L’arqueòleg David Bea creu que “les restes de la Carlania correspondrien probablement a una casa forta altomedieval”

Les avaluacions realitzades per diversos entesos destaquen la unicitat de la construcció i el seu elevat interès per la comunitat científica, segons ens explica l’historiador Gerard Martí. La tècnica constructiva d’aquest edifici és d’origen àrab i fou molt emprada durant el segle xiv en la fortificació de les viles catalanes. L’arqueòleg David Bea coneix bé la tècnica utilitzada a les muralles de Tortosa, que és similar a la d’aquí. També en destaca com a paral·lel la torre de la Font de Quinto, a Camp-redó (Baix Ebre), una casa forta de l’època templera. Tot apunta, doncs, que ens trobem davant de les restes d’una construcció medieval, una de les més antigues del nostre municipi.

No queda dubte, doncs, de l’enorme interès de les restes de la partida de la Carlania. Afortunadament consten en el precatàleg elaborat per l’Ajuntament de Cambrils segons estableix la normativa sobre patrimoni històric i seria bo que el proper pas fos la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta decisió seria tot un savi encert que refermaria el compromís de la nostra societat amb la recuperació de la història i la identitat locals. Caldria, en primer lloc, endegar una intervenció arqueològica de detall, que ben segur aportaria dades per interpretar aquest rar edifici. Seguidament, proposem realitzar-hi un seguit d’actuacions per consolidar i restituir els murs, així com per la preservació de l’entorn i la seva integració en la futura trama urbana. Els fruits dels estudis que es realitzarien hauran de servir per conèixer una etapa fosca del passat de la nostra població i per divulgar-ne les característiques més excepcionals d’aquestes magnífiques restes.

Detall en secció d’una de les parets de la construcció

Castlania, carlania o carnalia?

Els termes castlania o castellania corresponen a la jurisdicció d’un castell regit pel castlà. Aquesta seria, doncs, la forma etimològicament més correcta en català. El mot original, potser per manlleu del castellà, es va transformar en carlania, que, a casa nostra, està documentat com a forma popular des d’almenys 1661, segons explica la filòloga cambrilenca Montserrat Vidiella. És sota aquesta última forma que ho recull Vidiella en la seva obra sobre onomàstica de Cambrils i la que s’utilitza comunament. Nosaltres hem emprat la forma castlania per fer referència a la institució medieval, mentre que carlania indica la partida de terra. Aquesta paraula també es va alterar en carnalia i canalia, actualment inexistents.

§ Bibliografia §

· Aloguín, Ramon: Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tarragona, 1998
· Blàzquez, Marcel: “850 anys de la carta de població de Cambrils”, Revista Cambrils, núm. 403, febrer 2005, p. 4-6
· Maristany, Carles: Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1986
· Martí, Ignasi: Cambrils. Cossetània Edicions, Valls, 2004 (La Creu de Terme; 29)
· Massó, Manuel Jaume: El terme de Cambrils a l’antiguitat. Una aproximació arqueològica. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1990
· Salceda, Josep: Els carrers de la vila. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1992
· Vidiella, Montserrat: Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2000