Maqueta elaborada per al projecte de construcció d'un monument a la Generalitat (REVISTA CAMBRILS)

Com ja apuntàvem abans, és durant les reunions que es fan l'estiu de 1977 quan l'Assemblea es comença a plantejar la realització d'un monument dedicat a la Generalitat. Durant la Diada d'aquell any, es van distribuir uns talonaris per a la venda de participacions pro monument.¹¹² El monument rep el suport unànime de tots els membres de l'Assemblea fora de les discussions i divergències ja existents entre partits. L'Assemblea decideix emplaçar-lo davant del Club Nàutic (damunt de l'actual rotonda). Per al finançament de l'obra es va obrir un compte de subscripció popular.¹¹³ El monument que havia de tindre al·lusions als presidents Macià, Irla, Tarradellas, Companys i Pau Claris, va ser dissenyat per Josep Nadal Tarragó, membre de l'Assemblea local. L'obra suposava el primer monument a la Generalitat que es feia en tots els Països Catalans.¹¹⁴

Mesos més tard, apareixen nombroses referències a la premsa que informaven sobre el fet que l'Ajuntament s'havia apropiat de la idea de fer el monument amb titulars com "La Generalitat serà honrada en Cambrils por el búnker local". L'Assemblea havia decidit desvincular-se del projecte, tot i que no oposar-s'hi. L'Assemblea local titlla d'antidemocràtic el monument i denuncia que l'Ajuntament amb aquesta mesura intentava canviar la seva ubicació, ara davant del restaurant del llavors tinent d'alcalde, Francesc Rovira. A més, afegien que el lloc triat (sobre la riera del Regueral, recentment coberta) no oferia les condicions tècniques suficients per emplaçar-hi un monument d'aquelles característiques.¹¹⁵ De data de 29 de setembre de 1977 és la instància que Josep Nadal, en nom de la Comissió pro Monument, presenta a l'Ajuntament tot indicant els diferents emplaçaments possibles. És en aquest moment que sembla que el consistori decideix que el més adequat és el Regueral.¹¹⁶

A la Revista Cambrils de novembre de 1977 hi apareix la taula rodona que Ràdio Reus va organitzar sobre aquest tema a casa de Josep Salceda i que va comptar amb representants de totes les parts implicades: l'artista Josep Nadal, Francesc Rovira i Rafel Ortoneda per part de l'Ajuntament, i com a membres de l'Assemblea, Josep Capella (CDC), Jordi Fargas (Grup de Joves), Lluís Pàmies (MUM), Josep M. Torrents (PSC-C) i Joan Pastó (Independents).¹¹⁷ Segons ho explicaven els implicats, sembla ser que la idea de fer el monument va ser de Josep Nadal, que ho va plantejar de forma extraoficial a Francesc Rovira, qui li va recomanar que ho proposés a l'Assemblea i no a CDC (on Josep Nadal militava) o a l'Ajuntament. Jordi Fargas afirma que després Josep Nadal no va acceptar la comissió plantejada per l'Assemblea"¹¹⁸ per divergències amb un dels seus membres (sembla ser que amb Esteve Sunyol). Pel que fa a l'emplaçament, Francesc Rovira negava que des de l'Ajuntament s'hagués decidit l'emplaçament, i encara menys que fos per interessos personals. Lluís Pàmies, aleshores, va afirmar que la petició de la ubicació que es va fer a l'Ajuntament la va fer Josep Nadal sense coneixement de l'Assemblea, que es veia impotent davant el fet que l'artista negociés directament amb el consistori. Josep Nadal creia que l'Assemblea (que no havia aturat la recollida de diners) no treballava prou per a aquest projecte i va crear una nova comissió. Per la seva banda, Lluís Pàmies va denunciar la falsedat de les acusacions de l'Assemblea local a Francesc Rovira aparegudes a Mundo Diario i Tele-Exprés. A més, hi va afegir la lectura d'un comunicat de l'Assemblea local en què es preguntava per què les autoritats locals "i els botiflers aprofitats" tenien tant d'interès en patrocinar el monument quan fins feia poc havien ignorat tots els seus projectes i no s'havien adherit als quatre punts de l'Assemblea. Josep Nadal va tornar a fer insistència en la necessitat de la creació del monument, del qual s'havia plantejat col·locar la primera pedra el 15 d'octubre de 1977 i inaugurar-lo l'Onze de Setembre de 1978. Tot i que entre els entrevistats no hi ha ningú que recordi el motiu concret, el monument a la Generalitat no es va arribar a realitzar mai.

§ Final de l'Assemblea de Catalunya§

No hi ha una data concreta de l'autodissolució de l'Assemblea de Catalunya. Tot i amb això, és amb l'abandonament per part de nou partits polítics a la IV Plenària quan es pot anunciar l'autèntic final de l'acció d'oposició unitària. El dia triat per fer aquest anunci va ser el 7 de novembre de 1977, quan se celebrava el sisè aniversari de la creació de l'Assemblea. És en aquest moment que es pot situar la defunció de l'Assemblea, tot i que encara sobreviuria dos anys més, però tan sols amb alguns grupuscles d'independents i amb partits extraparlamentaris. Durant tot l'estiu de 1977 es van fer evidents les tensions dins de l'Assemblea entre els partits majoritaris i els extraparlamentaris. A més d'això, en les negociacions amb el Govern central per tal de recuperar el sistema autonòmic, s'havia fet evident l'enfrontament entre l'Assemblea de Parlamentaris i el president a l'exili Josep Tarradellas. Per als partits majoritaris, la victòria electoral de l'Entesa i la manifestació de l'Onze de Setembre eren una mostra clara de l'assumpció per part dels catalans de les reivindicacions de l'Assemble^119.Pel que fa a l'Assemblea de Cambrils, no hi ha cap dels entrevistats que recordi concretament quan es va decidir dissoldre l'Assemblea i les referències respecte al monument a la Generalitat són les últimes de què tenim notícia. És fàcil suposar que el final de l'Assemblea es produeix paral·lelament al cas del monument, del qual cap dels entrevistats recorda concretament com es va acabar. És interessant fixar-nos com ho valora Anton Teixell, que creu que l'Assemblea "es va acabar com el tema del monument. Els partits ja sabien al que anaven i els independents érem quatre". I afegeix, "quan els partits van començar a sortir a la llum, l'Assemblea va començar a sobrar, els feia nosa als partits".

A l'hora de valorar la rellevància de l'Assemblea de Cambrils, cal deixar clar que va suposar un precedent bàsic en l'activitat democràtica postfranquista d'un municipi que, tot i el creixement demogràfic, encara mantenia moltes de les pautes de comportament d'un nucli petit. El cas que ens explica Apel·les Carod-Rovira quan recorda com la Guàrdia Civil anava a l'estanc propietat de la seva família a preguntar si tenien alguna activitat preparada per al cap de setmana és un exemple prou clarificador del control que podien exercir les autoritats sobre la clandestinitat local, que a més de ser molt minoritària òbviament es veia mancada de l'anonimat que podia proporcionar una ciutat. L'Assemblea local sorgeix en una data molt tardana a causa, en gran mesura, que no és fins a mitjans dels anys 70 que hi ha l'aparició d'una primera generació d'universitaris cambrilencs bàsics en la clandestinitat antifranquista del moment, pràcticament inexistent al Cambrils d'aleshores. A més d'això cal afegir-hi les circumstàncies desfavorables en què es trobava Josep Lluís Carod-Rovira (primer l'empresonament i després el servei militar), que suposaria una peça clau tant en la fundació de l'Assemblea com en el contacte que suposava amb l'activitat que es generava a Barcelona. Un altre personatge que per unes raons ben diferents podríem ressaltar com a molt interessant és la figura de l'alcalde Lluís Recasens, tant per la perspectiva que tenia del canvi polític que s'estava donant -gràcies al contacte directe que tenia amb el ministre Martín Villa- com per la seva xocant autonomia a l'hora d'actuar.

L'Assemblea de Cambrils exemplifica la presència d'un moviment d'acció política amb una base social tan heterogènia, que va aconseguir implantar-se per tot Catalunya. Tot i la limitada trascendència de l'activitat que va generar l'Assemblea local, no s'ha de treure importància a la fonamental feina de conscienciació democràtica i nacional que va realitzar en una població que ja per si sola, i només en una quinzena d'anys, havia experimentat una brutal transformació en tots els àmbits.

¹¹² Acta 5-9-77
¹¹³ Carta al Grupo de Puertos de Barcelona i Tarragona, juliol de 1977
¹¹⁴ Mundo Diario 26-7-77
¹¹⁵ Mundo Diario 5-11-77
¹¹⁶ Actes municipals 15-9-77, "Revista Cambrils" núm. 78, octubre 1977
¹¹⁷ Núm. 79pag. 18-19
¹¹⁸ Esteve Sunyol, Elionor Clúa
¹¹⁹ BATISTA, A.; PLAYÀ, J. 1991 pàg. 266-272