal temps, bona cara
Llamps i trons
JORDI MORENO
Cambrils.com
El compliment pasqual de 1674
ANNA FARGAS
Waltzing
Una dona al pont Šeher-Ćehajina
JAUME BORRÀS
El dit a l'ull
“De la crisis a la recuperación”, premi al millor curt de ficció
JOAQUIM LLORENS
Gastrografia
Caragols
GABRIEL BARTRA
A cop de morter
L'oliva viva
MANEL TARÉS
Aquí hi ha fato
Polítiques de memòria col·lectiva
MARTA BORRÀS
Unió Tarragona
Ajudem-les
ANTICS COLUMNISTES

Alexis Doménech i Carles Rom | A mar obert
Ana López | Regidora Turisme Ajuntament Cambrils
Andrea Montemezzani | Vist des de Cambrils
Anna Pelaez | PSC Cambrils
Anna Pelaez |
Antoni Manyanós Pons | ICV CAMBRILS
Assumpció Castellví | CDC Federació Tarragona
Dolors Batalla | Convergència i Unió
Edgar Berengué | Unió de Joves de Cambrils
Ernest Benach | Parlament de Catalunya
Eugeni Capella Roca |
Fàtima Souki | Tot pensant...
Felipe García García | ERC-Rcat-Catalunya Sí
Fernando Sarasa | Coral Verge del Camí
Franc Prats | Sense il·lustracions
Iban Beltran Pallarés | Opinió
Joan Carles Massagué | Passejant pel Barri Antic
Joan Llaveria | Fa 100 anys al Diari de Reus
Jordi Bruno | Meteorologia
Jordi Fargas Oriol |
Jordi Fargas Oriol | ERC | Secció local Cambrils
Jordi Piqué | Episodis Valencians
Josep Maria Pagès Gil | Comiat
Lluïsa Rom Sala |
Lluïsa Sanabra | Reagrupament Independentista per Tarragona
Margaret Rovira | Anades
Martí Segarra | El jovent ho podem tot
Mercè Dalmau Mallafré | Alcaldessa de Cambrils
Milena Aran |
Oliver Klein | Regidor NMC
Pau Fargas | Cambrils Decideix
Pere Martí | Nit d’Artistes de Cambrils
Quim Nin | CDC Camp de Tarragona
Raquel Lozano | Telemania
Robert Benaiges | PSC Cambrils
Salvador Matas Borrut |
Salvador Matas Borrut | ICV Cambrils
Sílvia Ferran | FEC Cambrils-Reus
Tere Franch | EscolaTaller Cambrils-4

q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2017

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: