Anthony Gross, foto presa per Brenda Herdman a Le Boulvé l’any 1982

El passat 26 de novembre, Mary Gross, filla del pintor i gravador anglès Anthony Gross (1905-1984), va visitar la Redfern Gallery de Londres portant amb ella gran part de l’obra inèdita que el seu pare va dibuixar a partir de les seves dues primeres estades a Cambrils els anys 1932 i 1951. El director d’aquesta galeria, Richard Gault, ens va fer arribar per correu electrònic una selecció dels millors treballs que tenen un caràcter totalment inèdit. Revista Cambrils, amb aquest nou reportatge, us ofereix en exclusiva una reproducció d’aquests treballs i documenta amb més detall les estades d’aquest artista al nostre poble.

Cambrils protagonista d’una pel·lícula d’animació

A partir de l’obra de Gross podem veure que Cambrils va deixar una gran empremta a la seva vida i a part de la seva obra. L’estiu de 1932, Gross va arribar juntament amb la seva esposa a un poble molt diferent al que coneixem ara. La seva estada en una habitació del Cafè Gatell a primera línia de mar el va posar en contacte amb una vila pescadora de gran vitalitat. La mar, les barques, els pescadors i el peix van ser una font constant d’inspiració en forma de gravats, aquarel·les i esbossos. Els gravats descriuen amb gran detall la vida dels cambrilencs d’aleshores: el cafè com a lloc de reunió, les barques de vela llatina hissades sobre la platja, el diumenge com a dia festiu i les sardanes, nexe d’unió entre convilatans.

La primera estada de Gross al nostre poble va inspirar l’artista per realitzar un pel·lícula de dibuixos animats anomenada Village de pêche i subtitulada The storm, és a dir, una vila pescadora, la tormenta. És un fet excepcional que el Cambrils de principis dels anys 30 fos escollit com a escenari d’una pel·lícula de dibuixos animats i que malgrat que no s’arribés a realitzar es conservin 33 dibuixos que conformen l’storyboard d’aquest film. Gross va deixar inacabades tres pel·lícules d’animació en aquest format. En una petita carpeta agrupats per parelles hi trobem els esbossos fets amb aquarel·la, llapis i tinta de la línia argumental de la història: “A la platja les dones acompanyades dels seus fills porten paneres de menjar als seus marits pescadors. Les barques es fan a la mar enmig de grans ones. Les dones esperen la seva tornada ballant sardanes a la platja. Es fa fosc, i una terrible tormenta cau sobre la mar, els nens construeixen fogueres per guiar les barques dels seus pares de retorn a casa. De matinada, quan la tormenta s’ha calmat, les barques tornen de pescar i són hissades damunt la platja on els esperen les esposes amb preocupació. De sobte, el peixos surten de les paneres i es posen a ballar amb els homes i dones a la vora del mar.”

		A dalt, foto presa a Cambrils l’estiu de 1933 a la platja de davant del Cafè Gatell per Marcelle Marguerite, esposa de Gross. Podem veure d’esquerra a dreta: Rosa Massagué Barenys i Josep Font Alterats, els seus fills Eugènia i Josep, Dolores Pedrell Solé i Anthony Gross. La relació d’amistat entre Gross i la família Gatell va durar tota la seva vida. L’artista sovint recomanava als seus companys i coneguts que visitessin el Cafè Gatell de Cambrils. A baix, foto presa el mateix dia a la terrassa del Cafè Gatell per Anthony Gross. La segona persona de l’esquerra és la seva esposa Marcelle Marguerite.

Gross va treballar pel director i productor Alexander Korda

El fet que cinc dels dibuixos siguin aquarel·les i diverses notes escrites als marges d’aquesta obra fan pensar que The storm havia de ser la seva primera pel·lícula de dibuixos animats en color. Es tracta d’un document excepcional de gran valor artístic i històric que actualment es troba a la venda a Redfern Gallery.

Gross té una filmografia força extensa, l’any 1932 va acabar la seva primera pel·lícula de dibuixos animats Une Journée en Afrique amb l’ajuda d’Hector Hoppin, un americà expatriat que va finançar i aportar el seus coneixements com a fotògraf a l’obra. Aquell mateix any va començar les pel·lícules Les funérailles i La joie de vivre, una de les millors de la seva filmografia dins el cinema experimental d’avantguarda europeu. Els 12 minuts de metratge van requerir la realització de 17.000 dibuixos, cadascun dels quals va ser traçat i dibuixat directament sobre les cel·les de la pel·lícula. Va ser exhibida a París, Londres i Nova York amb gran èxit i comprada pel Museu d’Art Modern d’aquesta última ciutat. L’any 1934 Gross i Hoppin van acceptar un contracte del director i productor de cinema Alexander Korda (1893-1956). Korda, d’origen hongarès, va dirigir i produir pel·lícules cabdals del cinema britànic com La vida privada d’Enric VIII (1933) i l’adaptació de la novel·la de H. G. Welles El lladre de Bagdad (1940).

Sembla ser, però, que l’argument massa exòtic i fantàstic de la pel·lícula The storm, localitzada a Cambrils, no va atraure a l’equip de dibuixants de la productora de Korda, London Films. La primera pel·lícula en color de Gross va ser Fox Hunt, acabada el 1936. Aquell mateix any va deixar el seu càrrec com a director d’art desil·lusionat amb la indústria del cinema i va tornar a París. Un any després va començar a preparar amb l’ajuda de Hoppin una adaptació en color del llibre de Jules Verne La volta al món en 80 dies, interrompuda el 1939 per l’inici de la segona guerra mundial. Aquell mateix any va tornar a Londres i va començar una altra pel·lícula, The ballad of barrage balloons. L’any 1952 amb l’ajuda del British Film Institute va continuar l’adaptació de Verne, l’any 1956 es va estrenar una versió inacabada d’aquesta pel·lícula amb el nom d’An Indian fantasy per raons de drets d’autor, de la qual només se’n conserva una tercera part del seu metratge. L’any 1977, Gross va ser elegit president del jurat del novè Festival Internacional d’Animació a Annecy (França) pel seu treball innovador en el món del dibuixos animats.