A l’esquerra, el xalet del Dolça, a l’Horta de Santa Maria, actualment desaparegut, és un dels indrets de Cambrils que Ramon Llach anomena en el poema. Ramon Llach també fa esment de l’ermita de la Mare de Déu del Camí –a la dreta– i de la cripta i el cementiri (“Adeu, momias y esqueletos que en eixas fossas dormiu”) [FOTOS: ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS I ARXIU RAMON ORTIGA]

El poema “Adéu a Cambrils” compta amb 10 estrofes i 268 versos. Totes les estrofes tenen 28 versos heptasíl·labs, tret de l’última, que en té 16 hexasíl·labs. No sembla, però, que el poema segueixi un model compositiu clar. Està escrit en català amb una ortografia arcaica, prèvia a la normalització fabriana, que nosaltres hem conservat tal com està. El poeta recorda diverses escenes de la seva vida al col·legi de Cambrils i s’acomiada dels seus convilatans després d’evocar diverses localitzacions del poble. És probable que el poema fos escrit per a algun acte literari dels que acostumaven a celebrar-se al col·legi per als alumnes, probablement l’últim que devia fer la congregació.

El temps d’estudi hi és recordat com a tediós, sempre amb els ulls sobre els papers i els llibres, com expressen, per exemple, els versos 63-64: “Deixant los ditxosos llibres | Sortiam à dona’l vol”. O també aquests versos de l’estrofa VI que fan referència al berenar del Dijous Gras: “Ab un cobe ple de fato | Entre truitas y... papers” (estrofa VI).

D’altra banda, Llach recorda amb alegria les seves passejades pel terme. Parla de les anades al pinar de la Llosa durant el temps lliure, un dels indrets d’esbarjo més populars de la població. Recorda com hi contaven rondalles, recollien reïna (resina dels pins) i feien esclatar pets de llop, uns bolets que alliberen una pols seca de color marró si són trepitjats. També fa esment del pi de can Miret, “gegant de la vila” (vers 85), un pi monumental, ara inexistent, que hi havia al mas d’en Miret, després conegut com a mas del Pi, proper a l’actual convent de Sant Josep, així com del pinar de la Bieca (vers 163), de localització desconeguda avui en dia.

	Portada del poema manuscrit de Ramon Llach, que s’ha conservat en un arxiu particular

També parla de les passejades pel barri mariner i de les anades a la platja, davant del mític xalet d’en Dolça (estrofa V), situat prop del mar a l’Horta de Santa Maria. Llach també recorda un berenar de Dijous Gras a l’hort de Carles Clanxet (vers 142), situat al barri de la Platja. En aquest hort es van refugiar els religiosos el dia de la seva partida per protegir-se de l’amenaça d’una tempesta. Molts d’aquests llocs que cita Llach en els seus versos eren indrets d’esbarjo habituals de la gent del poble i de la comarca, punts de trobada i reunió en determinades diades, com ara el Dijous Gras o durant l’estiu (especialment pels volts de la Mare de Déu d’Agost).

Hi ha encara altres referències espacials en els versos de Llach. Per exemple, fa esment del cementiri de l’ermita de la Mare de Déu del Camí: “Adeu, momias y esqueletos | Que en eixas fossas dormiu” (versos 45-46), encara actiu en aquell temps (el nou cementiri parroquial s’inauguraria trenta anys més tard, el 1925). Llach anomena les catacumbes, que correspondrien a la cripta de l’ermita. També anomena els ponts de la via fèrria sobre les rieres de Riudecanyes, Alforja i Riudoms (estrofa VII): “eixa cuca monstruosa | que, respirant aigua y foch, | se arrossega per la via”. Pel que fa a la part urbana, Llach anomena diversos carrers del poble, que li devien evocar determinats records: els carrers de l’Olleta, de les Creus, de la Fira i el pati de l’Església. En aquest punt no s’oblida dels dos campanars de l’església de Santa Maria: “junt ab los teus centinellas | que ab lo cap tocan al cel. | Campanar sensa campanas | Y tu que campanas tens” (versos 212-215). Cal tenir en compte que el juliol de 1894 es van iniciar les obres de restauració de la façana de l’església i la construcció d’un nou campanar. El text ens diu, doncs, que mentre van durar les obres, l’església va tenir dos campanars.

Ramon Llach ens va deixar, d’aquesta manera, un deliciós passeig desordenat pel terme a finals del segle xix, fet a corre-cuita per la urgència amb què havia d’abandonar Cambrils. Una mirada al terme ben diferent a la de l’escriptor reusenc Francesc Gras i Elies (1850-1912), que l’any 1892 explicava a “La Quinta de Samᔠla seva plàcida excursió al Parc Samà i el Castell de Vilafortuny.

§ El manuscrit, en un arxiu particular de Cambrils§ Moltes cases encara conserven aquells papers vells familiars que s’han anat arraconant amb els anys en golfes i calaixeres. Cada llegat d’aquests constitueix un arxiu particular per propi dret, format per una tipologia documental molt concreta, gairebé absent en els arxius institucionals. En efecte, les famílies solen guardar cartes, escriptures, dietaris, quaderns de notes, comptes i tot un ampli ventall tipològic que pot resultar molt útil quan es posa a l’abast dels investigadors. En el cas que ara ens ocupa, cal agrair a la família Berengué Mas per haver cedit a Revista Cambrils una còpia del manuscrit que transcrivim en aquest reportatge. Aquest document era totalment inèdit i desconegut, però, gràcies a aquesta donació, s’ha pogut afegir un gra d’arròs al coneixement històric de la vila de Cambrils. Des d’aquí, animem d’altres persones a revaloritzar el seu patrimoni documental familiar i acostar-lo als estudiosos. Qui sap les sorpreses que ens oferiria!

D’altra banda, gràcies a l’amabilitat del pare Josep Maria Blanquet, a la vegada biògraf de l’autor del poema, Ramon Llach (actualment en procés canònic de declaració de martiri), ens ha estat cedida la crònica dels esdeveniments que contextualitzen el poema, elaborada pel cambrilenc Carles Clanxet.