Comencem amb un cas fàcil. Facilitem al personal de l’arxiu la llista de tots els membres de l’Ajuntament que conjuntament amb d’altres convilatans van ser empresonats pels Fets d’Octubre de 1934 (i que podem trobar en un article publicat a Revista Cambrils l’octubre de 2004). És dóna el cas que ni l’alcalde ni la majoria de

	Una de les fitxes, a nom de Ramon Rullo, ens remet a aquest document, una pàgina del diari Frente Rojo en què apareix com a receptor d’un paquet d’intendència | AGGCE

membres del consistori tenien expedient obert (o almenys no s’ha conservat fins avui). Un dels que tenen expedient és Francesc Dalmau Salvador. Trobem diverses fitxes referents a aquest cambrilenc: “miliciano destacado en la avanzadilla n.º 1 en el caserío de Añarre-Zarra (Guipúzcoa)”. O una altra: “de 20 años de edad. Residente en San Sebastián, Miliciano de la CNT”. Cada una de les fitxes fan referència a lligalls de la sèrie de Bilbao, és a dir, que per trobar la documentació original hauríem de buscar en una caixa del PS-Bilbao. De Jaume Arbós Albiol ens diu: “natural de Cambrils (Tarragona). 21 años, chófer. Afiliado a UGT y PSUC. Cabo de Carabineros”. Encara que les persones que busquem siguin de Cambrils, hi ha fitxes que fan referència a caixes de documentació de Madrid, Bilbao o València. Els altres noms de qui hem trobat expedients (seguint la llista inicial) són: Marià Asens Abelló “natural de Moià (Tarragona) de 21 años, labrador –afiliado a la JSUC– carabinero”; i finalment Joaquim Blesa Martín “socio de la CNT de Alcañiz –Teruel– desde 5-3-29” (el lligall que fa referència és dels més antics i va desaparèixer). En la recerca de documents a nom de Ramon Rullo, trobem una fitxa que fa referència a un fragment del diari comunista Frente Rojo, que està microfilmat. Com a cas excepcional, busquem si al cardenal Vidal i Barraquer se li va obrir expedient. Tot i la transcendència de ser un cardenal exiliat, només trobem una fitxa referent a una entrevista que va mantenir el 1932 amb el diputat basc Aguirre (fa referència a la sèrie de Bilbao). Els arxivers ens informen que si no hi ha res més pot respondre al fet que la direcció de l’arxiu sempre va estar en mans de carlins (defensors de l’integrisme catòlic) als quals no els debia ser còmode conservar expedients d’un cardenal.

Hi ha altres formes de buscar informació? És clar que sí, però són molt més lentes. Classificades com a PS-Barcelona hi ha les caixes amb la documentació requisada a Catalunya per les tropes franquistes. Doncs, suposadament, aquí és on podríem trobar més informació referent a Cambrils. Es tracta de triar una de les 1.800 capses i buidar la documentació (repassar una per una les cartes) per tal de veure si trobem algun full que faci referència a Cambrils. Complicat, no? Hi ha municipis que han perdut molta documentació referent als anys de la República i l’única forma per intentar recuperar-la és emprant aquest sistema. En el cas de Cambrils, tenim la sort que conservem bona part d’aquesta documentació, com és el cas de tota la correspondència dels tres anys del conflicte.

Entre els “papers” que envien a Catalunya n’hi ha algun de Cambrils?

Com ja hem dit anteriorment, aquesta documentació es troba microfilmada a l’Arxiu Nacional de Sant Cugat, encara que també hi ha alguns originals. Com a documentació referent a Cambrils hi ha: expedients d’incautació, informació referent a un conflicte sobre l’administració del Parc Samà, una reclamació de l’Ajuntament per fer una inspecció, instàncies de veïns de Cambrils i el decret pel qual el Departament d’Agricultura s’apropia de la finca Parc Samà. Com a curiositat, esmentar que l’historiador Manel Tarés va descobrir que els documents referents a una plantació de cactus de Cambrils en realitat pertanyen a Cabrils (Maresme).

El que podem trobar en un lligall

Prèviament ens hem assessorat per l’historiador de Vila-seca Carles Beltran, un bon coneixedor de l’arxiu, que ens informa sobre els lligalls on hi ha documentació referent al Camp de Tarragona i on potser trobarem alguna cosa

Paper d’ERC de Cambrils. Hi diu textualment: “Centre Obrer d’ERC consta de 198 socis, ha nomenat delegat efectiu al tercer Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya que tindrà lloc els dies 18 i 19 de juliol a Barcelona al company Francesc Pedrol (a sota, tatxat, s’hi llegeix Josep Borràs Messeguer). Cambrils, 3 de juny de 1936”. | AGGCE

de Cambrils. Això sí, hem de ser conscients que només explicarem una investigació molt superficial de la gran quantitat de documentació que hi ha. Per exemple sabem que al PS-Barcelona 1331 (això és el número de caixa) hi podem trobar alguna cosa: obrim el paquet de papers (d’uns 10 centímetres d’alçada), on hi ha diversos plecs de documents. Comencem a mirar-nos un per un els fulls i trobem nombroses cartes de seccions de partits (ERC), sindicats (UGT), particulars i ajuntaments de la zona del Camp de Tarragona (i en concret del Baix Camp). Però també hi trobem nombrosa documentació referent a municipis de València i de tant en tant n’apareix algun del País Basc, de Madrid o de l’Aragó. Cada carta, cada carnet, cada relació de socis o cada factura té el seu número de registre. Els noms de persones acostumen a estar subratllats. És a partir d’aquestes cartes que elaboraven els expedients on relacionaven els suposats sospitosos. En aquesta caixa no vam trobar res de Cambrils. Temps emprat: una hora i mitja aproximadament. Al lligall PS-1783 hi ha centenars de carnets (sense fotografia) de membres de la UGT, però com que en cap d’ells no hi apareix la domiciliació no ens serveix. Al PS-886 hi tornem a trobar documentació de correspondència d’ajuntaments, partits, sindicats i particulars de l’àrea de Tarragona, Barcelona, València i Castelló (amb alguna carta del País Basc i Madrid). Però no hi vam trobar res de Cambrils. Vam repetir el procés amb d’altres caixes fins arribar al PS-Barcelona 1441. Aquí hi apareix nombrosa documentació referent a ERC i partits afins (sobretot de Barcelona ciutat), província de Tarragona, nombroses fitxes del Comitè pro Empresonats pels Fets d’Octubre i finalment trobem un document d’un membre de la secció local d’ERC de Cambrils. La tasca ens ha costat un dia i mig.

§ Bibliografia§

· BERNAL, Àngels; CASADEMONT Miquel; MAYANS, Antoni: La documentació catalana a Salamanca: l’estat de la qüestió, 1936-2003. Associació d’Arxivers de Catalunya. Girona, 2003
· VIDAL, César: Los masones. La sociedad secreta más influyente de la historia. 6a ed. Editorial Planeta. Barcelona, 2005